Destapat el secret de l’Operació Azud: 61 investigats i gairebé 700 volums de macrocausa

Cinc anys i deu dies després, després d’una densa i complexa investigació que encara continua (i continuarà), la jutge d’Instrucció número 13 de València ha decidit aixecar avui el secret que hi havia sobre la macrocausa batejada com a Azud i que sacseja els fonaments del sistema de contractació de l’Ajuntament de València en la llarga etapa del PP, amb un entramat perfectament organitzat que va servir per obtenir un tracte de favor en operacions immobiliàries a diversos empresaris amb la «imprescindible» ajuda de qui era ‘cunyadíssim’ de l’alcaldessa Rita Barberá, l’advocat José María Corbín, i el seu vicealcalde i mà dreta durant anys, Alfonso Grau.

La macrocausa, amb gairebé 700 volums de sumari, 68 DVD amb documentació, 7 discos durs amb un total de 7 terabytes i 61 persones investigades, ha deixat de ser secreta des d’aquest dijous, però els advocats dels imputats, que acaben de rebre la notificació de l’aixecament del secret a través dels procuradors via Lexnet, no tindran accés al contingut fins el pròxim dimarts, quan començaran a ser citats de vuit en vuit per recollir la part del procediment que afecta cada un dels seus patrocinats, han confirmat fonts jurídiques.

En tot cas, el secret no s’aixeca sobre tota la investigació, part de la qual continuarà silenciada, principalment la que té a veure amb la informació en suport informàtic obtinguda després de l’operació policial desenvolupada el 12 de maig de l’any passat i que encara està sent objecte d’anàlisi per part de la Guàrdia Civil.

Una investigació que esquitxa dos partits

Corbín i Grau no són les úniques peces de caça major en aquest sumari. Dels 61 investigats per ara a la causa, en destaquen no només noms del PP, el partit hegemònic a la ciutat de València durant dues llargues dècades, sinó també del PSPV, tant municipal com de l’aparell del partit de llavors: Rafa Rubio, avui reincorporat a la seva plaça de funcionari després d’estar-se dos mesos a la presó, però arrestat per la presumpta implicació com a cap de l’oposició a l’Ajuntament de València i que tenia el càrrec de subdelegat del Govern quan va ser detingut, el maig del 2021; José Luis Vera, cap dels Serveis Jurídics de Divalterra, l’empresa pública dependent de la Diputació de València, quan va ser arrestat al costat de Rubio; i Pepe Cataluña, un dels fontaners del PSPV en l’època en què s’investiga la trama Azud, entre el 2006 i el 2011.

En tot cas, la investigació, portada a terme per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, sota la instrucció de la jutge i de la Fiscalia Anticorrupció de València, apunta principalment al Partit Popular, amb Grau i Corbín al capdavant.

De fet, Azud neix precisament de les investigacions obertes d’ofici per l’Agència Tributària sobre el cunyat de Barberá, que va ser enxampat per Hisenda el 2017 per eludir el pagament d’impostos. Aquesta qüestió es va concloure amb el pagament, per part de Corbín, de més de 400.000 euros per regularitzar la seva situació amb el fisc. Una vegada satisfeta la quantia, Hisenda va presentar una denúncia per possibles infraccions penals contra l’advocat valencià, que va derivar en l’obertura d’unes diligències d’investigació de la Fiscalia Anticorrupció. Aquest és el punt d’arrencada d’Azud.

El ‘cunyadíssim’, la porta d’entrada

Dos mesos més tard, un cop trobats indicis d’aquest delicte i d’altres de corrupció, la Fiscalia va judicialitzar la causa, que va anar a parar per repartiment el Jutjat d’Instrucció número 13 de València, la titular del qual va decretar secreta la causa l’abril del 2017. Durant dos llargs anys, la Guàrdia Civil, la jutge i el fiscal van investigar en secret la trama i el 2 d’abril del 2019 es va produir el primer esclat públic del procediment, amb la detenció de José María Corbín, i del seu soci i amic, el també advocat Diego Elum. La dona de Corbín (i germana de Rita Barberá) i les tres filles del matrimoni van passar a quedar com a investigades en la causa.

