El CNI acredita l’espionatge a 18 independentistes, entre els quals Aragonès

Paz Esteban, directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), va confirmar aquest dijous en la comissió de despeses reservades del Congrés que els serveis secrets espanyols van espiar 18 dirigents independentistes, entre els quals el president, Pere Aragonès. Segons alguns dels diputats presents, Esteban va aportar proves documentals que les punxades de les comunicacions d’aquestes persones es van realitzar després de rebre la preceptiva autorització judicial. L’informe de Citizen Lab que va descobrir el ‘Catalangate’ eleva a 63 el nombre d’espiats, però sobre aquestes altres 45 persones Esteban no en va dir res.

La reunió de la comissió es va allargar durant més de tres hores i mitja a la sala Mariana Pineda, on la desena de diputats dels grups parlamentaris van accedir després d’haver deixat fora els seus telèfons mòbils. Tots van poder consultar les motivacions per poder intervenir les comunicacions dels afectats durant més de 10 minuts. Els parlamentaris van veure els documents sobre els espiats i també les dates en les quals es va sol·licitar, una cosa clau sobretot en el cas de l’espionatge a Aragonès per l’etapa de diàleg oberta amb Sánchez el desembre del 2019.

Res del mòbil de Sánchez

La sessió va pivotar sobre l’escàndol de les punxades a dirigents, activistes i advocats sobiranistes, i Esteban no va voler comentar el pirateig dels terminals de Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, una cosa que el Govern va denunciar dilluns.

L’explicació de la cap dels serveis secrets sobre el ‘Catalangate’ no va satisfer la meitat de la desena de diputats de la comissió. Els partits independentistes i Unides Podem van considerar insuficients els arguments i continuen reclamant dimissions i la creació d’una comissió d’investigació en la qual s’abordi aquest assumpte de manera oberta. El PNB no va comentar res. «Només diré que queda tela per tallar», va dir Aitor Esteban.

Segons va avançar TV-3, entre les 18 intervencions demanades pel CNI estaven Aragonès, Josep Lluís Alay i Jami Matamala, tots dos de l’entorn més directe de Carles Puigdemont, i el diputat autonòmic de la CUP Carles Riera.

Gabriel Rufián (ERC), que va abandonar la reunió uns 10 minuts abans que acabés i va entrar tot seguit a TV-3, va declarar que Esteban havia admès l’espionatge a dirigents independentistes, però va remarcar que tot el que havia dit ja ho havia «filtrat» a la premsa en els últims dies, en concret que els espiats pel CNI eren 18 persones. «[Esteban] sosté que ha sigut a molta menys gent de la que ha assenyalat Citizen Lab i [sobre la resta] bàsicament apunta dues vies: una, una nació estrangera o, dues, organismes de l’Estat que espien per sobre de les seves possibilitats legals». Hores més tard, a Twitter, Rufián va aclarir que havia sigut una «interpretació» seva.

També Pablo Echenique (Unides Podem) va donar a entendre que Esteban no havia pogut oferir informació sobre les altres 45 persones incloses en la llista de Citizen Lab. «El CNI no pot informar d’allò del que el CNI no coneix. Estem més intranquils partint del que ens ha explicat, que és el que el CNI coneix», va dir a la premsa.

En la mateixa línia, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, va apuntar que el servei secret tenia «autorització judicial» per investigar alguns dels 63 intervinguts, però això «no vol dir que tots hagin sigut investigats pel CNI».

Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP), els mòbils dels quals van ser intervinguts segons Citizen Lab, no van voler abundar en el que va dir la cap dels espies. Nogueras va insistir en la necessitat de demanar una comissió d’investigació i Botran es va queixar de no haver obtingut «ninguna garantia» que «no s’ha espiat 65 independentistes».

Els representants del PSOE, el PP, Vox i Cs sí que van donar per suficients les explicacions d’Esteban. Gamarra va afirmar que la informació revelada demostra que el CNI actua «conforme a la legalitat vigent». Cs i el partit d’ultradreta sospesen querellar-se contra els diputats independentistes «que han trencat el secret de la comissió».

Continuïtat en l’aire

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Esteban, directora del centre des del febrer del 2020 després d’ocupar el càrrec durant mesos de manera interina, es troba en una situació molt delicada, amb els grups independentistes demanant la seva dimissió per l’espionatge suposadament massiu que va denunciar Citizen Lab a dirigents independentistes i també per la fallada de seguretat que ha permès que els telèfons de Sánchez i Robles hagin estat infectats per Pegasus. La ministra de Defensa, de la qual depèn el CNI, va fer una fèrria defensa aquest dimecres d’Esteban.

La primera dona en la història al capdavant dels serveis secrets espanyols, per als quals treballa des de fa 40 anys, «ha hagut d’aguantar estoicament» imputacions «que no es corresponen amb la realitat», va remarcar Robles davant les crítiques de bona part dels grups que recolzen l’Executiu, inclòs Podem, membre de la coalició de Govern. «¿Tem pel seu lloc?», li ha preguntat la premsa a Esteban a la seva arribada a la comissió, però la qüestió s’ha quedat sense respondre.