Podem i els independentistes assenyalen Robles per l’espionatge

El Govern, i més concretament el PSOE, no aconsegueix sortir de l’encallador del ‘Catalangate’. Malgrat haver mogut fitxa rebaixant la majoria necessària per desbloquejar la creació de la comissió de secrets oficials i poder fiscalitzar les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el seu propi soci en l’Executiu, Unides Podem, i els partits independentistes se li estan tirant a sobre. La mesura els sembla del tot «insuficient» i reclamen que es depurin responsabilitats al més alt nivell. Els morats, juntament amb vuit formacions mé, van assenyalar aquest dimarts la ministra de Defensa, Margarita Robles, com la màxima responsable de l’espionatge a més de 60 dirigents I ACTIVISTES de l’independentisme català i basc, ja que el CNI depèn de la seva cartera. A l’ala socialista del Govern miren de frenar el cop i asseguren que tenen la «consciència molt tranquil·la».

«En concret, els indicis apunten a la implicació del CNI sota el control, des que Margarita Robles assumís el càrrec, del Ministeri de Defensa, sense descartar l’autoria o participació d’altres organismes públics», diu el text avalat per Unides Podem, ERC, EH Bildu, Junts, el PDECat, la CUP, Més País, Compromís i el BNG. En total, més de 65 diputats, que posen el focus en la responsable de Defensa, tot i que en cap moment arriben a reclamar al document la seva dimissió. 

Sí que ho va fer, tot i que amb matisos, el portaveu dels republicans catalans, Gabriel Rufián, que va denunciar que «o per acció o per omissió [els socialistes] són responsables». I sobre Robles, va afegir que si tenia coneixement de l’espionatge hauria de dimitir i si no donar explicacions. La resta de dirigents independentistes van demanar la depuració de responsabilitats, tot i que no es van atrevir a exigir el cessament de la ministra de Defensa. Sí que va sobrevolar l’amenaça de tombar el reial decret llei de mesures de resposta a la crisi que es votarà dijous si no hi ha unes explicacions clares per part de l’Executiu. 

Amb llum i taquígrafs

A les formacions independentistes, entre les quals hi ha peces clau que sostenen l’Executiu, tampoc va agradar la solució buscada pel PSOE de posar en marxa la comissió de secrets oficials, malgrat donar-hi entrada a ERC i EH Bildu. Els partits catalans, al complet, la van qualificar d’ineficaç al tractar-se d’una comissió a porta tancada de la qual després no es pot informar. «És una estona perquè la directora del CNI t’expliqui quatre facècies. I no estem per a facècies», va dir Rufián. 

La portaveu de Junts, Miriam Nogueras, va coincidir que «no valdrà per a res» i el seu homòleg en el PDECat, Ferran Bel, va recalcar que, tot i que es tracta d’un pas per part de l’Executiu, resulta insuficient. «No ha de ser molt resolutiva ni molt necessària [la comissió de secrets oficials] si en aquests dos anys ningú l’ha trobat a faltar», va assegurar sobre aquest fòrum que no està en funcionament des de principis del 2019. 

En la declaració firmada juntament amb Unides Podem, exigeixen al Govern que «actuï immediatament» i reclamen a tots els partits, «i especialment al PSOE», que permetin la creació d’una «comissió d’investigació [en el Congrés] que avanci en l’esclariment d’aquest cas». Fonts governamentals descarten aquesta opció ja que no es podria parlar sobre les actuacions del CNI de manera oberta a l’estar prohibit per llei. La mateixa Robles, en la sessió de control al Govern en el Senat, va remarcar que la comissió de secrets oficials és l’únic fòrum en el qual «s’explicarà tot sense cap tipus de limitacions». 

Sense por de la Justícia

«Li dic amb absoluta contundència que el Govern de la nació i tots els organismes públics compleixen amb la legalitat vigent», va respondre Robles a les acusacions que li van llançar dirigents independentistes a la Cambra alta. A més, la responsable de Defensa va lamentar que es facin «imputacions amb una absoluta fredor» amb informació publicada en un mitjà de comunicació i, fins i tot, va apuntar que desconeix com es van realitzar els informes publicats a ‘The New Yorker’. 

Notícies relacionades

El PP demana a Sánchez que «verbalitzi» que no li importa que Bildu conegui «secrets d’Estat»

Com més població, més recursos

Tot seguit, la ministra socialista va animar els partits independentistes a acudir a la Justícia: «No hi ha cap problema. A mi em sembla molt bé que vagin als tribunals, amb totes les conseqüències, perquè l’acusació i denúncia falsa també és un delicte en ocasions. I no dubti que el Govern farà tot el necessari i tot el possible per col·laborar amb la Justícia». Hores abans, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ja havia asseverat que l’Executiu «està molt tranquil» i té «la consciència tranquil·la».

Tot i així, fonts governamentals reconeixen que sí que pot ser que es produís un seguiment als dirigents independentistes, tot i que més selectiu del que s’ha publicat i sempre amb autorització judicial. En aquest sentit, recorden els moments complexos que es van viure a Catalunya el 2019, amb la sentència del procés i els disturbis als carrers, fet que oferia raons per fer un cert seguiment a l’univers sobiranista.