Corbín se’n va anar a presó, on va estar durant menys d’un mes, fins al 30 d’abril, mentre que Elum va quedar en llibertat provisional. Tots dos van quedar investigats pel suposat cobrament de comissions a contractistes de l’ajuntament, mentre que la dona i les tres filles de Corbín ho van ser pel presumpte aprofitament dels diners cobrats pel marit i pare, respectivament.

Febrer, l’aconseguidor de favors

Els següents dos anys han servit perquè la Guàrdia Civil, el fiscal i la magistrada resituessin cada peça del trencaclosques que és aquest mètode que va servir durant gairebé una dècada per posar en contacte contractistes de tota mena i condició amb els qui manejaven l’Ajuntament de València per rebre un tracte de favor a canvi de diners i regals.

L’eix central d’aquest entramat és el promotor Jaime María Febrer, un dels principals detinguts en l’operació desenvolupada el 12 de maig de l’any passat, en què també van ser arrestats Alfonso Grau, sota la sospita d’haver cobrat un mínim d’1,2 milions d’euros en metàl·lic, i Rafael Rubio, que presumptament va rebre de la trama 300.000 euros en efectiu per la suposada participació en l’operativa de concessió avantatgista de parcel·les i contractes a Febrer, que va portar a terme aquestes pràctiques fent servir un complex entramat empresarial amb més de 20 mercantils, la majoria sota el paraigua del Grupo Axis, avui en concurs de creditors.

El promotor, un autèntic aconseguidor de favors que fins i tot canviava al seu gust les pliques dels contractes amb l’ajuntament per obtenir els beneficis esperats, segons es desprèn de les investigacions de la Guàrdia Civil, està immers en pràcticament totes les trames que ha fet aflorar l’operació Azud.

Fins ara, han transcendit la presumpta implicació en la requalificació de parcel·les per aconseguir la construcció de vivendes públiques protegides (VPO) a València, la  ‘compra’ del deute municipal de 35 milions a deu escoles religioses privades a canvi de parcel·les ben situades dins de la ciutat i els tripijocs amb determinats PAI del terme municipal dependent de l’ajuntament.

Però també en la seva intervenció a Xixona per aconseguir un PAI, el de l’Espartal, sobre el qual pretenia construir 5.400 vivendes i un camp de golf a partir del suborn a qui llavors era alcaldessa del PP i a un dels regidors, els dos detinguts en la segona fase de l’operació Azud el maig del 2021, i a la Vila Joiosa, on presumptament va posar en marxa la mateixa tàctica per obtenir de manera avantatjosa els drets per construir a dos PAI, cosa que li va suposar, a més, asseure’s a la banqueta per delicte fiscal al costat del considerat el seu enginyer financer, també detingut i investigat a Azud, l’alacantí Joaquín P. R.

Funcionaris municipals i empreses sota la lupa judicial

La investigació afecta no només els càrrecs públics, sinó també una desena de funcionaris de l’Ajuntament de València, la majoria dels quals ja han desfilat davant de la Guàrdia Civil per declarar, i que ara hauran de fer-ho davant de la magistrada i el fiscal, però també les empreses corruptores.

Una de les investigades és, per exemple, Aquamed, davant la qual va intercedir Febrer per a, per exemple, mirar d’estalviar-se el pagament d’una depuradora per portar aigua al secarral que era, i continuen sent, els terrenys del PAI l’Espartal de Xixona.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

Però també han sigut escorcollades empreses municipals, com ara Aumsa (Actuacions Urbanes Municipals S.A.), amb la qual la matriu de l’entramat empresarial de Febrer, Construccions València Constitució (CVC), va firmar precisament els convenis avantatjosos per aconseguir el dret de vol de 900 vivendes protegides que havien de ser construïdes sobre sòl municipal del consistori valencià.

Però també d’empreses privades, contractistes habituals de les administracions públiques, com araAcciona i Cleop, els contractes de les quals van ser requisats per l’UCO a l’Ajuntament de València ja després de la primera fase de l’operació Azud, la primavera del 2019.