S’espera que la situació es relaxi amb la comissió de secrets

Sánchez no es planteja sacrificar Robles per apaivagar ERC

  • La continuïtat de la ministra de Defensa no està en dubte, segons l’equip del president, malgrat que l’independentisme hagi demanat el seu cap

  • En el Gabinet afirmen que s’ha d’anar «moltíssim amb compte amb cada paraula que es diu» i admeten que el seu estil s’escapa de vegades de la línia oficial

Sánchez no es planteja sacrificar Robles per apaivagar ERC

JOSÉ LUIS ROCA

5
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Marisol Hernández

Margarita Robles està en el punt de mira. ERC demana directament la seva dimissió per «justificar» la vigilància a l’independentisme el 2017 i 2019. I Unides Podem, enfrontada gairebé des de l’arrencada de la coalició amb ella, l’assenyala. Però Pedro Sánchez no es planteja el seu cessament. En l’entorn del president defensen que no hi ha raons per sacrificar-la, per cedir aquesta peça mestra als republicans a fi de calmar la seva inquietud i reconstruir la relació amb el Govern. Robles, per tant, seguirà al capdavant del Ministeri de Defensa, que lidera des del juny del 2018.

No hi ha debat ara mateix sobre la seva continuïtat en l’Executiu. «¿Però per què sortirà del Govern? ¿Ha fet alguna cosa malament, alguna cosa irregular?», es pregunten fonts molt pròximes a Sánchez. A la Moncloa, com asseguren en el cercle més pròxim el cap de l’Executiu, no s’entreveu res que faci pensar en un relleu, en l’opció que pugui cessar-la per la pressió de l’independentisme. El president no la remourà per molta «ansietat» que traslladin el Govern i ERC i per molt que demanin el seu cap, adverteixen. Tampoc està sobre la taula la sortida de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban. La intel·ligència espanyola depèn orgànicament de Defensa.

A la cúpula del PSOE també responen de la mateixa manera a la pregunta de si Robles podria caure: «No». Almenys per ara no es projecten dubtes, si bé Sánchez sempre ha guardat amb zel els seus moviments dins del Govern, i de fet va sorprendre el juliol passat quan va destituir tres primers espases del seu nucli dur: la seva vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i sobretot el seu director de Gabinet, Iván Redondo, i el titular de Transports i número tres del PSOE, José Luis Ábalos. Però en aquell moment sí que s’esperava una remodelació ministerial, que finalment es va produir. Ara aquest rum-rum, directament, no existeix.

No obstant, Robles (Lleó, 1956), una dona de caràcter i al servei de l’Estat, com li agrada dir, sempre ha volgut marcar un estil propi, que no sempre coincideix amb les paraules de Sánchez o amb les dels seus ministres més pròxims. Ella no està afiliada al PSOE i tot i que la seva lleialtat al president està provada i manté interlocució directa amb ell, ha destacat en aquests anys per no mossegar-se en gaires ocasions la llengua. Per ser ‘whip’ d’Unides Podem –èpics i repetits són els seus encreuaments de retrets amb la ministra Ione Belarra i també amb l’exvicepresident Pablo Iglesias– o de l’independentisme. Però precisament per això permetia al president i al partit cobrir una altra part de l’electorat, més moderat, mentre mantenia apaivagats els Exèrcits, en la defensa de la qual la ministra s’ha escarrassat tot aquest temps.

Robles pregunta a la CUP què ha de fer un Govern quan es declara la independència o es parla amb Rússia

«¿Què ha de fer un Estat?»

Per a ERC i per als morats, Robles va buscar dinamitar el bloc de la investidura amb les seves paraules d’aquest dimecres en la sessió de control en el Congrés. «¿Què ha de fer un Estat, un Govern, quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques, realitza desordres públics, té relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?», es va preguntar la ministra en el ple. Quan es constitueixi la comissió de secrets, va avisar, pot ser que «surti tot», es veurà la documentació, «i potser molts dels que ara donen lliçons hauran de callar quan vegin les actuacions que han tingut».

La titular de Defensa, segons van llegir republicans i morats, estava «justificant» l’espionatge als dirigents i activistes independentistes. Però tant ella com Sánchez apuntaven que els seguiments en dues dates claus, 2017 –a la tardor del procés, amb el PP en la Moncloa– i 2019 –amb Sánchez ja en el poder, i amb els carrers de Catalunya incendiats per la sentència del Suprem–, eren lògics i raonables, però que en tot moment es van ajustar a la llei. És a dir, que van aconseguir aval judicial. Aquest dijous, ‘El Confidencial’ publicava que el Govern va autoritzar el CNI a espiar amb el programa israelià Pegasus 18 líders de Tsunami Democràtic. Entre els vigilats hi havia Elies Campo Cid, l’enginyer que ha liderat la investigació sobre el ‘Catalangate’. Ell era una peça clau pel seu paper en el disseny de l’estructura tecnològica del moviment, com informa el diari. En tot moment el CNI va actuar amb l’autorització preceptiva i prèvia del Tribunal Suprem.

«Jo a ella la veig bé i forta. No va ser intenció de Marga crispar, de veritat que no. El que passa és que a la quarta pregunta sobre el mateix [la ministra va respondre ahir a Junts, Ciutadans, el PNB i la CUP], un per pudor fa servir altres expressions, i es va interpretar el que no era. Ella es va mantenir en l’important, que tot es va fer conforme a la llei,» justifica una companya de Gabinet que aquest dimecres era testimoni directa de la seqüència en la sessió de control i que considera que en cap cas Sánchez es planteja la seva sortida. Això sí, convé que en una situació de tensió màxima amb ERC, s’ha d’«anar moltíssim amb compte amb cada paraula que es diu».

Notícies relacionades

A la Moncloa assenyalen que la línia discursiva oficial és la que marca el president i la que també ha verbalitzat aquests dies el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, home de la seva màxima confiança. Tant quan va viatjar a Barcelona, diumenge passat, com en el ple del Congrés d’ahir dimecres i avui. Era la seva manera de dir que Robles té el seu estil propi i que no sempre casa amb la prudència del nucli dur de Sánchez. «Però en els governs hi ha d’haver tota mena de perfils», remarca una ministra. És a dir, que al líder socialista també li convé tenir-la al seu costat.

En qualsevol cas, en el Govern es confia que la setmana que ve, quan es reuneixi la comissió de secrets oficials, la tensió amb el Govern es relaxarà. Perquè allà es relatarà què va passar, com, quan i a qui i que sempre es va actuar «conforme a la llei». Però s’ha de veure que aquestes explicacions satisfacin l’independentisme.