Margarita Robles, la ministra dels serveis a l’Estat

I més sabent de primera mà el que va passar el 1995 amb l’antecedent més pròxim al que, segons ha publicat ‘The New Yorker’, ha passat a Espanya, les escoltes del Cesid, per les quals va ser condemnat l’excoronel Juan Alberto Perote. Llavors els caps que van rodar van ser la del ministre de Defensa, Julián García Vargas, i el seu antecessor, Narcís Serra, que havia ascendit a vicepresident del Govern.

Ella va veure des de la barrera el cas, però ja formava part del Govern. Era secretària d’Estat d’Interior amb Juan Alberto Belloch de ministre d’una cartera bicèfala de Justícia i Interior que només va ocupar ell.

Pionera

Per això, no només va conèixer aquella història per referències i, d’alguna forma, fa que cobri especial rellevància la resposta que aquest dimecres va dedicar a la diputada de Junts Miriam Nogueras: «Jo presto serveis a l’Estat des de fa moltíssims anys. Molts més que vostè. Així que no es preocupi pels serveis que jo presto a l’Estat».

I sens dubte són molts, perquè és jutge des de fa més de 40. Va ser la primera dona a presidir una Audiència Provincial, la de Barcelona, i la tercera a arribar al Tribunal Suprem.

En la seva primera etapa en la política, durant el Govern de Felipe González que va acabar per la multiplicació dels casos de corrupció i el GAL, va fer gala de corregir els seus companys de partit en relació amb els fons reservats. S’estava en plena polèmica amb l’ús d’aquests diners de l’Estat i se li atribueix que deixessin de rebre’ls els expolicies José Amedo i Michel Domínguez, cosa que va contribuir que recuperessin la memòria en el moment en què Baltasar Garzón va reprendre l’Audiència Nacional i va començar a investigar el terrorisme d’Estat.

Fent enemics

Però si d’alguna cosa pot presumir Robles és que poques vegades s’ha caracteritzat per actuar de manera timorata. Entre els seus enemics figuren Garzón, que va demanar que ella no intervingués en la seva suspensió per haver escoltat els advocats del cas Gürtel, cosa que li va costar la seva carrera de jutge; el llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, al qual la tenia jurada des del Consell General del Poder Judicial que presidia Carlos Dívar, i fins i tot el seu actual president, Carlos Lesmes.

I la pràctica no l’ha abandonat en la seva segona etapa política, on l’enfrontament amb l’exvicepresident Pablo Iglesias ha sigut tan notori que aquest pràcticament li dedica en exclusiva els seus últims tuits. L’animadversió no ha acabat amb la seva marxa de l’Executiu, sinó que ha sigut heretada per la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra. Cap ho dissimula en les seves respectives declaracions.

Robles es una persona culta que además suele presumir de no ver la televisión para ganar más tiempo de lectura. Qué pena que haya olvidado que "Eichmann en Jerusalén" de Hannah Arendt fue el resultado de la corresponsalía de Arendt para The New Yorker… Pero lo peor no es eso… https://t.co/bc5gVA2Sv6

— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) 26 de abril de 2022

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Potser això i el paper institucional que ha assumit al comandament dels exèrcits, especialment visible en el més dur de la pandèmia, quan va explicar com s’havia vetllat els cadàvers del Palacio de Hielo de Madrid, l’han fet ser una de les ministres més ben valorades, segons el CIS. I fins i tot li ha suposat algun recolzament que si se sent de veritat seria millor reservar per a un mateix, com el que li ha dirigit l’alcalde Madrid, José Luis Martínez-Almeida, del PP, que ha fet lloc per parlar d’ella en ple cas de les mascaretes.

Com més creixia la polèmica, Robles més insistia en la defensa d’«aquest govern», que «no amaga el cap com l’estruç», i de «tots els servidors de l’Estat», que «compleixen amb la legalitat». Als que no, els amenaça amb els tribunals, als quals, com a bona jutge, també anima a acudir a tot el qui dubta de l’actuació de l’Executiu, un guant que el Parlament ha recollit aquest mateix matí.