Sánchez encara una altra votació de vertigen per la seva falta de reacció davant l’espionatge

Pedro Sánchez s’enfronta aquest dijous a una altra votació de vertigen al Congrés dels Diputats per la qual cosa els independentistes consideren una falta de reacció davant el suposat espionatge que van patir entre 2017 i 2020 a través del ‘software’ israelià Pegasus. El Govern ha de convalidar per majoria simple (més sís que nos) el paquet de mesures econòmiques i socials per mitigar l’impacte de la guerra de Vladímir Putin a Ucraïna. Si no ho aconsegueix, el reial decret llei decaurà i amb aquest la bonificació de 20 cèntims en cada litre de combustible, el límit del 2% a la pujada dels lloguers o l’augment del 15% de l’ingrés mínim vital, entre altres mesures. Però sobretot, si Sánchez en surt derrotat, serà interpretat com un duríssim cop i una mostra inequívoca de debilitat. Tant, que la dinàmica de la legislatura quedaria greument compromesa. Per això, i davant la pressió dels grups, i també d’un PP que pot actuar de formidable salvavides de l’Executiu, la Moncloa va informar a última hora d’ahir que s’obre a tramitar-lo com a projecte de llei, de manera que les forces parlamentàries hi puguin introduir esmenes.

Quan Sánchez va presentar el text a la Cambra, a finals de març, tot semblava senzill. S’entreveia una votació tranquil·la, sense sobresalts i amb marge d’ombra. Però l’esclat del ‘Catalangate’ ho ha canviat absolutament tot. Els seus socis parlamentaris, ERC i EH Bildu, des del dia que va fer eclosió l’escàndol, el 18 d’abril passat, estan reclamant explicacions en públic, dimissions i accions judicials davant el que consideren un «atemptat directe» a la democràcia, en paraules d’Oriol Junqueras, líder dels republicans. I no només la Moncloa no ha concedit cap de les tres coses, sinó que ahir la ministra de Defensa, Margarita Robles, va justificar la vigilància pel procés, el 2017, i els disturbis als carrers de Catalunya després de la sentència, el 2019. 

Les seves paraules van fer enfadar encara més els independentistes –el president Pere Aragonès va demanar la seva dimissió– i Unides Podem, que la va assenyalar directament. Ella quedava ja en el punt de mira, tot i que a la Moncloa insistien que no hi havia cap motiu per cessar-la i que tenia la confiança de Sánchez. Cedir el seu cap seria tant com reconèixer que alguna cosa es va fer malament, i el líder socialista va ratificar aquest dimecres que tot el fet pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha respectat escrupolosament la llei. És a dir, que tots els seguiments es van executar amb empara judicial. Però la pressió més gran del Congrés, això sí, va fer que el Govern fos conscient del perill real de perdre la votació de dijous. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i dirigents del PSOE van fer una nova ronda de contactes per intentar obtenir els recolzaments necessaris.

Sánchez, per la seva banda, va posposar el viatge a Moldàvia i Polònia que tenia programat per a aquest dijous i divendres, per ser present en el ple de la Cambra baixa. La votació es presentava, com a mínim, incerta, i qualsevol absència podria ser fatal. No obstant, a última hora de la nit, a la Moncloa i el Grup Socialista deien respirar amb cert alleujament, amb molta cautela, i asseguraven que els recolzaments ja encarrilats.

Aquest matí han pogut anunciar que s’han guanyat el recolzament de Terol Existeix (1 diputat), per la qual cosa el resultat queda en mans del recolzament de Bildu (5) i en una improbable abstenció del PP (88). ERC es va instal·lar en el ‘no’ ahir a la nit. Per ara, els socialistes comptarien amb 170 vots favorables, insuficients si tots els altres hi estan en contra, així que la posició de l’esquerra ‘abertzale’ és determinant.

El Gobierno tramitará como proyecto de ley el decreto anticrisis para permitir aportaciones de otros partidos https://t.co/72KbkQ9eu5 pic.twitter.com/5oMLsDAnwr

— Europa Press TV (@europapress_tv) 27 de abril de 2022

«Demani-li el vot al senyor Casero»

La relació amb els republicans ja s’havia torçat molt en l’última setmana. I el va exhibir clarament el seu portaveu, Gabriel Rufián, en la seva pregunta a Sánchez en la sessió de control en el Congrés: «De moment, demani el vot al senyor [Alberto] Casero». Era la seva manera d’amenaçar amb el vot en contra, remetent-se a la tortuosa votació de la reforma laboral, el 3 de febrer passat, que el Govern va salvar de miracle per l’error d’aquell diputat del PP. Sánchez va demanar al parlamentari republicà «reconstruir la confiança» i va recalcar la seva aposta pel diàleg, però no va parlar ni de comissió d’investigació ni de dimissions, demandes clau dels seus socis. Bolaños es va reunir després amb Rufián i li va argumentar que l’electorat d’ERC no entendria que tombessin el decret. Però no va aconseguir apaivagar la ira del partit. La cúpula es va reunir a la nit i s’acostaven al no, perquè la pressió a Catalunya per l’espionatge és «brutal». 

Bildu, que sol coordinar el seu vot amb els republicans, deixava totes les portes obertes. Reconeixia que volia tramitar el decret, fins i tot sent «insuficient», però que la confiança amb el Govern central estava «tocada». Els seus cinc vots, sobretot si s’ancoraven al sí, podien ser claus. Igual que podien haver-ho sigut els nou de Ciutadans. Bolaños es va veure amb el seu portaveu, Edmundo Bal. Hi va haver un conat de negociació, perquè migressin del no a l’abstenció, però els taronges van posar una condició impossible per a Sánchez: treure ERC i Bildu de la comissió de secrets oficials que just aprovarà aquest dijous el ple.

