La Moncloa i Defensa s’enfronten per la seguretat del mòbil de Sánchez

Aquest dimecres, no només Esteban es trobava en el vèrtex de la polèmica. També la Secretaria General de la Presidència del Govern, que fins al juliol del 2021 va liderar Félix Bolaños, ascendit llavors a ministre de la Presidència. Perquè aquest departament, de la Secretaria General, és l’encarregat de «prestar el servei de Gabinet de Comunicacions dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat». És a dir, el que proporciona els mòbils als membres del Govern. 

¿Però la seva missió és vetllar també per la seguretat dels dispositius? Aquí hi ha el quid de la qüestió, cosa que ha provocat l’embolic dins l’Executiu. Des de la Moncloa diuen que no, que ells s’ocupen d’«actualitzacions, manteniment, reparacions i canvis», però que els protocols de seguretat són competència del Centre Criptològic Nacional (CCN), organisme dependent del CNI, i aquest al seu torn s’adscriu orgànicament a Defensa. 

Aquesta va ser l’explicació que, de fet, va donar a primera hora del matí la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, en una entrevista a Onda Cero. Les comunicacions, va dir, sí que depenen de la Secretaria General de la Presidència, però la ciberseguretat és responsabilitat del CCN. 

Poc després, Robles va anar al Congrés, a la Comissió de Defensa, i a l’entrada, quan els periodistes li van preguntar qui era el responsable del forat de seguretat que havia permès l’espionatge a ella mateixa i Sánchez, va donar a entendre que s’havia de mirar cap a la Moncloa, i no al seu departament ni el CNI: «L’avantatge d’una democràcia és que tot està en la llei, tot està en les normes i, per tant, només s’ha d’esmerçar un minut de temps i buscar les coses». Ja cara a cara amb els grups, la ministra va defensar per tots els mitjans els serveis d’intel·ligència i la seva directora per aguantar «estoicament» imputacions (les llançades pels independentistes i Unides Podem) «que no es corresponen amb la realitat». 

«Absurd» culpar el CNI

Tant des de Defensa com fonts pròximes al CNI s’insisteix que és la Secretaria General de la Presidència la responsable de subministrar els terminals mòbils, i la que instal·la de fet l’aplicació de comunicacions segures COMSec, desenvolupada per Indra i visada pel CNI. «I a partir d’aquí, cada ministeri vetlla pels telèfons del seu ministeri, i ja si en un escorcoll es percep una cosa rara es va al CCN», expliquen a aquest diari, «però el CCN d’ofici no monitoritza els mòbils de tots els alts càrrecs, perquè no faria res més». És el que va passar amb Robles, continuen: el seu equip de Defensa fa «escorcolls periòdics» a la seva terminal, i va ser fa uns dies quan van detectar que havia patit la intrusió del programa espia Pegasus el juny del 2021. ¿Per què ho va saber un any després? «La tecnologia va canviant i els dolents van per davant. El que no es detecta avui pot ser que sí que sigui possible un mes després», diuen. Així que «és de sentit comú» que els gabinets de cada ministre s’encarreguin de revisar els dispositius, i per tant «és absurd» culpar el CNI i la seva directora de la bretxa de seguretat. 

No és fútil aquesta qüestió perquè la continuïtat de la cap dels espies penja d’un fil. I si a la Moncloa assenyalen que la seva tasca és la «ciberseguretat» i el «contraespionatge», vetllar perquè no sigui interceptat el mòbil del president –«i això no té res a veure amb COMSec, que només garanteix connexions segures entre els que tenen l’aplicació»–, des de Defensa remarquen que és injust fer aquesta acusació: «Han piratejat tot el Pentàgon, la CIA es va confondre amb el dia de la invasió d’Ucraïna, Washington no va poder preveure l’avanç talibà... Hi ha centenars de tipus de codi maliciós i no venen amb un manual d’instruccions. El que ha passat amb l’espionatge a Sánchez i Robles no és un problema de ciberseguretat. Ho és quan pirategen la web d’un ministeri, la del SEPE o la de les Forces Armades. Pegasus és una infecció concreta a un dispositiu». 

