El Govern no té els recolzaments per al decret anticrisi i s’enfronta a una votació d’infart

El Govern s’enfronta aquest dijous en el Congrés a una altra votació d’infart, gairebé tres mesos després de la ruleta en la qual es va convertir la reforma laboral. La tempesta política desencadenada pel suposat espionatge a dirigents independentistes ha acabat per afectar la convalidació del reial decret llei de mesures davant la guerra a Ucraïna, que inclou la subvenció directa de la gasolina. Amb el pas dels dies, ERC ha anat endurint la seva posició i no garanteix que ho recolzarà. La Moncloa desconeix en aquests moments el sentit del seu vot, que fins a la setmana passada era favorable. Fonts de l’Executiu reconeixien ahir dimarts a aquest diari que els comptes «no surten». EH Bildu, amb un diputat entre els més de 60 càrrecs que han sigut espiats pel ‘software’ Pegasus a través dels seus telèfons mòbils, tampoc aclareix què votarà. 

Fins i tot Unides Podem s’ha mobilitzat per intentar convèncer ERC i la formació ‘abertzale’, que exigeixen a l’Executiu una reacció molt més contundent que l’oferta fins ara. El Govern ha optat per obrir una investigació interna en el CNI, cosa que significa assumir implícitament que són els autors de les escoltes, i desbloquejar la comissió de secrets oficials, una cosa que ja es va començar a fer ahir dimarts amb una resolució de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que rebaixa la majoria per a la seva constitució i desactiva el veto del PP a aquestes dues grups independentistes. 

Però res d’això sembla valer-li als republicans, que insisteixen en la seva reclamació de responsabilitats polítiques, és a dir, que es produeixin dimissions. «S’ha de fer una cosa potent», assenyalen algunes fonts governamentals. Aquesta exigència ha situat el Gabinet en l’abisme. Sense esperar-ho, gairebé sense comprendre a quins interessos obeeix aquesta campanya, en la qual, sostenen algunes fonts, hi ha un punt de «sobreactuació». Des del Govern es nega que hagi existit espionatge i defensa que qualsevol actuació del CNI, en relació amb el referèndum il·legal de l’1-O o amb els disturbis a Barcelona i la resta de Catalunya l’octubre del 2019 després de la sentència del procés, ha comptat sempre amb aval judicial.

Per tant, res està assegurat. «La situació és complexa i no és fàcil de gestionar», reconeixen fonts socialistes implicades en la negociació amb els grups. L’Executiu i la cúpula parlamentària que dirigeix Héctor Gómez estan redoblant les converses amb els partits, especialment amb els socis habituals, tot i que conscients que l’entrada del cas Pegasus en escena ha desbaratat per complet una votació que es presumia plàcida. En principi, el bipartit del PSOE (120) i Unides Podem (33 més la diputada Meri Pita, que va marxar al Mixt) comptaria amb els recolzaments de Més País-Compromís (3), el PNB (6), el PDECat (4), el Partit Regionalista de Cantàbria (1) i Nova Canàries (1), fet que elevaria la suma a 169 sís.

#EnDirecto | Sánchez responde a Maroto echándole en cara que no se "lee los papeles" y subraya que "ha pedido el apoyo del PP" al plan contra los efectos de la guerra recordando los pactos ofrecidos a Feijóo: "Infórmese antes de someter su cuestión al Gobierno" pic.twitter.com/EzT4iJJWzO

— Europa Press (@europapress) 26 de abril de 2022

«Govern en minoria»

Vox (52) i Ciutadans (9) ja estan situats en el no, com Junts (4), els dos exparlamentaris d’UPN o Fòrum Astúries. Si ERC (13) i el PP (88) votessin no però Bildu s’abstingués, el text estaria salvat, tot i que per la mínima. Els republicans, no obstant, no han definit encara la seva posició. Esperen un nou moviment de l’Executiu per aclarir el presumpte espionatge als líders independentistes, per això són claus les primeres paraules que aquest dimecres pronunciï Pedro Sánchez en el ple en resposta al seu portaveu, Gabriel Rufián. El president, de fet, va emplaçar aquest dimarts als periodistes en el Senat a esperar fins a la sessió de control en el Congrés per conèixer la seva postura sobre el cas Pegasus, la que marcarà un punt d’inflexió. La que pot redreçar la tensíssima relació amb ERC o la que pot no arreglar les coses.

