La Moncloa ha prioritzat la negociació amb Bildu per no desarmar la seva majoria amb ERC

«I després què», apuntaven fonts socialistes. El Govern és totalment conscient que la supervivència de la legislatura depèn de la majoria de la investidura i que els vots d’ERC i d’EH Bildu, sobretot dels primers, resulten fonamentals. Apostar pel PP per tirar endavant aquest reial decret llei, que inclou entre altres mesures la bonificació de la gasolina, hauria suposat posar en perill l’aritmètica actual que sosté al Govern i dependre absolutament dels populars.

I això no està en els plans de l’Executiu. Al contrari, la preocupació en aquests moments és com recuperar la interlocució amb la Generalitat i amb ERC. I no sembla fàcil fer-ho. L’independentisme ha trobat en el presumpte espionatge a més de 60 càrrecs, que es basa en la investigació d’una suposada entitat independent, Citizen Lab, una nova causa. El Govern ha mirat de donar una resposta amb diverses iniciatives: una investigació interna en el CNI, que suposa admetre que ha estat implicat en aquestes escoltes, i un canvi en la composició de la comissió de secrets oficials per acomodar ERC i EH Bildu.

No rodaran caps

Res d’això ha satisfet els republicans, que demanen la depuració de responsabilitats polítiques. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat públicament la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Fonts socialistes asseguren que «res d’això passarà». Això no obsta perquè a la Moncloa hagin incomodat algunes de les últimes intervencions de Robles, que no han ajudat a calmar les aigües amb ERC.

Unides Podem, que amb prou feines ha participat en la negociació per salvar el reial decret llei, ha pressionat internament perquè Sánchez fes el que calgués fer per no perdre els republicans i conservar la majoria absoluta de la investidura. Però també assenyalen que no es tracta de res personal contra Robles, habitualment molt crítica amb la formació morada, i que a ells el combat dialèctic amb ella els reforça davant el seu electorat.

Des del Govern, en privat, s’ha arribat a admetre que entre les funcions del CNI hi ha la de fer front al procés separatista impulsat des de Catalunya i vigilar tant el referèndum independentista de l’1-O del 2017 com els disturbis que es van produir a Barcelona i a la resta de l’autonomia l’octubre del 2019, quan es va conèixer la sentència del procés. Però es nega un espionatge massiu amb el sistema Pegasus, a través dels telèfons mòbils. A la Moncloa consideren que, després dels moviments que han fet per frenar el malestar d’ERC, no tenen gaire més marge i confien en una recuperació gradual de les relacions.

Mai no s’ha volgut amb el PP

Sobre el PP pensen que no ha exhibit una voluntat negociadora real per la duresa de les seves condicions. La veritat és que tampoc no la tenia el Govern. Dimarts a la nit la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va trucar al responsable econòmic popular, Juan Bravo, però la conversa va resultar infructuosa. L’endemà el PP va fer pública una carta en què demanava al Govern que tramités el reial decret llei com a projecte de lle, però per incorporar-hi les seves quatre exigències: una rebaixa d’impostos a les rendes mitjanes i baixes, una baixada de l’IVA per a l’electricitat, mesures per agilitar la gestió dels fons europeus i una racionalització de la despesa burocràtica i política del Govern.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Poc després l’Executiu va avançar que acceptava la tramitació com a projecte de llei. Però aquest pas no es feia per agradar al PP, sinó per amarrar el recolzament d’EH Bildu i de formacions petites com Terol Existeix, BNG i Nova Canàries. De fet, al llarg de dimecres, ja ho havien promès a aquest últim partit per incorporar-lo a la suma alternativa amb què es pretenia superar el rebuig d’ERC.

Que no era un gest al PP era molt obvi només llegint la resposta oficial de la ministra d’Hisenda a Juan Bravo, en un to gens favorable a les exigències del principal partit de l’oposició. Montero retreia al PP que donés a conèixer la seva carta als mitjans i li reclamava que en la seva voluntat d’acord inclogués també la renovació del Consell General del Poder Judicial, a més d’altres retrets. Amb aquesta contestació no semblava gaire factible que es pugui arribar a una mínima entesa entre el Govern i el principal partit de l’oposició. Perquè en tot moment, malgrat que l’Executiu s’ha vist amb l’aigua fins al coll, l’aposta sempre ha sigut EH Bildu i els partits petits.