El CNI estén les seves escoltes telefòniques sense el control que sí que tenen les forces policials

El mètode del CNI no és diferent del de qualsevol altre servei secret, però sí és diferent a Espanya de les formes que segueixen la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos o l’Ertzaintza quan fan tasques de policia judicial i realitzen escoltes per a la instrucció d’un sumari.

La diferència és en els permisos: Policia i Guàrdia Civil han de tramitar-los subjecte a subjecte, mentre que el CNI –corroboren les fonts consultades– augmenta i desplega les seves escoltes en forma d’arbre sense tràmits intermedis.

Aquest procedir podria explicar l’alt nombre d’independentistes catalans suposadament espiats amb Pegasus, segons apunten les anàlisis de l’entitat canadenca Citizen Lab.

Sense desviar-se del tema

Sense desviar-se del tema«Per a qualsevol servei secret, quan es fa un seguiment per adquirir intel·ligència l’objectiu és aquest: adquirir intel·ligència. O sigui: interessa tot i no només una part del que se li vegi o se li escolti a un objectiu», explicava un exmembre del CESID i el CNI a aquest diari en els inicis de l’actual entrega de l’escàndol Pegasus.

Això, que entre els espies és mera lògica, no és pràctica legal entre els policies. Les forces de seguretat que depenen del Ministeri de l’Interior o de les comunitats autònomes han de rebre un permís judicial per activar SITEL, el seu sistema d’escoltes telefòniques.

SITEL admet diversos ‘softwares’ de seguiment de trucades i missatgeria i d’accés a mòbils i telèfons fixos entre els quals no hi ha –ho ha negat Interior– el programa Pegasus.

Quan la Policia o la Guàrdia Civil han d’escoltar alguna persona objecte d’investigació, aquests cossos policials fan una petició al jutge corresponent del cas. El jutge emet l’autorització a les diligències... i també un codi. Amb aquest codi s’activa SITEL.

Totes les escoltes amb SITEL, per tant, tenen fixada l’autoritat judicial que les ordena i també el rastre dels agents que les realitzen. Si, al llarg d’aquesta indagació, la persona escoltada parla amb una altra persona que resulta ser d’interès per a la instrucció del cas, la policia haurà d’elevar una altra petició al jutge per ampliar les escoltes a aquest nou objectiu. El resultat de les escoltes i la seva anàlisi s’envien al jutge.

El sistema és més confús en el cas del CNI, entre altres raons perquè, segons la llei que regula el centre, no només els seus agents i els seus mitjans, també els seus procediments, són secrets.

El servei d’espionatge demana autorització al jutge a qui –per innovació del ministre Federico Trillo el 2002– se li encarreguen cinc anys de control sobre el CNI. Però, una vegada iniciats el seguiment o l’escolta, aquesta es ramifica segons les necessitats de la missió i fins al límit que aconsellin aquestes necessitats formant un arbre. Fonts policials ho expliquen irònicament donant-li la volta a una altra figura, el parxís: «Me’n menjo vint i en compto una». Del resultat d’aquestes escoltes no s’informa el jutge del CNI, sinó els superiors polítics.

Difícil control

Difícil controlLa singularitat d’Espanya com a únic país del planeta amb un jutge designat per autoritzar accions del servei d’intel·ligència no va lliurar aquest país, ja el 2011, d’una reprimenda europea. Quan la figura del control judicial ja portava nou anys en vigor, un informe de l’eurocambra va allotjar el juny d’aquell any una severa crítica a les «falles als mecanismes de supervisió» del Centre Nacional d’Intel·ligència.

Certament, més que a l’acció del jutge, la crítica europea es dirigia més a l’àmplia capacitat que la llei atorga el Govern per classificar secrets i ocultar dades als diputats.

El jutge del Suprem per al CNI no pot fer massa, per no dir que «està una mica venut», com diuen fonts judicials. La seva missió és autoritzar o denegar investigacions que han de ser nominals, limitades i motivades. O sigui, que han de tenir una persona física o jurídica concreta per objectiu, que han de limitar-se en el temps i que la sol·licitud ha d’acompanyar-se d’una explicació redactada, l’amplitud i precisió de la qual queden segons el parer del magistrat.

Notícies relacionades

Pegasus: una «fallada clamorosa» va propiciar la infecció dels mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles

Israel, el país d’espies darrere de Pegasus i el ‘Catalangate’

Però «el jutge autoritza, no supervisa», resumeix una de les fonts judicials consultades. O sigui, el CNI li reporta l’inici d’una investigació, però no li dona trasllat del resultat d’aquesta investigació ni, per tant, dels camins secundaris seguits per arribar a aquest resultat, que acaba sent un informe d’intel·ligència a la taula del president del Govern, la de la ministra de Defensa o les d’altres alts càrrecs autoritzats per aquests.

I aquesta és una de les raons que abona a l’arbre d’escoltes dels serveis secrets. Amb tot, és opinió generalitzada entre els executius consultats a la Seguretat de l’Estat que l’escàndol Pegasus està inflant entre el públic el valor de les escoltes a costa de mètodes menys cibernètics i bastant més usuals. Entre els quals, les fonts vives, aquelles que tenen participació vigent en l’assumpte que s’investiga. I això perquè hi ha maneres de despistar qui escolta un telèfon aliè i no tantes en una conversa cara a cara amb un confident. «En realitat –resumeix un veterà actiu del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil–, el més valuós per a una investigació continua sent una font viva, un col·laborador de carn i os».