Espies.es

¿Què passava el maig i el juny del 2021, dates de l’espionatge amb Pegasus a Pedro Sánchez i Margarita Robles?

La infecció dels mòbils amb Pegasus va coincidir amb diversos moments clau de la política espanyola i catalana

JOSÉ LUIS ROCA

El maig i el juny del 2021. Les dates de l’espionatge amb Pegasus als telèfons mòbils del president del Govern, el president de la Generalitat, la ministra de Defensa i més de mig centenar de dirigents i activistes independentistes coincideixen amb moments molt rellevants de la política espanyola i catalana l’any passat. Uns esdeveniments que, per la seva transcendència, obligaven Pedro Sánchez i Pere Aragonès a estar en contacte de manera habitual.

Eleccions a Madrid

El mes de maig del 2021 va començar amb la mirada posada a la Comunitat de Madrid, que celebrava eleccions el dia 4. Aquests comicis els va guanyar folgadament Isabel Díaz Ayuso i van provocar la sortida de la política de Pablo Iglesias com a líder d’Unides Podem, només dos mesos després d’haver abandonat la vicepresidència del Govern per presentar-se a aquesta cita amb les urnes, en la qual els morats van patir una nova clatellada. El relleu al capdavant del partit morat va suposar la irrupció de Yolanda Díaz com a nova cara visible del sector podemista de l’Executiu.

Negociacions a Catalunya

Però l’autèntic punt d’ebullició política d’aquells dos mesos va ser Catalunya. Les eleccions autonòmiques del 14 de febrer havien reforçat la majoria independentista, però també havien propiciat un gir entre ERC i Junts. Els republicans presidirien la Generalitat per primera vegada en vuit dècades sempre que aconseguissin pactar un govern i un programa amb els puigdemontistes. El termini per investir Aragonès estava a punt d’expirar i l’acord no arribava. Si a finals de maig no hi havia president, es repetirien els comicis.

Les negociacions no es lliuraven només a Catalunya, sinó que afectaven de ple l’estabilitat de Sánchez al Congrés, ja que ERC era el seu soci preferent i els presos del procés continuaven a la presó. L’acord entre Esquerra i JxCat sobre les condicions de la taula de diàleg es feia més complex amb els líders de l’1-O encara entre reixes. Les sol·licituds d’indult estaven sent tramitades pel Ministeri de Justícia i es donava per fet que el desenllaç era a prop, tot i que no tenia data.

Crisi amb el Marroc

Enmig de l’envit català es va colar Brahim Ghali, el secretari general del Front Polisario, que el 21 d’abril del 2021 va ser hospitalitzat a Logronyo en estat greu amb covid. Venia d’Algèria en un avió i el seu ingrés amb un nom fals per qüestions de seguretat va desencadenar una crisi diplomàtica sense precedents amb el Marroc que va incloure l’assalt a la tanca de Ceuta d’uns 5.000 immigrants el 18 de maig. El Ministeri de Defensa, dirigit per Robles, hi va enviar l’Exèrcit per intentar contenir la situació.

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz va citar a declarar Ghali com a investigat l’1 de juny, en el marc de diverses querelles per presumptes delictes de violació, assassinat, lesions, detenció il·legal, terrorisme, tortures, desaparicions i lesa humanitat. Però, després de la declaració telemàtica des de l’hospital, el magistrat el va deixar en llibertat sense mesures cautelars i el líder del Front Polisario va poder abandonar Espanya.

Investidura i indults

Notícies relacionades

La coalició ERC-Junts va arribar in extremis i Aragonès va ser investit el 21 de maig. La setmana següent es va conèixer la composició de l’Executiu català, de perfil més tècnic que polític, i ERC va posar en marxa llavors els contactes institucionals amb la Moncloa. Els indults van prendre forma a partir del juny, malgrat que a finals de maig el Tribunal Suprem els va donar un sonor cop de porta (no vinculant) amb un dur informe en contra.

Sánchez va fer oficial l’anunci de la decisió, amb l’objecte de la «convivència», el 21 de juny en un acte a Barcelona; l’endemà el Consell de Ministres va aprovar commutar les penes als nou reclusos i la vigília de Sant Joan van sortir tots en llibertat.