Sánchez salva un altre ‘match ball’ de la legislatura però aprofundeix la fractura amb ERC

El pla de resposta a la guerra d’Ucraïna, el que conté mesures com la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible, el límit als lloguers, la pujada del salari mínim o les ajudes directes a transportistes o els sectors més afectats per la crisi, va resultar convalidat finalment per 176 vots davant 172.

En el sí, amb el PSOE (120) i Unides Podem (33 més la parlamentària canària Meri Pita, ara en el Mixt), es van alinear el PNB (6), Bildu (5), PDECat (4), Més País (2), Compromís (1), BNG (1), Partit Regionalista de Cantàbria (1), Nova Canàries (1) i Terol Existeix (1). En el no, van convergir finalment el PP (88), Vox (52), ERC (13), Ciutadans (9), Junts (4), la CUP (2), els exdiputats d’UPN Sergio Sayas i Carlos García Adanero (2), Fòrum Astúries (1) i l’exparlamentari taronja Pablo Cambronero. L’única abstenció va procedir d’Ana Oramas, la diputada de Coalició Canària. Tots els vots van quadrar aquesta vegada i tot va anar segons el previst. Al mil·límetre.

La Moncloa va sentir, com va passar amb la reforma laboral, que es van precipitar les voluntats i raons dels grups –dels de l’oposició més pura i dura i dels socis habituals– per infligir un càstig a Sánchez. Com deia una ministra, que tots «volien que sortís convalidat el decret», perquè el contrari seria difícilment explicable als ciutadans, «però no amb els seus vots». Per això el titular de la Presidència, Félix Bolaños, arrencava el ple amb la defensa del text i amb unes paraules que resumien el bategar de l’Executiu: «La votació no va del Govern, va d’ajudar els ciutadans».

Canvi de clima en menys d’un mes

Notícies relacionades

ERC votarà en contra del decret anticrisi, però Sánchez el salvarà gràcies a Bildu

¿Què sabem de l’espionatge a l’independentisme català?

Fa menys d’un mes, el 30 de març, quan Sánchez va presentar el seu pla econòmic a la Cambra, va quedar en l’ambient que no tindria gaires dificultats per tirar-lo endavant. Els grups feien postil·les, alguns consideraven que era insuficient i no n’hi havia prou, d’altres, com el PP, que havia d’incloure més baixades d’impostos... però poc més. Era impossible preveure que la negociació es convertiria en un altre poltre de tortura per al Govern i en una altra prova de resistència per a Sánchez. Però el ‘Catalangate’ ho va canviar tot. No només pel clivellament de la interlocució amb ERC, les conseqüències del qual estan per mesurar encara, sinó pel seriós avís que llançaven altres aliats habituals del bipartit. El vent es posava en contra. Molt en contra.

Aquest dijous, de fet, arrencava amb la votació en l’aire, amb 169 sís, però gradualment s’hi van sumar els de Terol Existeix, Bildu –la força que va salvar la convalidació– i el BNG. La Moncloa, que pensava fa uns dies que Alberto Núñez Feijóo no podria permetre’s rebutjar el text, va tenir la certesa que se n’anava al no en la tarda de dimecres, després del tràfec epistolar entre el vicesecretari econòmic de Génova, Juan Bravo, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Els populars, no obstant, al·legaven que van esfullar la margarida aquest mateix dijous, quan van comprovar que Sánchez preferia «cedir» davant Bildu i no davant Feijóo.