L’espionatge del CNI a Aragonès agreuja la crisi entre ERC i el Govern

Fa just una setmana, quan el Govern va salvar per la mínima la convalidació del reial decret llei de mesures per fer front a la guerra d’Ucraïna, en el nucli dur del president anticipaven que la comissió de secrets oficials, en la qual compareixeria la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, serviria per apaivagar la ira de l’independentisme, per amansir ERC, soci imprescindible de legislatura. Però l’estratègia, és evident, no ha funcionat. La cap dels serveis d’intel·ligència va passar aquest dijous pel Congrés i, després de donar explicacions als 10 diputats presents i mostrar-los abundant documentació, va deixar més preocupats i amb més dubtes i inquietud Unides Podem i els aliats habituals. Però no només això. La crisi ha empitjorat ostensiblement, perquè Esteban va reconèixer que entre els 18 independentistes vigilats pel CNI, tots amb autorització judicial, es trobava el cap del Govern, Pere Aragonès.

De fet, l’oficina del president va llançar un comunicat [aquí en PDF] en el qual assenyala que la informació proporcionada aquest dijous «augmenta la gravetat del cas d’espionatge massiu per part de l’Estat espanyol contra les institucions catalanes i l’independentisme» i que s’està davant d’una «vulneració flagrant del dret a la intimitat, de participació política i institucional». Aragonès també exigeix que es desclassifiqui «immediatament» l’autorització judicial per conèixer les motivacions i poder exercir el dret a la defensa i que hi hagi «totes les explicacions públiques sobre aquesta qüestió», i saber qui va donar l’ordre política i qui en tenia constància. Finalment, considera «inajornable» l’assumpció de responsabilitats. El Govern pressiona perquè el Govern promogui destitucions immediates. I no li val amb la ja apuntada, la de Paz Esteban. El president ja ha demandat la de la ministra de Defensa, Margarita Robles.

Des de la Moncloa, van intentar deslligar-se dels fets per no trencar els ponts amb la Generalitat. «El Govern no sap [l’espionatge a Aragonès], ni ho sabia, ni podia saber-ho. Ni ha de saber-ho. Nosaltres no donem ordre d’espiar ningú. És el CNI el que demana l’autorització al magistrat del Tribunal Suprem i aquest l’hi concedeix», assenyalaven fonts de l’equip del president, Pedro Sánchez.

«No hi ha res més»

En l’Executiu es mostren confiats que serà possible trobar una sortida a la crisi amb ERC, la més profunda de tota la legislatura. Però no anticipen quin serà el mecanisme. El que sí que recalca la Moncloa és la seva «aposta ferma per la via del diàleg», que no s’interromp ni es trenca. «Aquesta via funciona i s’han anat esquivant les dificultats. No hi ha més camins», assenyalen, sense precisar quines cartes són les que ara farà servir el Govern per redreçar una situació que ha ficat Sánchez en una veritable ratera.

Notícies relacionades

¿Què és Pegasus i com funciona aquest ‘software’ d’espionatge?

La directora del CNI dona explicacions mentre sonen candidats per succeir-la

La compareixença d’Esteban, per tant, lluny de temperar els ànims, els va avivar. Almenys a l’ala morada de l’Executiu. «Sortim més preocupats del que hem entrat», va asseverar el portaveu dels morats, Pablo Echenique, després de la celebració de la comissió. Un dia després que suggerís a Robles que dimitís «per la seva dignitat», el dirigent d’Unides Podem va assegurar que les explicacions ofertes per la cap del CNI reforcen la necessitat que s’assumeixin responsabilitats polítiques. Aquesta vegada es va contenir d’assenyalar ningú directament, tot i que va deixar clar que es tracta d’«un assumpte polític, no tècnic», de «màxima gravetat».

El que sí que va fer va ser obrir una nova contesa amb els seus socis. Echenique va anunciar que ha sol·licitat al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que desclassifiquin tota la informació que es va posar a disposició dels portaveus en la comissió de secrets perquè aquest assumpte no estigui «a mercè de les filtracions». Aquesta petició és compartida també pels socis d’investidura del Govern i podria servir per rebaixar les tensions. Fonts pròximes a la direcció de Podem veuen necessari un gest per part dels socialistes per reconduir la situació actual. Però a la Moncloa no avancen encara si aquest gest es farà o no.