El cas Tàndem-Villarejo després de cinc anys d’investigació

Migueláñez, cap de la Unitat d’Afers Interns de la policia entre l’abril del 2015 i el maig del 2021, va treballar, segons ha emfatitzat, a les ordres de la Fiscalia Anticorrupció, seguint instruccions dels dos fiscals, i va rebutjar haver tingut cap animadversió –ni ell ni els policies designats per assistir a la Fiscalia Anticorrupció– cap al comissari Villarejo, jubilat el 2016.

El comissari principal va prestar declaració en qualitat de testimoni a proposta de la defensa del principal acusat, José Manuel Villarejo, l’objectiu de la qual era vincular l’operació Tàndem amb un informe previ del 2016 fet per la Unitat d’Afers Interns per un dels policies designats per Miguelaláñez –Gonzalo Fraga–, arxivat a la Fiscalia de Madrid. La fiscal Anabel Vargas va considerar, sense portar a terme diligències, que l’informe suposava promoure una «investigació prospectiva i desproporcionada» sobre l’estructura societària 1983-1993 de Villarejo durant el seu període d’excedència en la policia, a què es va reincorporar l’últim any.

Miguelañez va assenyalar que l’esmentat informe previ no tenia relació amb la investigació iniciada l’abril del 2017.

Magnitud de les diligències

Ves per on, dimecres passat 27 feia exactament cinc anys des que el llavors fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Manuel Moix, va firmar el decret, el 27 d’abril del 2017, (veure el document) que va obrir les diligències d’investigació conegudes com a cas Tàndem –anomenat així per la presència inicial conjunta de Villarejo i el comissari Carlos Salamanca–.

En el decret, Moix –que un mes després, l’1 de juny del 2017, es va veure obligat a renunciar– designava per tirar endavant la investigació de Villarejo, el fiscal Ignacio Stampa, que atesa la magnitud de les diligències va proposar la incorporació d’un nou fiscal. El fiscal Miguel Serrano es va afegir a la investigació a finals de maig del 2017.

Alhora que va defensar el treball dels fiscals Serrano i Stampa, el comissari principal Migueláñez va fer una crítica de les constants filtracions durant les diligències arran que abans que els dos fiscals comencessin la nova investigació, l’informe citat sobre el patrimoni de Villarejo s’havia publicat, el 2016, en un mitjà de comunicació.

«Lamentablement, amb el costum que es té en aquest país de filtrar les històries», es va queixar.

La defensa de Villarejo va preguntar per l’existència d’un informe intern segons el qual s’acceptava la compatibilitat de les activitats oficials i privades del comissari.

«Com un policia en actiu ha de fer investigacions de naturalesa privada, amb remuneracions privades. I utilitzar fonts policials per a investigacions privades. Si és de sentit comú: és una activitat incompatible per a un policia», va remarcar.

¿Per què havia d’investigar Afers Interns? «És una qüestió de competència objectiva. Es tractava d’investigar conductes presumptament delictives comeses, o contràries a l’ètica professional. Eren fets comesos quan estava en actiu. Som policia judicial, la nostra tasca bàsica és de policia judicial, depenem dels fiscals i els jutges»

Antonio José García Cabrera, advocat de Villarejo, es va interessar per la participació de Miguelañez en les diligències, com ara seguiments i detencions.

«Fotre» la investigació

«En la causa apareixen tres seguiments, el primer set dies abans de la detenció de Villarejo [el 3 de novembre del 2017]. Pensem que no s’havia de ‘pressionar’ anteriorment, és a dir, posar en evidència les nostres intencions, perquè corríem el risc de ‘mossegar’ i que ens fotessin la investigació abans que poguéssim procedir a la seva ‘explotació’ [procedir a la detenció i entrades i registres]», va explicar el testimoni. «Es va fer un brífing que va convocar l’inspector per organitzar l’entrada i el registre. El dia anterior o dos dies abans em vaig reunir amb qui havia de participar en l’‘explotació’ i em van dir quin personal de la unitat i quins recursos necessitaven perquè jo el pogués gestionar. Si hi vaig ser, va ser per desitjar-los bona sort», va explicar Miguelañez.

El comissari sí que va admetre la seva participació en dues detencions. «Les meves úniques dues intervencions directes han sigut en la detenció del comissari Carlos Salamanca i el comissari Enrique García Castaño. Vaig anar a fer la detenció per respecte als detinguts i per evitar problemes als meus funcionaris atès que els detinguts eren comissaris principals i caps d’unitat; en fi, perquè no estiguessin coartats vaig anar jo a fer aquestes detencions. Un cop practicades les detencions van quedar a disposició del personal operatiu i em vaig retirar».

No va ser el cas del comissari Villarejo, va respondre la defensa de l’excomissari.

«¿Per què no va tenir aquesta deferència amb el comissari senyor Villarejo?»

«Perquè no era comissari principal ni cap d’una unitat, era un comissari», va acabar dient Migueláñez.

Migueláñez va acudir amb els seus policies a detenir García Castaño, El Gordo en l’argot de l’equip de Villarejo, a l’hora de dinar l’11 de juliol del 2018 al restaurant Due Αmici, al madrilenya carrer de Ponzano, al barri de Chamberí. García Castaño dinava amb el seu amic Gabriel Fuentes, excomissari general d’Informació en l’etapa de Juan Alberto Belloch, exministre de Justícia i Interior, exnúmero tres de la policia durant el Govern de José María Aznar, i mossèn Silverio Nieto, conegut com el capellà de l’operació Kitchen.

Gravacions amb Corinna

La policia sospitava que García Castaño estava al corrent, via judicial, de la possible detenció. Precisament, a primera hora del matí del 18 de juliol, a les 6.00 hores, dos diaris digitals de Madrid publicaven les gravacions de Villarejo amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’examant de Joan Carles I, en què s’explicaven detalls de comptes suïssos i comissions d’intermediació. Potser va ser un últim recurs per crear dubtes als encarregats de la detenció. Si aquest va ser l’objectiu, no es va aconseguir.

Migueláñez es va acomiadar al Due Amici, i García Castaño va ser portat al seu domicili per al registre. Als policies s’hi van afegir els fiscals Miguel Serrano i Ignacio Stampa, que havien ordenat la detenció. Més net que una patena.

L’advocat Baltasar Garzón va parlar amb el seu client García Castaño durant el registre, i el va assistir personalment aquell dia i els dos següents. Van parlar que la detenció era il·legal, ja que, van argüir, havia sigut ordenada pels fiscals, i de la possibilitat d’interposar un recurs d’habeas corpus per detenció il·legal i una querella contra els fiscals. Res d’això va tenir lloc.

Notícies relacionades

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

Cinc anys després, Ignacio Stampa ja no està en el cas Tàndem. El 27 d’octubre del 2020, la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, parella de Garzón, no li va concedir la plaça fixa a què aspirava a la Fiscalia Anticorrupció des de la seva comissió de serveis, després d’alimentar artificiosament des del juliol del 2020 unes diligències instades per Vox i l’associació Acopad, en defensa d’una de les seves afiliades, la periodista María Montero, contra el fiscal.

Unes diligències arxivades que es van revelar com un muntatge per apartar-lo de la investigació.