Moviments precongressuals
Borràs es resisteix a assumir un paper secundari respecte a Turull a Junts
La presidenta del Parlament no renuncia a optar al màxim lideratge de la formació
La presidenta del Parlament i candidata de Junts en les últimes eleccions catalanes, Laura Borràs, es resisteix a acceptar un paper secundari en el nou equip directiu de Junts que sorgirà del congrés del juny. Segons el seu entorn, la dirigent continua sense descartar presentar-se al màxim càrrec de responsabilitat, que ara mateix és la secretaria general. Per tant, continua sense acceptar, d’entrada, el pacte que consellers, dirigents territorials i càrrecs del partit han reclamat perquè Jordi Turull porti la batuta i ella ocupi la presidència del partit.
Borràs manté silenci i ha reclamat a la formació que la deixi negociar amb Turull sense pressions externes. No ha acceptat, per contra, la proposta que s’inclou en el manifest subscrit per quadros de pes, i que la situa com a presidenta, en substitució de Carles Puigdemont, però sota el comandament de l’exconseller Turull.
Sempre segons l’entorn de Borràs, la presidenta no descarta plantar cara i buscar una candidatura pròpia a la secretaria general, tornant a sotmetre’s a la votació de les bases (uns 6.000 afiliats), donat que ja es va imposar clarament al seu rival, Damià Calvet, en les primàries que van decidir el cartell de les últimes eleccions catalanes.
Tot obert
En l’actual direcció del partit s’assegura que, a pocs dies perquè s’hagin de presentar les candidatures –el termini s’acaba dimarts vinent, 10 de maig–, encara no hi ha un pacte entre Turull i Borràs per arribar al congrés del juny amb una direcció cohesionada. Es tem que la presidenta del Parlament, malgrat el manifest amb nombroses firmes de pes, vulgui plantar cara pel seu interès d’obtenir el màxim poder intern. L’esmentat manifest deixa oberta la porta a què ella pogués repetir com a candidata electoral i, fins i tot, pugui obtenir un cert pes intern en l’executiva que surti del congrés del 4 de juny.
És més, a la seva carta de comiat com a president del partit, Puigdemont demana que el seu successor o successora pugui tenir «una presidència més implicada» que la que ell ha ostentat. Algú, afegeix per deixar-ho clar, que «participi plenament» en les reunions i decisions.
Cinc fases
Notícies relacionadesAquesta seria, afirmen a Junts, la sortida raonable i lògica. Un dirigent territorial amb experiència de partits fa un resum pràctic, després del manifest de dimarts, sobre la reacció de Borràs. Fase 1, encaixar el cop; fase 2, blindar-se; fase 3, ¿no seria millor que pactéssim?; fase 4, acceptació de la realitat; fase 5, millor pactar i ser dins que anar a la guerra i perdre.
La fase 5, segons aquesta versió, arribarà en el moment de formalitzar les candidatures. Mentrestant, Turull manté el silenci que s’ha autoimposat. La seva tàctica ha passat sempre per una intensa agenda d’actes públics a municipis de tot Catalunya amb un missatge basat en la predisposició a contribuir al projecte, sense entrar en el fang de la batalla precongressual. Amb tot, en vista del calendari i després de les nombroses firmes del manifest a favor seu, haurà de fer un pas endavant –o no– en qüestió de dies.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tomé tensa la selecció
- Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk
- ‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- BAGES Construir amb llistons de fusta solidaris
- ANOIA Jorba celebra un mercat de productes de proximitat
- Ruta per la DO EMPORDÀ Perelada, temple del vi
- AGENDA DE BARCELONA Barcelona contra la violència masclista