El ‘Catalangate’

L’espionatge a advocats amenaça el dret de defensa dels líders del procés

  • Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde i Jaume Alonso-Cuevillas apareixen a la llista dels escoltats amb Pegasus

  • Les intervencions a lletrats són especialment delicades perquè poden incloure les estratègies dels seus clients

L’espionatge a advocats amenaça el dret de defensa dels líders del procés

ACN / NATÀLIA SEGURA

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Tono Calleja Flórez

L’ara advocat Baltasar Garzón va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem per exercir com a jutge per haver escoltat els advocats dels imputats en la Gürtel. És el cas més paradigmàtic de les conseqüències que pot tenir intervenir els telèfons de lletrats pels riscos lògics que això pot suposar per al dret de defensa dels seus diferents clients. Per això el fet que entre les desenes d’independentistes catalans espiats amb Pegasus apareguin tres advocats complica extraordinàriament que l’actuació detectada hagi comptat amb la preceptiva autorització judicial.

I sempre ha d’haver-n’hi, tot i que les escoltes obeïssin a una actuació del Centre Nacional d’Intel·ligència, que ha de sol·licitar-la al jutge del Tribunal Suprem designat per a això i que des del 2014 és Pablo Lucas o el seu substitut, Andrés Martínez-Arrieta. Per això fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO consideren difícil de creure que un magistrat de l’alt tribunal hagi pogut autoritzar la intervenció del telèfon d’advocats en exercici.

A la llista facilitada per l’organització Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto, apareixen rastres de Pegasus durant els anys 2020 i 2021 en un total de 67 telèfons, entre els quals hi ha els dels advocats Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde i Jaume Alonso-Cuevillas. El primer ha exercit la defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont des que va fugir de la justícia, circumstància que no ha sigut obstacle perquè el lletrat el representi davant el Tribunal Suprem, el Constitucional i davant la justícia europea.

Vista davant el TJUE

De fet, l’última vegada que se’l va veure exercint la seva defensa en públic i la que els que van fugir amb ell (Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig) va ser en la vista que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va celebrar el 5 d’abril passat per decidir sobre els marges per denegar una euroordre. També ha defensat l’expresident Quim Torra per desobediència.

Notícies relacionades

Davant el TJUE al seu costat estava assegut Van den Eynde, que va defensar el president d’ERC, Oriol Junqueras, en el judici del procés, en el qual va acabar condemnat a 13 anys de presó, tot i que el dia 5 passat no el va representar a ell, sinó a la secretària general del mateix partit, Marta Rovira, que va fugir a Suïssa quan la va citar el Suprem.

Per la seva banda, en els anys en què es va produir l’espionatge, Cuevillas va actuar com a defensa dels acompanyants de Puigdemont en el moment en què va ser detingut i, a més, va exercir l’acusació en el judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017, que va acabar en la condemna del seu autors. El seu interès es va centrar a mirar de demostrar que l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty va ser confident del CNI i va posar en dubte la seva mort.