Brussel·les insisteix que investigar l’ús de Pegasus és responsabilitat dels països de la UE

Tant la Comissió Europea com el Consell continuen posant-se de perfil davant l’escàndol desencadenat pel programa d’espionatge Pegasus. Tot i que les dues institucions europees comparteixen la preocupació sobre les escoltes il·legals a activistes, periodistes i polítics europeus i consideren que s’han d’aclarir, també insisteixen que és responsabilitat dels estats membres investigar les acusacions i denúncies així com supervisar i controlar les forces de seguretat per garantir que es respecta la legislació europea, inclosos els drets fonamentals. 

«La investigació d’aquestes qüestions és responsabilitat de cada Estat membre. De fet, la Comissió Europea no es troba en situació adequada per investigar casos específics» i «espera que les autoritats nacionals examinin en profunditat les acusacions i restaurin la confiança de la ciutadania», ha insistit el comissari de Pressupost, Johannes Hahn, davant el ple del Parlament Europeu. «Toca als estats membres incoar les investigacions sota la responsabilitat dels seus tribunals per establir les il·legalitats perpetrades», s’ha afegit el ministre francès d’Afers Europeus, Clément Beaune.

Els dos han comparegut davant el ple del Parlament Europeu per respondre durant el debat sobre l’«ús de Pegasus pels estats membres de la UE contra particulars, inclosos eurodiputats, i la violació de drets fonamentals» promogut pel grup dels Verds/Aliança Lliure Europea. «No es tracta d’una qüestió purament nacional. S’ha violat la legislació europea. S’ha espiat il·legalment ciutadans a tot Europa de vegades pel seu propi Govern i de vegades per un altre Estat. La integritat de la UE està en joc», els ha respost la eurodiputada dels Verdss i portaveu del seu grup en la matèria, Saskia Bricmont. 

El mateix to ha fet servir el popular holandès i president de la comissió d’investigació del Pegasus, Jeroen Lenaers. «No podem infravalorar la severitat de l’escàndol. L’ús d’aquests programes espia contra periodistes, polítics i ciutadans, suposa una experiència horrible i una amenaça per a l’Estat de dret i la democràcia. Em frustra l’enfocament de la Comissió Europea de rebutjar la investigació. Té a veure amb l’Estat de dret, no amb la seguretat nacional», ha avisat en sintonia també amb la liberal Sophie In’tVeld, sorpresa amb la reacció de Brussel·les. «Investigar aquest tema no és opcional, es tracta de la rendició de comptes de la Comissió Europea cap als ciutadans europeus i el Parlament Europeu. Tenen el deure d’investigar i aclarir qui més ha sigut objecte d’atacs. S’ha de definir què és seguretat nacional. És l’espai en què tot és possible i s’ha d’acotar», ha reclamat.

Enfrontament espanyol

Tot i que són diversos els països en el punt de mira, la discussió ha tingut un marcat accent espanyol ja que té lloc en plena crisi d’espionatge a Espanya, després de la confirmació per part del Govern que els telèfons mòbils del president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser infectats pel programa Pegasus l’any passat, el mateix que han denunciat més de 60 independentistes catalans, inclosos eurodiputats. D’aquí la quinzena d’eurodiputats espanyols que han intervingut. 

Notícies relacionades

Pegasus: una «fallada clamorosa» va propiciar la infecció dels mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles

L’advocat de Puigdemont es querella per almenys 19 atacs que ha patit amb Pegasus

Alguns per denunciar la vulneració dels seus drets, com és el cas de Diana Riba, Jordi Solé, Carles Puigdemont i Toni Comín. «Molt probablement hem sigut espiats pels serveis secrets espanyols i tinc algunes preguntes. ¿Qui va donar l’ordre? ¿Hi va haver autorització judicial?¿On són les dades que m’han robat?, ¿per què les han utilitzat? ¿Quants diners públics han dilapidat amb l’espionatge?», ha preguntat Solé, que ha demanat que no es toleri l’espionatge polític ni que hi hagi espiats de primera i de segona. «Europa no pot mirar cap a una altra banda», ha reclamat Puigdemont.

D’altres, com Ciutadans, per criticar que es debati sense proves i s’utilitzi el debat com a «campanya de propaganda» dels independentistes, i fins i tot per defensar que una tecnologia no és bona o dolenta sinó que depèn del propòsit de l’ús i de qui la fa servir, com el PP. «Les eines de cibervigilància són fonamentals per protegir les nostres forces de seguretat. Gràcies a aquest ‘software’ s’han frustrat atacs gihadistes», ha assegurat l’exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, que considera que «a ningú hauria de sorprendre-li que s’hagi pogut fer escoltes a persones condemnades pel delicte de sedició i que ha repetit que ho tornarien a fer». Per la seva banda, el socialista Ibán García ha coincidit que «no hi ha espiats de primera ni de segona, sinó acusacions molt greus» i ha avisat que es necessiten «explicacions transparents i proves concloents», també de l’empresa fabricant del ‘software’, sobre qui han sigut espiats, com, quan i qui hi ha darrere.