El Govern, a través del número dos de Bolaños, Rafael Simancas, també va sondejar Ana Oramas, de Coalició Canària, sense èxit: ella no es va moure de l’abstenció. Però Executiu i grup van anar a totes igualment per portar al BNG (un diputat) de l’abstenció al sí i arrossegar Terol Existeix (1). Les trucades i reunions, buscant vot a vot, protagonitzats per Bolaños, Simancas i Héctor Gómez, el portaveu socialista, eren una prova palmària del terreny delicadíssim que trepitjava el Govern i del seu intent a la desesperada de salvar el decret. El text, calculaven a la cúpula parlamentària del PSOE, podria sortir per la mínima... o fracassar si hi ha ensopegades. No es descartava fins i tot una abstenció sorpresa de Vox, pel seu «marcatge amb el PP» d’Alberto Núñez Feijóo. No seria la primera vegada: ja va passar l’any passat amb el decret llei que articulava el desplegament dels fons europeus.

.@PabloEchenique eleva el malestar de UP con Robles y la acusa de "justificar" el espionaje https://t.co/Kt6sBUjRDy pic.twitter.com/cbDtwCLH1z

— Europa Press TV (@europapress_tv) 27 de abril de 2022

La sort del pla de resposta a la guerra a Ucraïna està, doncs, en mans de Bildu i de minúsculs partits. I menys del PP, precisament de qui la Moncloa no volia «dependre». Però Génova, que va enviar divendres el seu pla fiscal a Sánchez, perquè pogués sumar alguna de les seves propostes, tampoc va aclarir si hi votarà en contra o s’hi abstindrà. I això que hi va haver un intercanvi epistolar entre les dues parts. Primer, el vicesecretari econòmic del partit, Juan Bravo, li va dir per carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que el Govern s’havia de comprometre per escrit a tres coses si volia el sí del PP: tramitar el decret com a projecte de llei, incloure quatre mesures del seu pla (l’actualització de l’IRPF per mitigar la inflació, la baixada de l’IVA del gas i l’electricitat al 5%, l’agilitació dels fons europeu i la racionalització de la despesa burocràtica) i a fer-ho tot en aquest període de sessions.

Ciudadanos no aprobará la convalidación del Real Decreto Ley https://t.co/FTV9T63ua7 pic.twitter.com/pXhjZipVHt

— Europa Press TV (@europapress_tv) 27 de abril de 2022

Punt d’inflexió

Dues hores després de conèixer-se la missiva, la Moncloa confirmava que s’obria a tramitar el decret com a projecte de llei, alternativa que Bolaños no descartava des de feia setmanes. El gest perseguia satisfer el PP i altres grups. Després, Hisenda va fer pública la resposta escrita de Montero [aquí en PDF], en la qual li citava la disposició a introduir esmenes. Segons s’acomiadava la ministra, «un pacte entre les dues formacions polítiques sobre elements nuclears» seria una «manera eficaç d’exercir la política» i mostrar que són «útils» per a la ciutadania.

De fet, a la carta li recorda que està pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial i del Constitucional. Montero advertia que una resposta al document de Génova requeriria una «anàlisi profunda». Entre altres coses, mesurar l’«impacte econòmic i pressupostari», aspecte que qualsevol Gabinet «responsable» ha de «tenir en compte» i que no ve «reflectit» en l’escrit dels populars. A Génova no revelaven la seva posició final després de l’encreuament de missives amb Hisenda, però insistien a la nit que sense negociació no hi havia res a fer. Per això la direcció del PSOE ja es va pressentir el no, perquè «fa olor de sang», la possibilitat de clavar un cop mortal al president.

A mitja tarda, la Moncloa comunicava que es posposava, sense nova data, el viatge a Moldàvia i Polònia, en el qual Sánchez estava molt interessat per mostrar el recolzament als països limítrofs d’Ucraïna i que estan absorbint milers i milers de refugiats. La cancel·lació també mostrava per si mateixa la gravetat del moment.

Notícies relacionades

El Govern espanyol es defensa davant les crítiques de la Generalitat: «Tenim la consciència molt tranquil·la»

El Govern espanyol es defensa del setge dels grups per Pegasus: «Hem pres la iniciativa»

La legislatura s’acosta així a una altra fita que pot convertir-se en un autèntic punt d’inflexió. Si Sánchez surt derrotat aquest dijous, el Govern ja té preparat l’arsenal contra els grups: són ells els que fan decaure mesures que beneficien els ciutadans, com la bonificació dels 20 cèntims per litre a la gasolina i al dièsel o les ajudes directes als sectors més afectats per la pujada dels preus de l’energia. Però d’entrada, ressonaria el pols perdut del president en un moment crucial, amb una pressió a l’alça dels seus socis i a les portes de les eleccions a Andalusia, en les quals el PSOE es juga remuntar en un graner històric seu. 

.@perearagones pide a Robles "asumir responsabilidades" por el caso Pegasus https://t.co/JNztZ1xd18 pic.twitter.com/YtA5BbDs49

— Europa Press TV (@europapress_tv) 27 de abril de 2022

La tensió és màxima. Una altra vegada. Amb la pregunta més preocupant sobre la taula, fins i tot en el supòsit que el paquet anticrisi resulti convalidat: ¿i ara, què? ¿Com redreçar una relació amb un soci com ERC després d’una erosió tan greu? En el Govern i en el PSOE encara no tenen la resposta.