Sánchez mesura els seus passos per salvar la greu crisi amb ERC i la legislatura

Els últims tres anys, la política espanyola amb prou feines ha tingut moments de tranquil·litat. Quan sembla que s’endinsa en un període de calma, algun esdeveniment ho desbarata tot. Espanya començava a deixar enrere la pandèmia i ha esclatat una guerra a Europa. El Govern confiava en l’alleujament dels fons europeus i s’enfronta ara a una rebaixa del creixement. Ja res està en el seu lloc. La incertesa sobre l’evolució de la invasió russa d’Ucraïna, la crisi econòmica provocada pels efectes del conflicte i l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la direcció del PP suposen noves amenaces. 

L’Executiu ni tan sols està segur de poder comptar amb els seus socis. Enmig d’aquest desconcert, ha començat a sonar el tic-tac d’una altra bomba de rellotgeria: el descobriment que més de 60 líders independentistes, entre els quals el president de la Generalitat, Pere Aragonès, han sigut presumptament espiats a través del seu telèfon mòbil. S’hauria fet, principalment, amb el ‘software’ Pegasus, segons la investigació de l’organització Citizen Lab, desvelada per ‘The New Yorker’, que apunta com a responsable el Govern espanyol. 

No sembla forassenyat pensar que realment això hagi pogut passar en el marc del procés separatista, el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i la fugida de Carles Puigdemont, que era vigilat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Però la dada que ha sacsejat la política espanyola és que aquest espionatge es va allargar fins al 2020, quan els vincles entre el PSOE i ERC ja eren molt estrets. 

Des de la Moncloa s’ha escampat la preocupació perquè això compromet directament l’Administració socialista. Segons ha pogut saber aquest diari, van conèixer la informació uns dies abans que es publiqués. Hi va haver contactes entre l’Executiu i la Generalitat, però la impressió que van tenir des de Catalunya és que no se n’estaven adonant de l’abast polític que podia tenir la possible utilització del Pegasus contra ells.  

Al llarg d’aquesta setmana, Pedro Sánchez i Pere Aragonès han intercanviat missatges sense descartar una reunió, que no s’ha arribat a fer per l’atapeïda agenda del president del Govern central. No es van poder veure a Barcelona i una visita al centre de refugiats ucraïnesos de Màlaga, aquest dimecres, va impedir també una cita a la Moncloa. Sánchez va volar des de la ciutat andalusa fins a Polònia, per continuar amb tren el viatge fins a Kíiv per reunir-sedijous amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. 

El Gobierno apuesta por el diálogo con Cataluña tras la polémica del espionaje https://t.co/SWrPM3pcWx pic.twitter.com/mQZpJ2jq46

— Europa Press TV (@europapress_tv) 23 de abril de 2022

Un primer moviment

Fa dies que el cap del Govern català demana explicacions «de tu a tu» i, tot i que no ha sigut possible quadrar agendes, aquest diari ja va publicar que el president espanyol està obert a una reunió amb Aragonès, que pot ser crucial per a la resta de la legislatura. Mentre es concreta, l’Executiu central ha fet un primer moviment. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, viatja aquest diumenge a Barcelona per entrevistar-se amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, al Palau de la Generalitat. La mà dreta de Sánchez és qui ha pilotat els contactes discrets amb el Govern català que han quallat en aquesta primera convocatòria.

Un pas que evidencia tot el que està en joc. Al fet de l’espionatge s’afegeix una circumstància una mica més mundana però absolutament fonamental: l’Executiu de coalició depèn en cada votació dels 13 diputats d’ERC. Junts no participa de la seva majoria parlamentària, però els republicans són un soci fonamental des de la investidura. I ja han advertit que, tot i que poden donar suport aquesta setmana al reial decret llei de mesures contra els efectes de la guerra d’Ucraïna, a partir d’aquest moment cada votació al Congrés es pot convertir en un ‘Vietnam’. Per això, en les altures del PSOE i la Moncloa prescriuen la màxima prudència i no fer passos en fals. S’ha d’«esperar», «que baixi el suflé», indiquen a Ferraz. 

La ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depèn el CNI, s’ha ofert a comparèixer al Congrés i donar informació també en la comissió de secrets oficials, malgrat que en aquest punt de la legislatura no està constituïda pels vetos creuats dels partits. I aquest dilluns ho fa el director de Gabinet del president, Óscar López, en la Comissió Mixta de Seguretat Nacional, en què amb molta probabilitat aflorarà l’escàndol. Però tot això no substituiria una possible trobada entre Sánchez i Aragonès, en el format que s’acordi. Des del Govern central no es defuig, malgrat el primer intent de Bolaños de pacificar la situació. El president català vol explicacions ja, «en qüestió de dies, màxim una setmana» i que es munti una investigació dins el Govern central i al Congrés, segons va avisar en una entrevista a ‘El País’ publicada aquest dissabte.

A l’espera d’un pronunciament del ministre, només al màxim nivell sembla possible resoldre el problema amb ERC, que amenaça l’objectiu de culminar la legislatura. La Generalitat, segons ha pogut saber aquest diari, exigeix una explicació que pugui després traslladar al món independentista. Això suposa ficar el Govern central en un encallador. ¿Per què els sobiranistes van ser espiats fins al 2020? ¿Qui ho va fer? ¿Qui ho sabia? És necessari recordar que mai s’ha deixat d’especular amb una possible tornada de Puigdemont a Espanya i que l’octubre del 2019 Barcelona i la resta de Catalunya van patir una onada de disturbis per la sentència del procés. Totes dues qüestions d’importància per al CNI, que necessita l’autorització d’un jutge del Tribunal Suprem per intervenir les comunicacions. 

Un cas que s’arrossega des del 2020

L’Executiu central assegura que «no té res a amagar», però reconeix la complexitat de proporcionar informació, que és matèria reservada. La llei que regula el CNI l’obliga a guardar silenci. I li demanen no només respostes, sinó poder fer-les públiques. Aragonès reclama també que s’assumeixin responsabilitats, que s’actuï. En resum, que algú del Govern central sigui sacrificat per l’ús del Pegasus. 

La desestabilització provocada per aquest presumpte espionatge no s’acaba aquí. El vessant institucional s’ha vist afectat. La Generalitat assegura que les relacions queden en suspens fins a una resolució de la crisi satisfactòria i per això la visita de Bolaños d’urgència a Barcelona. L’Executiu recorda que ha treballat molt en els últims anys per recuperar la interlocució amb Catalunya i girar full de la tensió separatista, a costa fins i tot de la incomprensió del seu propi electorat. Es considera un èxit que Aragonès participés en l’última Conferència de Presidents de La Palma i que el Govern català hagi tornat a les reunions multilaterals. 

Notícies relacionades

Aragonès amenaça de retirar el suport parlamentari a Sánchez

Aragonès congela les relacions amb el Govern central però manté viva la negociació

Ja no es parla tant del conflicte català i l’opinió pública espanyola va rebre els indults sense gairebé qüestionar-ho. Allò que sembla llunyà ho pot ressuscitar ara l’anomenat Catalangate. La Generalitat ha revifat la seva presència internacional per denunciar el cas, després de posar els telèfons de la majoria dels líders independentistes a disposició de Citizen Lab. Una decisió adoptada després de conèixer, el juliol del 2020, que el mòbil de l’expresident del Parlament Roger Torrent havia sigut espiat amb aquest ‘software’ israelià. Una circumstància que està investigant un jutjat a Barcelona i que obre la porta que l’espionatge als seus companys acabi també als tribunals, una via que també anima l’Executiu central.

A l’espera de les explicacions del Govern, l’independentisme compta ara amb un nou element per afegir als seus intents de victimització. Dividit i desorientat els últims anys, ara ha trobat una nova causa per cohesionar-se. El cas Pegasus ressona cada vegada amb més força en la política espanyola. L’alentiment del creixement pot alterar els plans de l’Executiu de portar les eleccions generals a finals del 2023, enfortit pels diners dels fons europeus. També el curs de la guerra i el fet que el PP tingui amb Feijóo una alternativa que mai va representar Pablo Casado. Però s’ha afegit un problema més. Un tic-tac creixent, nerviós, que al final pot esclatar i complicar cada votació del Congrés. Tot i que l’Executiu compta amb uns Pressupostos aprovats i això garanteix la governabilitat, es podria veure assetjat per dos flancs: el PP i Vox i ERC i Junts. I això faria encara més difícil arribar fins al final.