El Suprem corregeix el seu error i torna a obrir judici oral contra Eulàlia Reguant per no contestar Vox

La magistrada del Tribunal Suprem Carmen Lamela ha sigut l’encarregada de corregir l’error que s’havia comès en el procediment seguit per jutjar la diputada del Parlament Eulàlia Reguant per un delicte de desobediència greu a l’autoritat, al negar-se a contestar a les preguntes de l’acusació popular que va exercir Vox en el judici del procés. Per a això, així que va acordar el tribunal que jutjaria Reguant l’1 de març passat i es va veure obligat a suspendre la vista, la magistrada ha tornat a obrir judici oral contra ella.

En una interlocutòria, Lamela, que va ser designada instructora de la causa contra Reguant el 17 de març passat pel torn preestablert, recull que la Fiscalia va presentar el 4 d’abril passat escrit d’acusació contra la diputada catalana, en el que interessava l’obertura de judici oral contra ella i que li fos imposada una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, com a autora d’un delicte de desobediència greu a l’autoritat. A partir d’ara Reguant disposa de 10 dies per formular el seu escrit de defensa i proposar les proves que consideri oportunes. En l’anterior va sol·licitar la seva lliure absolució a l’emmarcar la seva negativa a contestar Vox en l’objecció de consciència.

La instructora considera que els fets poden ser constitutius d’un delicte de desobediència greu a l’autoritat, per la qual cosa dicta obertura de judici oral. Assenyala que Reguant va refusar prestar declaració o, més en concret, va declinar contestar les preguntes que pogués efectuar-li l’acusació popular exercitada per Vox, i ho va fer conscientment i tot i saber les conseqüències que podien derivar-se d’això, «assumint-ne les conseqüències» i després de ser advertida pel president del tribunal, Manuel Marchena, de la possibilitat d’incórrer en responsabilitat penal per la seva negativa.

Fins i tot després, afegeix la interlocutòria, després de ser-li imposada una multa coercitiva, va tornar a ser requerida, aquesta vegada a través de la seva representació processal, i «abans de l’eventual deducció de testimoni com pogués procedir» perquè manifestés si persistia en la seva negativa.

Sense càstig doble

La instructora nega que pugui considerar-se infringit el principi de ‘non bis in idem’, que prevé castigar dues vegades una persona pels mateixos fets, com al·legava la defensa de l’acusada per la multa que se li va imposar. En aquest sentit, la interlocutòria recorda que l’article 716 de la llei d’enjudiciament criminal estableix que «el testimoni que es negui a declarar incorrerà en la multa de 200 a 5.000 euros, que s’imposarà en l’acte. Si malgrat això persisteix en la seva negativa, es procedirà contra ell com a autor del delicte de desobediència greu a l’Autoritat».

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Per tant, segons la interlocutòria, la multa que es preveu en cas de negativa del testimoni a declarar no és una pena, sinó una sanció de caràcter governatiu, i l’esmentat article 716 disposa com a segona mesura a adoptar, en el cas que el testimoni continuï en la seva actitud renuent, ja com a delicte de desobediència greu.

L’obertura de judici oral ha hagut de repetir-se al comprovar-se a l’inici de la vista oral, que la fiscalia del Suprem no havia participat en l’acusació de la diputada fins a la vigília, quan va presentar un segon escrit d’acusació que rebaixava la pena sol·licitada els quatre mesos. Malgrat conèixer-se que havia sigut elegida diputada i que, per tant, és aforada davant el Suprem, va ser un jutjat de plaça de Castilla el que va obrir judici oral contra ella.