Investigació

Paz Esteban, de les escoltes del Cesid el 1995 a les del CNI-Pegasus

La directora del centre d’intel·ligència va ingressar en el servei el 1983, un any abans del començament de les gravacions massives al rei Joan Carles, la seva família, polítics i periodistes, amb un equip tecnològic «professional»

Emilio Naranjo / Efe

El Govern ha fet saber a la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que té màxim interès per fer la reunió de la comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades –comissió de secrets oficials– al més aviat possible, si és possible aquesta mateixa setmana, després de la compareixença de la ministra de Defensa aquest dimecres 4 de maig davant la comissió de Defensa. «És dit i fet», segons fonts parlamentàries consultades per EL PERIÓDICO.

Mentrestant, tant Robles com Paz Esteban, secretària d’Estat directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), entitat de la qual depèn el Centre Criptològic Nacional (CCN), amb seu a Lleó, preparen les seves respectives compareixences sobre la base de la informació subministrada pel CNI.

Problema: les dades sobre les intervencions telefòniques realitzades amb l’autorització del magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem a càrrec de rebre les sol·licituds del CNI –relacionades amb entrades i registres i accés a les comunicacions, és a dir, suspensió de drets fonamentals– són matèria classificada.

En canvi, segons la informació subministrada pel Govern, les intervencions dels telèfons del president del Govern, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Robles, serien el resultat de piratejos «externs», és a dir, d’entitats o persones alienes a qualsevol institució oficial.

Segons la llei orgànica del maig del 2002, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional d’Intel·ligència, el magistrat, d’acord amb l’article únic, punt 3, a l’adoptar per resolució motivada la concessió o no de l’autorització sol·licitada «disposarà el procedent per salvaguardar la reserva de les seves actuacions, que tindran la classificació de secret». Aquest mateix article estableix que qui eleva la sol·licitud al magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem –Pablo Lucas, des del 2009, l’última renovació del qual per cinc anys va tenir lloc el 2019– és «el secretari d’Estat director del CNI al magistrat competent»

Paz Esteban, que va ingressar en el CNI el 1983, va ser nomenada el 2017 cap del gabinet tècnic del director del centre, general Félix Sanz Roldán, per ascendir dos anys més tard, el juny del 2017, en substitució de Beatriz Méndez de Vigo, a secretària general de la institució. Per tant, en l’any del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i els esdeveniments previs, tant en l’àmbit de les resolucions del Parlament català com en les manifestacions del 20 de setembre del 2017, va actuar com a número dos del CNI. Va estar directament, colze a colze amb el general Sanz Roldán en les investigacions secretes sobre els fets. I al dimitir Sanz Roldán el 2019 va passar a ser secretària d’Estat directora del CNI de manera interina fins que va ser designada directora de forma definitiva, a proposta de Margarita Robles, després de les eleccions d’abril d’aquell any. Va assumir formalment el 30 de gener del 2020.

Relació estreta

La ministra de Defensa ha teixit una relació estreta amb Paz Esteban i té en alta estima la seva vàlua professional, segons es va poder comprovar en la intervenció de Robles dimecres passat 27 d’abril al Congrés dels Diputats al respondre als grups parlamentaris que van denunciar les intervencions telefòniques a dirigents intervencionistes amb el sistema Pegasus, de la firma israeliana NSO.

Robles, segons fonts pròximes a la ministra, està informada que el CNI va aconseguir autorització per realitzar intervencions telefòniques a dirigents del procés, però assegura que es van realitzar de manera individualitzada, com exigeix la llei, amb l’autorització del magistrat Pablo Lucas. Amb tot, depèn de la quantitat d’autoritzacions sol·licitades i durant el temps que van tenir lloc per conèixer si finalment van resultar massives. «Hi pot haver moltes sol·licituds individuals. Vint sol·licituds a tres intervencions cada una són 60 telèfons intervinguts, per exemple, s’acosta a la xifra de 63 telèfons escoltats», va ironitzar un magistrat consultat per aquest diari.

Però per entrar en detalls, com que es tracta d’una matèria secreta i classificada com a tal, segons s’ha assenyalat, hauria de produir-se una decisió del Consell de Ministres en el sentit de desclassificar els papers en els quals el magistrat permet les escoltes.

Paz Esteban està passant en la seva carrera per un segon escàndol d’escoltes. El 1983, quan es va incorporar al CNI, va actuar durant anys, amb base a Madrid, en assumptes d’intel·ligència exterior en qualitat d’analista. En aquella època el llavors secretari d’Estat director de l’anomenat Centre Superior d’Informació de la Defensa (Cesid) era el general Emilio Alonso Manglano. Cap al 1980, amb mètodes no sofisticats com l’escàner, el Cesid va començar amb les seves cèlebres escombrades per espiar polítics, empresaris, periodistes i al rei Joan Carles I i la seva família.

Les dimissions del 1995

Preguntat Alonso Manglano durant la investigació judicial de les escoltes il·legals sobre el gabinet d’escoltes creat en el Cesid va assenyalar que en «la seva primera fase des del 1982 fins al 1984 es van utilitzar equips no professionals vulgarment coneguts com a escàner... El 1984 s’adquireix un equip professional que augmenta les capacitats». L’escàndol de les escoltes va provocar les dimissions en cadena del general Alonso Manglano, el ministre de Defensa, Julián García Vargas i el vicepresident del Govern, Narcís Serra, el 1995. I el maig del 1999, l’Audiència de Madrid va dictar sentència contra Alonso Manglano i l’excap de l’Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME), coronel Juan Alberto Perote, per escoltes il·legals entre el 1984 i el 1991.

Notícies relacionades

Van ser condemnats a sis mesos de presó. Cinc agents del servei més, a quatre mesos d’arrest i sis anys d’inhabilitació absoluta i indemnització a diversos afectats per les escoltes. Per tant, la utilització dels nous sistemes –Pegasus de l’empresa israeliana NSO Group o el novíssim Predator de la també israeliana Cytrox– implica una sofisticació d’uns mètodes que han donat continuïtat a una pràctica d’escoltes que compta amb una llarga trajectòria a Espanya.

Les empreses israelianes comercialitzen els seus artefactes oferint als seus clients la seguretat que han sigut «provats sobre el terreny». Expliquen que estan garantits perquè ja han sigut utilitzats amb èxit en el control de la població palestina als territoris de Gaza i Cisjordània.