La directora del CNI dona explicacions mentre sonen candidats per succeir-la

De fet, abonats precisament per aquest silenci, ja circulaven entre diverses fonts de la Seguretat de l’Estat dos noms per succeir-la 36 hores abans que inaugurés amb la seva compareixença la Comissió de Despeses Reservades, acabada de constituir. Les dues candidatures es manegen en aquests cercles segons sigui la ministra de Defensa, Margarita Robles, o Presidència del Govern qui guanyés el pols per la influència en aquesta decisió.

En el primer cas, Esperanza Casteleiro, secretària d’Estat de Defensa i sobretot agent d’intel·ligència que coneix tota l’estructura que resideix a la seu blindada del CNI, a la madrilenya Cuesta de las Perdices; en el segon, el director del Departament de Seguretat Nacional, general de brigada d’artilleria Miguel Ángel Ballesteros, doctor en Ciència Política i, sobretot, canalitzador d’informació estratègica per a Pedro Sánchez, amb un paper com a observador militar que s’ha fet clau en temps de guerra.

Hi ha altres opcions, però no tan manejades ja que encara ningú pot apostar perquè no acabi en fractura total la pugna entre la Moncloa i Defensa per l’assalt de Pegasus als mòbils de membres del Govern central i la «fallada clamorosa» de seguretat que representa.

En tot cas, l’habitual discreció del Centre d’Intel·ligència no impedeix que se sentin per Madrid els ressons de la inquietud del seu personal, en una nova davallada de moral. Circulen com la limfa per l’extensa xarxa de capil·lars que comuniquen el CNI amb la Guàrdia Civil i l’Exèrcit. «És una catàstrofe que s’espatlli així la imatge i la solvència de la principal eina de seguretat d’Espanya», es lamenta un coronel de l’Exèrcit implicat en la vida del que denominen «la casa». Segons la seva opinió, se cessi o no la cap, no es vivia un estat de desmoralització semblant des de 1995, quan culmina l’escàndol per les microfitxes que es va emportar dels armaris el coronel i exdirigent del centre Juan Alberto Perote.

Cap dels veterans de la seguretat de l’Estat consultats va imaginar mai que Paz Esteban passaria per un moment tal de qüestionament, atesa la probitat que li atribueixen. I no es pot fer altra cosa en aquesta crònica que reflectir la comuna acceptació que gaudeix al CNI. Resumeixen en dues frases entre cometes: «És CNI de pura raça», defensa una de les fonts consultades. «Mai se li ha vist vel·leïtat política, com ha de ser en un oficial d’intel·ligència», assevera una altra.

Doctora OTAN

Quan la llicenciada en Filosofia i Lletres Paz Esteban va arribar al servei d’espionatge, el 1983, les incorporacions al que llavors era el Cesid (Centre Superior d’Informació de la Defensa) es feien d’una forma vella, vetusta fins i tot, però encara en molts casos vigent al CNI: la confiança i l’endogàmia. O sigui, l’aval d’un familiar vinculat a la casa o a algunes de les seves osmosis militars o policials.

En 39 anys de carrera relacionada amb la intel·ligència de l’Estat la seva actual directora no s’ha connectat amb els casos, alguns truculents –i sobreseguts– com l’operació Mengele, o les escoltes a dirigents polítics dels 90. La seva comesa, lluny del fang, afavoria la seva higiene. Des del començament va ser a l’àrea internacional, concretament a les taules des de les quals s’analitzava informació dels països de l’Europa occidental, i més concretament durant un temps en aquest racó que mirava cap a França.

Les escoltes i entrades en cotxes i domicilis que realitzaven els agents de l’AOME (Agrupació Operativa de Missions Especials) no sortien d’aquest club de gent d’acció, i molt menys arribaven a l’àrea d’anàlisi. «‘La casa’ és un lloc molt compartimentat, i un d’anàlisi tenia a veure amb les escoltes el mateix que el cambrer de la cafeteria», ironitza un dels coetanis d’Esteban.

En aquells temps, el director, Emilio Alonso Manglano, va encarregar a alguns membres d’aquesta àrea internacional una tasca didàctica sobre l’OTAN, segons s’aproximava el moment en què Espanya ingressaria en l’aliança. El coetani trucava llavors a Esteban, «doctora OTAN».

Gent de Manglano, gent de Roldán

Paz Esteban podria haver-se quedat com a «gent de Manglano» al centre, però va superar definitivament aquesta categoria quan, el tempestuós any 2017, el general Félix Sanz Roldán la va posar al seu costat en la direcció del CNI com a secretària general –abans, el 2010, l’havia ascendit a directora del seu gabinet tècnic–, després d’haver participat en la creació de la Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals, seguint el principi organitzatiu del servei federal d’intel·ligència alemany. «A Sanz Roldán no li queia la Constitució de la boca –relata un company d’armes–. A Paz tampoc».

«L’obligació d’un cap és donar suport al seu subordinat si té raó», diu el coetani del Cesid i el CNI citat abans. Es refereix a la possibilitat que el servei que dirigeix Esteban ja hagués alertat severament la Moncloa al seu dia sobre el risc d’infecció amb Pegasus de les seves comunicacions. Però això a aquestes hores és un futurible.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

De moment, ni els més ferms defensors d’Esteban deixen de considerar la força d’una candidatura d’Esperanza Casteleiro a la direcció del centre... i pot ser que no ara: contra la imminència, i sense confirmar res, es manifesta una veu de la Moncloa: «Una decisió així la pren finalment el president del Govern, però després de consultar molta gent».

La qüestió no és en la idoneïtat dels noms que figuren a les travesses –Esperanza Casteleiro va ser directora del Gabinet Tècnic del Cesid, important talaia, sent secretari general l’influent i emblemàtic Santiago Bastos Noreña, a qui un accident mortal el 2019 li ha impedit ser testimoni d’aquests temps de crispació–, sinó en si procedeix una destitució, dimissió o cessament de la cap del CNI i quin tipus de missatge es donaria amb una destralada així dins i fora de la comunitat d’intel·ligència.