Investigació

Paz Esteban & Margarita Robles, dues dones que sabien massa

La ministra de Defensa ha anticipat en poques línies el que es pot esperar de la compareixença de la secretària d’Estat - directora del CNI davant la Comissió de Secrets Oficials: les escoltes a líders independentistes van ser autoritzades pel magistrat del Suprem

Paz Esteban & Margarita Robles, dues dones que sabien massa

JOSE LUÍS ROCA

5
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

La brúixola estratègica personal i política de Margarita Robles –que no la de la Unió Europea per ser actor global en matèria de seguretat per a la qual va sol·licitar la seva compareixença davant la comissió de Defensa del Congrés– no va poder ser més clara. Pels termes utilitzats i per la referència, per dir-ho així, ‘ad femina’.

«Em sento particularment orgullosa dels 3.000 homes i dones del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)… amb el seu compromís inequívoc amb l’estat de dret», va dir en general. «La directora del CNI està aguantant imputacions que no es corresponen amb la realitat», va emfatitzar, al recordar que no pot defensar-se pel seu deure de secret.

I aquí, en el caràcter reservat i classificat de la informació, com vam apuntar a EL PERIÓDICO, rau la barrera que s’erigeix davant la investigació sobre les escoltes telefòniques a dirigents, diputats i activistes independentistes de Catalunya, l’objecte de la compareixença de Paz Esteban, secretària d’Estat - directora del CNI.

Perquè l’assumpte de les escoltes al president del Govern, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa ja és investigat a través de les diligències prèvies que ha incoat el jutge de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, després de la denúncia presentada per l’Advocacia de l’Estat per la infecció d’aquests telèfons amb el sistema Pegasus.

Investigació secreta

Unes diligències, cal afegir, sobre les quals el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso, ha informat a favor de decretar el secret de les actuacions.

Robles va justificar la setmana passada en seu parlamentària que les intervencions telefòniques a dirigents independentistes –les que siguin– s’han fet amb autorització judicial. I, també, en privat, la ministra assegura, segons ha sabut EL PERIÓDICO, que s’ha fet conforme a dret.

En el seu últim destí, abans de ser nomenada ministra, Robles era magistrada de la secció sisena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (Contenciós Administratiu) des de l’1 de gener del 2005. Va perdre aquesta condició per decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a proposta del seu president, Carlos Lesmes, quan va acceptar acudir a les llistes del PSOE per Madrid, en les eleccions del 2016.

Precisament, d’aquesta Sala Tercera, però de la secció quarta, és el magistrat Pablo María Lucas, titular des del 2009 per rebre les sol·licituds d’entrades i registres en domicilis privats i d’intercepcions telefòniques per part del Centre Nacional d’Intel·ligència.

Secret de confessió

Aquestes sol·licituds i la seva autorització queden en secret de confessió, per dir-ho així, de qui presenta la sol·licitud i de qui n’estén el permís. El cas de les escoltes del 2017 i posteriors, per tant, és un secret entre Paz Esteban, que va haver de fer la petició, segons l’article únic de la llei orgànica de maig del 2002, i de Lucas, que va haver d’autoritzar-la.

En aquest secret de confessió, a diferència del que ocorre en la justícia ordinària, no té cap intervenció el ministeri fiscal. ¿Qui nomena el magistrat? El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) cada cinc anys.

El president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, es va trobar amb el fet que Pablo María Lucas era el magistrat designat des del 2009. I va tornar a proposar nomenar-lo posteriorment. L’última vegada: el 2019.

¿Qui controla la dinàmica CNI-Lucas? Ningú. Perquè el CGPJ no té control sobre aquesta activitat jurisdiccional. Se suposa que el seu mandat ha sigut prorrogat perquè al CNI ja li anava bé i no tenia objeccions que continués sent aquest magistrat el que atengués les seves sol·licituds. Lucas porta, doncs, 12 anys en la funció esmentada.

L’explosió del binomi

Intents per modificar aquest sistema, per exemple, amb la introducció del ministeri fiscal al «binomi», no han fructificat. Una de les alternatives que ara, en vista de l’explosió del binomi, podria adoptar-se és la de limitar a un sol mandat de cinc anys per al magistrat a càrrec de tramitar les mesures que demana el CNI. I que sigui informat de la sol·licitud ‘in camera’ un grup de tres magistrats.

El CNI i la seva dependència sempre han sigut motiu de controvèrsia i rivalitat en diferents governs.

En el cas del Govern de Pedro Sánchez, també. Aquestes tensions han estat personificades pel llavors secretari general de la Presidència i ara ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i Margarita Robles, de qui depèn el CNI, tenint en compte que la comissió CNI-Govern, que existeix en els papers, mai es reuneix.

En aquestes tensions cal apuntar ara a la disputa sobre responsabilitat sobre la seguretat del president del Govern, és del Departament de Seguretat –i dins d’aquest el Departament de Coordinació Tècnica i Jurídica, dependent de la Unitat de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions– orgànicament adscrit a la secretaria general de Presidència. En l’època de l’espionatge al telèfon de Sánchez, maig i juny del 2021, Bolaños n’era el responsable.

Robles, preguntada pels periodistes sobre aquest organigrama, es va limitar a recomanar que es llegeixin les normes perquè estan clares.

¿Utilització del Govern?

La situació de Paz Esteban, doncs, depèn de la legalitat formal de les sol·licituds elevades pel CNI al magistrat del Tribunal Suprem. Si com assegura Robles, aquestes peticions van ser aprovades, no resulta fàcil imputar irregularitats a la directora del centre.

Per a això caldria exhibir proves. Si bé les sol·licituds que s’aproven al Suprem consten per escrit, són matèria classificada que el Consell de Ministres hauria de desclassificar.

En l’encreuament de les escoltes –les de dirigents independentistes i les del president i la ministra–, ¿és una possible utilització del Govern?

En altres termes, ¿ha optat el Govern per fer ús d’una situació real –les escoltes al president i a la ministra de Defensa– amb un sentit de l’oportunitat, és a dir, respondre a ERC «aquí ens escolten a tots, fins i tot a Pedro Sánchez?».

Notícies relacionades

Els italians solen dir aquell aforisme de Giordano Bruno: ‘Se non è vero, è molto ben trovato’. Si no és veritat, està molt ben trobat.

És a dir: sembla versemblant.