Robles tenia un avís sobre els piratejos al seu telèfon i al de Sánchez amb Pegasus al respondre en el Congrés

Sorpresa, sorpresa, com les ‘meigas’, haver-n’hi n’hi ha. Segons una denúncia del Govern davant l’Audiència Nacional, els telèfons mòbils del president del Govern, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa en persona van ser espiats el 2021, d’acord amb un informe del Centre Criptològic Nacional (CCN), una entitat adscrita al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).

Qui diu CCN, l’organisme encarregat de la seguretat en les tecnologies de la informació i la protecció de la informació classificada, està dient CNI.

Informes preliminars

Al CCN, amb seu a Lleó li va ser encomanat pel jutge llavors encarregat del cas Tàndem-Villarejo al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Diego de Egea, la tasca de desencriptar el material confiscat al registre del domicili de l’excomissari José Manuel Villarejo quan va ser detingut, el 3 de novembre del 2017.

La notícia de l’espionatge al president Sánchez i la ministra Robles, com havia passat abans amb els 65 independentistes catalans, va fer la volta al món. El diari israelià ‘Haaretz’ va donar la notícia a Tel Aviv amb la fotografia de Sánchez a la portada de les seves edicions digitals en hebreu i en anglès.

Fonts pròximes al Govern no van voler precisar quan va conèixer el Govern la informació sobre l’espionatge a Sánchez i Robles, però van admetre que quan la ministra de Defensa va advertir de les possibles «sorpreses» que podrien transmetre’s a la Comissió de Secrets Oficials en procés de constitució, ja tenia informes preliminars sobre les proves realitzades pel CCN als seus telèfons, unes proves que s’han estès a altres membres del gabinet.

Sense més informació

L’esmentat diari israelià ‘Haaretz’ assenyalava aquest dilluns 2 de maig que fonts de l’empresa fabricant de la tecnologia del Pegasus, NSO Group, ha dit desconèixer, com a proveïdor del ‘software’ espia, qui són els objectius dels seus clients.

Els dos períodes en què s’han produït les intervencions telefòniques o piratejos del dispositiu oficial del president Sánchez, segons la informació aportada pel Govern a l’Audiència Nacional, són el maig i el juny del 2021.

En aquella època, es va revelar la notícia secreta segons la qual el Govern espanyol havia acollit amb identitat falsa a Espanya el líder sahrauí Brahim Ghali, secretari del Front Polisario i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, el 21 d’abril del 2021, quan va arribar per avió des d’Algèria i va ser hospitalitzat a l’Hospital San Pedro de Logronyo, en estat greu afectat per covid. La crisi diplomàtica amb el Marroc va conèixer una resposta sense precedents, a l’estimular el Govern de Rabat la sortida massiva de migrants de Tànger a primers de maig del 2021.

450 presumptes espiats

El diari israelià citat, ‘Haaretz’, va elaborar l’abril passat una llista, en col·laboració amb el grup d’experts d’Amnistia Internacional Security Lab i de la Universitat de Toronto, Citizen Lab, en la qual s’inclouen casos confirmats d’infecció de telèfons amb Pegasus, sobre 450 presumptes casos de pirateig de telèfons. Hi inclou alguns casos oficials com el d’agències d’intel·ligència de França o firmes privades com Apple i Whatsapp, que han denunciat públicament haver sigut objecte d’atacs.

Amb tot, el Pegasus no és ja l’únic sistema de ‘software’ espia creat per firmes israelianes. A aquesta empresa, el valor de la qual s’estima en més de 900 milions d’euros –una mesura del robust mercat d’espionatge global–, li han sortit competidors com el Predator, concebut per l’empresa Cytrox. Amb aquest sistema, l’espiat no ha de fer cap clic al seu ‘smartphone’ perquè comenci a funcionar. Tot i que el Pegasus ha aconseguit l’anomenat ‘clic zero’ en els seus models més recents, anteriorment l’afectat havia de clicar per activar el sistema. Una tercera empresa, Candiru, una de les més misterioses, factura vendes per valor de 900 milions d’euros a l’any.

El periodista grec

Thanasis Koukakis, periodista d’investigació especialitzat en economia i temes financers que treballa per a la cadena CNN a Grècia, que ja havia sigut espiat per ordre dels serveis de seguretat de l’esmentat país, ha sigut el primer ciutadà europeu a patir la intervenció del Predator. ‘Haaretz’ basa la seva informació en un informe de Citizen Lab.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

En un article publicat pel diari israelià dimecres passat 27 d’abril, Koukakis apuntava: «Els estats democràtics no tenen dret a tallar i cosir les lleis que regeixen la vigilància dels ciutadans segons els convingui en cada situació, especialment perquè els mitjans de vigilància ara són tan avançats que poden penetrar en el nucli de la personalitat, la carrera i la vida familiar».

I concloïa: «Ha d’existir el dret a la crítica lliure i oberta d’aquells en els més alts nivells de poder que trien explotar la seva posició per a aquestes finalitats nefastes, i un procés clar i degut per al seu càstig exemplar».