El Parlament es veu obligat a modificar els seus comptes pel desacord sobre les dietes

L’escull entre els partits continua sent el mateix: qui ha d’assumir la tributació de l’IRPF i si els diputats han de perdre o no poder adquisitiu. En el moment en què les indemnitzacions per despeses de viatge i desplaçament (que oscil·len entre 16.975,56 i 23.895,12 euros anuals) passen a incorporar-se al sou dels parlamentaris queden subjectes a tributació de l’IRPF. Per evitar que els diputats perdin part de la seva retribució neta, la proposta inicial era que aquesta retenció la cobrís el Parlament, cosa que suposaria, segons fonts de la Cambra, un cost d’1,1 milions d’euros per a les seves arques.

El rebuig de la CUP i els comuns a aquesta idea va obrir unes negacions a tres bandes –PSC, ERC i Junts– que han estudiat diverses vies per cobrir una part i minimitzar l’impacte sobre el sou, tot i que per ara continuen encallats i sense acord. Per això la Mesa, reunida aquest dimarts, ha avalat per majoria –tots, tret de la CUP– que 815.000 euros passin de comptar-se en el capítol pressupostari de complementàries a indemnitzacions.

Sense indicis d’acord

Notícies relacionades

El Parlament esclata per l’opacitat i la guerra entre alts càrrecs

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Fonts parlamentàries donen per fet que no hi haurà acord, almenys, per ara, i es veuen ja abocats a prendre una decisió de cara als pressupostos del 2023. La CUP retreu a la resta de grups que no hagin pres una decisió i que descartin la seva proposta, que passa per no cobrar aquestes dietes (que es comptabilitzin segons els desplaçaments) i que siguin els mateixos diputats els que assumeixin la tributació de l’IRPF. No obstant, això no ho compren els grups majoritaris, perquè consideren que és inviable haver de passar per caixa cada vegada que es gasta en viatges concrets i que el sou dels diputats ha de continuar sent el mateix: 2.921,8 euros mensuals.

Cap diputat consultat no considera que la decisió sobre les dietes es desencallarà aquest any pressupostari per diversos factors. Primer, per l’impacte que van tenir en la imatge de la institució les conegudes llicències per edat, una mena de prejubilació per a funcionaris que feia més de 15 anys que estaven a la Cambra i que superaven els 60 anys d’edat que està en via d’extinció. Segon, perquè ja passats els sis mesos, el debat es pot postergar amb la modificació de l’estructura pressupostària ja feta. I, tercer, perquè en aquest moment políticament veuen complicat justificar que la institució dediqui 1,1 milions d’euros a tributació sense que impacti en el salari dels parlamentaris. La qüestió és si el PSC, ERC i Junts arribaran a un acord intermedi, que no suposi una gran afectació a ses senyories ni a la Cambra catalana.