El Govern espanyol es defensa del setge dels grups per Pegasus: «Hem pres la iniciativa»

Estava escrit. Al primer representant del Govern espanyol que passés pel Congrés li plourien les preguntes pel ‘Catalangate’. I així va ser. Aquest dilluns, el director de Gabinet del president, Óscar López, va haver de reblar la tesi de l’Executiu per intentar combatre l’allau de crítiques de l’oposició, especialment de les formacions nacionalistes i independentistes. La mà dreta de Pedro Sánchez a la Moncloa compareixia al Congrés, en la Comissió Mixta de Seguretat Nacional, en la seva condició de secretari del Consell de Seguretat Nacional i, després d’una primera intervenció en què es va centrar en la matèria que l’havia portat fins a la Cambra baixa i en què no va esmentar en absolut el cas de presumpte espionatge a líders i dirigents independentistes amb els programes Pegasus i Candiru, va topar immediatament, des de la primera resposta dels grups (la CUP, i després Junts, i després ERC i després Bildu), amb l’hostilitat, la demanda urgent d’explicacions i la petició de dimissions.

«Espanya és una democràcia plena, per descomptat que ho és. Hi ha respecte a la llei. Espanya és un estat de dret, una de les democràcies més avançades del món», va esgrimir López després d’escoltar els portaveus dels grups, en la seva rèplica. Amb això venia a remarcar, en la línia del que ha vingut argumentant l’Executiu en aquesta última setmana, que no s’ha conculcat la llei, que tota intercepció de les comunicacions, en cas que s’haguessin produït —no va confirmar ni va desmentir, lògicament—, hauria tingut empara judicial.

I davant les acusacions que el Gabinet de Sánchez «s’amaga» o no actua, López va al·legar que en absolut és així. «Curiosa manera» de parapetar-se, va explicar, és que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, acudís aquest diumenge a Barcelona per reunir-se amb la consellera Laura Vilagrà. «Precisament perquè el Govern [espanyol] no té res a ocultar, ha anat a reunir-se amb el Govern per donar explicacions i emprendre una sèrie d’accions», va justificar. El director de Gabinet va recordar que Bolaños va plantejar l’obertura d’un control intern al CNI, complementar la investigació impulsada pel Defensor del Poble, l’apel·lació als grups perquè constitueixin ja la comissió de secrets oficials i la disposició a col·laborar amb la Justícia, desclassificant els documents que es requereixin.

«Es pot compartir o no, es pot creure que és insuficient, però el Govern no s’ha amagat i ha pres la iniciativa», va incidir López, per defensar que l’Executiu no s’ha quedat amb els braços plegats. És més, sent «empatia, preocupació» pels que han denunciat que han sigut espiats. A més, va demanar als diputats que no «facin més passos» que les informacions periodístiques quant a l’atribució de les responsabilitats, i els va apressar a constituir la comissió de secrets oficials per obtenir-hi les «explicacions oportunes». En fi, que la coalició actua amb «transparència».

El Gobierno asegura "total transparencia" y la oposición pide responsabilidades por espionaje a los líderes independentistas https://t.co/pUdSmJ3157 pic.twitter.com/QJLtF2e4OG

— Europa Press TV (@europapress_tv) 25 de abril de 2022

El «Watergate espanyol»

El cap de Gabinet de Sánchez tenia poca escapatòria. Tots els grups catalans –ERC, Junts i la CUP– ho van destacar, els mateixos socis de Govern de coalició, Unides Podem, i EH Bildu, el diputat del qual, Jon Iñarritu, que també hauria sigut espiat. El tema no ha parat de créixer des que es van conèixer les escoltes. Va ser el parlamentari ‘abertzale’ que va oferir el resum més visual del moment polític: «Els ve un meteorit i no n’estan sent conscients». 

I just per això, perquè continua escalant, les explicacions de López, les primeres que s’han donat al Congrés des de l’Executiu, van resultar insatisfactòries. Mireia Vehí (CUP) va insistir que el ‘software’ Pegasus només el poden comprar els governs o les seves agències d’intel·ligència, i la resposta de López va ser que això és el que diu l’empresa israeliana que el ven i que ell no ho sap. 

Míriam Nogueras, de Junts, va exigir una comissió d’investigació davant el que va qualificar com el «Watergate espanyol» i va dir que les propostes que ha fet el Govern central per esbrinar què ha passat són una «enèsima presa de pèl». «Han escollit penetrar en les nostres vides», va defensar la portaveu d’aquest grup, una de les espiades, «fulminant els drets fonamentals». «Perquè no m’han espiat només a mi», es va queixar, «sinó que han vulnerat els drets fonamentals dels meus fills, de la meva parella, dels meus amics, dels meus companys». 

Nogueras va insistir que només val una comissió d’investigació i la depuració de responsabilitats, o altrament els socialistes seran «còmplices» de l’escàndol. «No hi ha tercera via». De passada, la diputada puigdemontista va aprofitar per criticar la taula de diàleg i fustigar indirectament ERC: aquest fòrum ha situat el Govern central en una «posició molt còmoda», perquè feia veure, a «ulls de tot el món», que el conflicte català «no existia», però ara s’ha evidenciat que la taula no és més que «una farsa» i que, pel que fa a la relació amb Catalunya, el PSOE «és el mateix que el PP».

«Més diàleg»

López li va respondre que l’Executiu de Sánchez «sempre apostarà pel diàleg» i per no retornar a la situació del 2017 ni del 2019. La intervenció de Nogueras estava, doncs, més «enfocada a dinamitar la taula» que una altra cosa, va protestar. I va avisar: «Quan sembli que no queda més espai per al diàleg, més diàleg».

Aquest missatge també es dirigia als seus socis d’ERC, també molt durs en les seves paraules tot i que no van visualitzar una ruptura total amb el president. La parlamentària Montse Bassa va assegurar que la resposta de la Moncloa ha sigut «insuficient» i va reiterar la petició de dimissions i conèixer l’abast de la investigació interna del CNI, com es farà i quan es farà pública. També qui custodia les suposades dades robades i què en faran, perquè la unitat d’Espanya «no pot estar per sobre de la democràcia».

Notícies relacionades

El PP demana a Sánchez que «verbalitzi» que no li importa que Bildu conegui «secrets d’Estat»

‘Catalangate’: El Govern li ofereix al Govern una investigació interna en el CNI

Iñarritu va apuntar al que ningú del Govern s’ha atrevit a negar: «Si no pensessin que hi té alguna cosa a veure el CNI, no haurien obert una investigació interna». I va preguntar si ha sigut el mateix Executiu que va fer la llista d’espiats o els serveis secrets «han anat per lliure». «¿Qui es creu que és possible espiar des de la legalitat desenes de càrrecs públics?», es va preguntar.

En el seu últim torn, López no va donar més llum, i és que allà hi ha una de les principals dificultats per a l’Executiu: la seva impossibilitat d’oferir més dades i concrecions, perquè fer-ho suposaria una violació de la llei que regula el CNI i de la llei de secrets oficials. «Hi ha coses que són discutibles i d’altres no. I que el Govern dona la cara no és discutible. Hem plantejat quatre iniciatives en quatre àmbits diferents: el Parlament, la Justícia, el CNI i el Defensor del Poble. Pot semblar poc o molt, però el Govern té la millor voluntat i està prenent la iniciativa. Està donant la cara».