L’equip de Robles afirma que Esteban és una «dona recta que ha actuat sempre conforme a la llei». I recorden, com va fer la ministra davant Pablo Echenique (Unides Podem), que la cap del CNI, com prescriu l’article 1 de la llei que el regula, facilita informació «al president del Govern i el Govern de la nació». És a dir, que reporta a Sánchez i a tot el Gabinet i que, tot i que depengui de Defensa, qui en decidirà el cessament, si arriba, serà el cap de l’Executiu, i no la ministra. 

Pegasus i ‘antipegasus’

Davant els arguments llançats des del CNI i Defensa, a la Moncloa neguen qualsevol responsabilitat en el control d’un possible espionatge al telèfon del president. Per descomptat que són els encarregats, tècnicament, del mòbil de Sánchez, però això suposa garantir que estigui protegit de possibles piratejos i amb els tallafocs necessaris actualitzats. 

La Moncloa s’ocupa de la seguretat informàtica i, fonamentalment, el blindatge de les comunicacions de l’Executiu, les que el president mantingui amb els seus ministres i amb altres mandataris, amb aplicacions com COMSec. Hi ha una Unitat de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, adscrita a la Secretaria General de la Presidència, que penja al seu torn del Gabinet del president del Govern, que dirigeix Óscar López. Sobretot s’ocupen de «gestionar els terminals i del funcionament de COMSec», expliquen des de la Moncloa. 

Tanmateix, afegeixen, «l’avaluació de riscos i la definició de protocols» és tasca del CCN. «Ens hi coordinem per desenvolupar tot el que ens indiquen, però són ells que tenen els recursos». De fet, com va publicar aquest diari, qui adquireix el ‘software’ Pegasus, en aquest cas el CNI, compta també amb un ‘antipegasus’ per evitar ser objectiu d’aquest programa d’espionatge.

La Moncloa traça així una línia molt clara entre el que suposa mantenir, revisar i actualitzar el mòbil del cap de l’Executiu de la defensa de l’Estat davant qualsevol amenaça, de l’índole que sigui, que competeix als serveis secrets. El mateix decret que regula el CCN estableix, recorden des del Gabinet de Sánchez, que ha de vetllar per «la seguretat de les tecnologies de la informació de l’Administració» i el xifratge. 

Una tasca, en definitiva, de protecció global, que va molt més enllà de garantir que el telèfon del president del Govern estigui en perfecte estat. Amb el treball de cada departament totalment delimitat, costa més entendre per què el sector socialista de l’Executiu s’ha llançat per aquest pendent sense frens. 

Agent «extern»

Les «topades» o «enganxades» entre Bolaños i Robles, que els seus entorns neguen, no són nous. La setmana passada ja es va deixar entreveure cert malestar de la Moncloa amb la titular de Defensa perquè mentre el ministre i el portaveu del PSOE, Héctor Gómez, miraven de mantenir ERC dins la majoria de la investidura i que no votés en contra del decret anticrisi, ella no va fer ni una concessió a l’independentisme. El seu to, el que sol fer servir habitualment, dimecres passat al Congrés, no va contribuir a bastir ponts en un moment que Bolaños lluitava per aconseguir la convalidació del reial decret llei. 

Notícies relacionades

Sánchez s’exposarà davant el Congrés per parlar de Pegasus malgrat evitar la investigació

El pirateig a Sánchez eleva els dubtes sobre l’autoria dels espionatges

El que suposa l’intercanvi de retrets de les últimes hores, molt obvi per a qualsevol observador, és pujar un nou esglaó, i evidencia cert nerviosisme, per si el president decideix finalment que algú ha de pagar per aquesta fallada de seguretat al seu mòbil i el robatori de dades per un agent «extern» i «il·lícit». Aquest sacrifici –el més probable és el de la directora del CNI– buscaria calmar l’enuig d’ERC, que persegueix un culpable per al presumpte espionatge als seus càrrecs, l’anomenat ‘Catalangate’. Tot i que fonts del Govern adverteixen també que no convé «caure en la trampa dels independentistes». 

Tot queda aquest dijous en mans de la informació que aporti Esteban a la comissió de secrets oficials, tant de la vigilància a l’independentisme, sobre el que aportarà documentació, com de les intromissions, el maig del 2021, al telèfon de Sánchez, en el pitjor moment de la crisi diplomàtica amb el Marroc. El pols Robles-Bolaños el podria decantar la directora del CNI a l’aclarir de qui és la responsabilitat.