El Govern espanyol deslliga l’atac a Sánchez amb Pegasus de l’espionatge als independentistes

La revelació del Govern central que els telèfons del president, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser espiats a través del programa Pegasus, just la setmana en què s’anava a tractar el presumpte espionatge a càrrecs independentistes amb aquest mateix ‘software’ en la comissió de secrets oficials, va disparar ahir les especulacions sobre si són fets vinculats entre si. En aquesta interpretació es va guarir el món independentista, unit ara per la causa comuna del denominat ‘Catalangate’. Des d’Oriol Junqueras fins a l’entorn de Carles Puigdemont van abonar aquesta tesi, pensada per difuminar la responsabilitat de l’Executiu en les escoltes als seus líders polítics i socials, posant el focus en un escàndol més important.

Però fonts del Govern consultades per aquest diari neguen taxativament aquesta versió i asseguren que l’atac als terminals de Sánchez i Robles i el que ha pogut patir l’independentisme català –només confirmat per una entitat no oficial, Citizen Labs– «són dues coses totalment diferents». Això significa que, malgrat que la coincidència en el seu descobriment o en la seva difusió, els autors de l’espionatge no són els mateixos, tot i que en els dos casos s’hagi utilitzat Pegasus i tot hagi discorregut de manera paral·lela en el temps.

L’Executiu ha deixat entreveure que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va vigilar els independentistes en el marc del referèndum il·legal de l’1-O, l’octubre del 2017, i dels disturbis a Barcelona i la resta de Catalunya, dos anys després, quan es va conèixer la sentència del procés. S’hauria utilitzat aquest mateix programa, que ven l’empresa israeliana NSO Group, però, segons la versió governamental, aquestes escoltes tindrien un absolut suport legal amb l’autorització prèvia del magistrat competent del Tribunal Suprem.

La «fallada» de seguretat

Un altre assumpte és si en aquesta comesa han pogut també estar implicades, de manera autònoma, les denominades clavegueres de l’Estat, la policia corrupta que ha actuat tant per a administracions del PP com del PSOE. Aquest diari va revelar que un mitjancer de l’empresa israeliana va subministrar a aquests agents, durant l’anterior Govern popular, un sistema que permetia irrompre als telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre.

En qualsevol cas res lliga el CNI amb els atacs a Sánchez i Robles, una cosa que sí que passa amb l’espionatge a l’independentisme, més enllà dels dubtes sobre si va protegir de manera correcta els telèfons del president i la ministra. El Periódico de Catalunya va avançar aquest dilluns que una «fallada clamorosa» en l’ús del sistema Pegasus, en mans del CNI, va propiciar la infecció dels seus terminals. Els que adquireixen aquest ‘software’ d’espionatge telefònic disposen també d’una eina de detecció de les seves intrusions, que delata la presència d’un programa informàtic aliè similar. Aquest error de seguretat ha posat en entredit la seva directora, Paz Esteban, la destitució de la qual exigien els independentistes, i que precisament aquesta setmana ha de donar explicacions, en la comissió de secrets oficials, per intentar frenar el malestar d’ERC, un soci prioritari per al Govern central.

¿Per què se sap ara?

Tot i que es tractin d’assumptes diferents, com assegura l’Executiu, faltaria encara una resposta a la pregunta de per què Moncloa ho explica ara. La versió oficial és que, arran del ‘Catalangate’ s’han revisat els telèfons dels membres del Govern central. Es va començar per Sánchez i per Robles, i just ahir dilluns van conèixer, gràcies a la tasca del Centre Criptològic Nacional (CCN), adscrit al CNI, que els seus terminals van ser infectats per Pegasus i que se’ls han sostret arxius –2,6 gigues i 130 megues de dades del mòbil del president i 9 megues del de la ministra. Però no és descartable que l’Executiu intuís abans que havia patit ingerències externes i ho hagi volgut difondre i fins i tot verificar ara. En el cas de Sánchez l’espionatge –dos atacs– es va produir el maig del 2021, en el moment més difícil del conflicte diplomàtic amb el Marroc. El realitzat contra Robles, al juny, un mes després.

Fonts de la Moncloa indiquen que els sistemes de seguretat dels mòbils de l’Executiu han «millorat» molt en els últims mesos, cosa que fa pensar que abans eren pitjors. A l’estiu del 2020 va transcendir un intent de pirateig al terminal de l’exministre de Justícia, Juan Carlos Campo, però va ser una mica més rudimentari, no es tractava de Pegasus. Ara s’estan revisant els telèfons de la resta de ministres i dels membres de més pes del Govern. Fonts pròximes a la Moncloa asseguren que es dona «per descomptat» que trobaran més infeccions del ‘software’ israelià.

Els esdeveniments de les últimes hores, assenyalen, «obren un marc nou, que ja no té a veure amb els independentistes, sinó amb la seguretat del mateix Estat». Els possibles forats negres estan sent investigats de manera interna. I fins i tot en el cas que es derivi l’assumpció de responsabilitats, l’Executiu central reitera que estem en un «altre estadi», davant un problema de dimensions més grans que la crisi amb ERC.

La «hipòtesi» del Marroc

En la seva compareixença d’aquest dilluns, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va defensar que l’espionatge obeeix a una intervenció «il·lícita i externa». Una cosa, va dir, aliena a «les institucions estatals i fora de la llei». Externa no significa obligatòriament estrangera, però els atacs al telèfon del president, el maig del 2021, coincideixen amb la fase més dura de tensió diplomàtica amb Rabat, quan es va produir l’allau d’immigrants a les costes de Ceuta i la retirada de l’ambaixadora, que van ser el primer gran gest públic de pressió per aconseguir un canvi en la posició del Govern sobre el Sàhara Occidental.

Notícies relacionades

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

El Banc d’Espanya calcula que la dana restarà dues dècimes al PIB

El diari francès ‘Le Monde’ i altres mitjans internacionals van publicar el juliol del 2021 que el president de la República, Emmanuel Macron, i diversos membres de l’Executiu gal, entre moltes altres personalitats, havien sigut espiats amb Pegasus. En la informació s’al·ludia al Marroc i els seus serveis secrets com el presumpte autor de les intervencions als polítics francesos, tot i que això mai ha tingut confirmació oficial. Les revelacions van ser possibles després de la filtració d’una llista de 50.000 números considerats com a objectius dels clients de NSO Group. La seva difusió, a través del consorci de periodistes Forbidden Stories i Amnistia Internacional, va posar de manifest que països com Mèxic, Hongria, el Marroc, l’Índia, l’Aràbia Saudita, Ruanda i l’Azerbaidjan havien utilitzat aquest programa de vigilància i extracció de dades.

Segons fonts coneixedores, almenys 70 serveis secrets de països estrangers operen en aquests moments a Espanya, i fins i tot entre ells, sosté, «s’intercanvien favors per eludir responsabilitats». La teoria que en el cas de Sánchez i Robles hagi pogut ser un agent exterior, com es va insinuar amb Macron, no és forassenyada. Però des de l’Executiu, en l’aspecte referent al Marroc, s’afirma que és «una hipòtesi com tantes d’altres, perquè Pegasus el té molta gent». Fonts diplomàtiques afegeixen, a més, que, si fos cert i el Govern ho esbrinés, no ho podria dir perquè «l’escàndol seria majúscul», just després de la reconciliació amb aquest país, defensada per criteris de seguretat. Enmig d’una gran incertesa sobre què es podrà descobrir, l’Executiu es prepara ja per a un afer de llarg recorregut –l’espionatge amb Pegasus a Sánchez i Robles– que amenaça d’absorbir el debat polític a Espanya.