«Si hi ha grups que ens han dit que no, s’ha de treballar amb aquells que mostren més predisposició», acaben en la direcció del Grup Socialista. És a dir, que en el PSOE no ho donen tot per perdut amb ERC o amb Bildu. És més, tot i que en l’Executiu diuen ser conscients de l’enorme «enuig» dels de Pere Aragonès, creuen que la interlocució amb ells no passa per la seva fase més crítica, definitiva. «Sabem des del minut u que aquest és un Govern en minoria, i també hi va haver moments complicats, com quan no ens donaven suport en les pròrrogues de l’estat d’alarma», al començament de la pandèmia, manifestava una ministra aquest dimarts als passadissos de la Cambra alta. És a dir, esperen que, al cap i a la fi, ERC sàpiga «separar» els dos plans, el cas Pegasus i el pla de xoc davant la guerra.

¿I el PP? La portaveu primer, i després el mateix Sánchez, van cridar públicament al recolzament dels conservadors al decret llei, van emplaçar Alberto Núñez Feijóo a demostrar amb fets que estan més predisposats el consens. En aquest cas, no era només una apel·lació retòrica, perquè no es descarta que el Govern aconsegueixi salvar el text gràcies a l’abstenció dels populars. És més, si ERC i Bildu se situen en el no, la postura dels conservadors serà totalment decisiva. «En el dia d’avui no sabem què farà el PP», va criticar el president a Javier Maroto, portaveu del PP a la Cambra alta, «¿què faran, l’aprovaran o no?». No hi va haver resposta.

Gobierno está "tranquilo" sobre espionaje y Tribunal de Cuentas auditará a @CasaReal https://t.co/74EHUtmUgg pic.twitter.com/05muJNessH

— Europa Press TV (@europapress_tv) 26 de abril de 2022

«El PP sempre traeix»

En el Grup Socialista i en l’Executiu interpreten que «el normal» és que Feijóo ordeni l’abstenció dels seus en la votació de dijous, perquè tindria difícil explicar el no a mesures com la bonificació de la gasolina o les ajudes directes als sectors més afectats per la guerra a Ucraïna. Però els dirigents més implicats en les converses insisteixen que no es pot fer «dependre» la sort del decret en el vot del PP. «Ni idea de què faran, el PP sempre traeix», sentencien taxatius a la Moncloa.

Isabel Rodríguez sí que va assegurar aquest dimarts després del Consell de Ministres que, a falta d’una anàlisi més exhaustiva, l’Executiu no assumirà cap de les propostes plantejades pel nou líder popular, com una rebaixa generalitzada d’impostos, perquè no és la línia que recomanen» els organismes internacionals i altres òrgans. També perquè ofereix solucions «del passat», són fórmules «antigues», no resolen la inflació i van donar un resultat «negatiu», perquè eren «retallades en l’Estat del benestar», una via que el bipartit «no comparteix».

Notícies relacionades

La Moncloa no resol la crisi amb ERC malgrat que ofereix investigar dins el CNI

‘Catalangate’: El Govern li ofereix al Govern una investigació interna en el CNI

A més, l’Executiu no vol introduir canvis en el decret llei perquè la seva durada és limitada a tres mesos, fins al 30 de juny, llevat que la guerra a l’est d’Europa es prolongui més enllà d’aquest horitzó temporal.

Fins a la nit d’aquest dimarts, segons havia pogut saber aquest diari, no s’havia produït cap nou contacte amb el PP, que sí que es troba a l’espera d’una trucada de la Moncloa. I no ha fixat posició per molt que en el Govern considerin que «no es pot permetre votar no». Cs, de fet, ha anunciat el seu rebuig del decret llei.