¿Què han d’aclarir davant el jutge els comissionistes del cas mascaretes?

Un dels punts clau per saber fins on arribaran les investigacions judicials és saber com van contactar amb l’Ajuntament de Madrid per oferir-se per adquirir mascaretes a la Xina just en el moment que eren el producte més cotitzat. Anticorrupció afirma en la seva querella que «la persona que inicialment va contactar amb l’Ajuntament de Madrid va ser Luis Medina, aprofitant la seva condició de personatge conegut de la vida pública i la seva amistat amb un familiar de l’alcalde» madrileny, José Luis Martínez-Almeida. Es tracta del seu cosí «el guapo», l’advocat Carlos Martínez-Almeida.

Així van arribar a la coordinadora general de Pressupostos de l’Ajuntament, Elena Collado, amb qui ja només va tractar Luceño per formalitzar els contractes i, en un moment donat, fins i tot fer broma i demanar-li una medalla per la seva tasca. El regidor madrileny afirma que el seu cosí només li va facilitar un correu electrònic a què dirigir-se i que mai ha sigut cridat a declarar per Anticorrupció, cosa que exclou qualsevol tracte de favor.

En els tres contractes firmats entre l’Empresa de Serveis Funeraris i Cementiris de Madrid i l’empresa malaia de San Chin Choon es van firmar tres contractes. Les comissions pagades per les mascaretes van ser el 60% del que va pagar l’entitat municipal, el 81% amb els guants i el 71%, amb els tests, tot i que hi havia una partida que ni servia per detectar el virus.

Aquest és el punt on més poden diferir les versions dels dos imputats, perquè Medina assegura que el que ell va cobrar forma part del marge previst en aquest tipus de negocis i Luceño el va enganyar, perquè va cobrar tres vegades més que ell. Pel que fa a les mascaretes, el primer va cobrar un milió de dòlars i el segon, tres, i pràcticament en la mateixa proporció es van repartir la dels guants. En els tests és on hi ha menys diferència (915.000 dòlars va cobrar Medina i 2,1 milions, Luceño). Quan Collado, al comprovar el preu a què es venen en un supermercat, adverteix que han sigut estafats amb els guants, Luceño li torna 4 milions de la seva comissió, tot i que ho fa passar com que ha negociat amb l’empresa malaia.

L’empresa madrilenya va pagar a la malaia un total d’11.14.330 dòlars mitjançant transferències a un compte del Malayan Banking Berhard (Maybank). Des de Malàisia, Luceño va rebre 5,1 milions de dòlars a la seva entitat bancària de Madrid, que li va demanar que justifiqués el moviment. Ell ho va fer aportant diversos documents que van resultar falsos, entre els quals una carta en què es presenta com a agent exclusiu de la companyia malaia per al subministrament i obtenció de carn congelada (inclosos productes de protecció sanitària) per a la seva importació i exportació a la Xina. Tots els va fer Luceño, segons Anticorrupció. I va repetir l’operació quan Medina es va trobar en la mateixa situació, quan el seu banc va rebre una transferència d’un milió des de Malàisia.

Cap dels dos va tardar a gastar els diners rebuts. Luceño va gastar 60.000 euros en una estada en un hotel, es va comprar tres rellotges Rolex i set cotxes d’alta gamma (només un, el Ferrari, costava 355.000 euros), així com una vivenda a la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón per 1.107.400 euros. Per la seva banda, Medina es va comprar un iot per 325.515 euros al que va posar el nom de ‘Feria’ en honor al títol nobiliari familiar i va invertir en títols financers.

Per garantir la responsabilitat civil a què tots dos poden ser condemnats, el jutge Adolfo Carretero els ha imposat sengles fiances. Al no poder cobrir-les amb els béns en el seu poder, perquè se n’han desprès, va decretar l’embargament dels seus béns i en el cas de Medina de l’herència de la seva àvia que li pugui correspondre. En les seves compareixences davant el fiscal, aquest els va advertir que cometrien un nou delicte d’alçament de béns si se’n desprenien d’algun, perquè els estava investigant formalment.