El president del TJUE calcula que la sentència que decidirà el futur de Puigdemont es coneixerà a final d’any

El president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Koen Lenaerts, calcula que la sentència de la justícia europea en la qual es donarà resposta als dubtes sobre les euroordres que va plantejar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, per decidir si n’havia de cursar una de nova per tractar d’aconseguir l’entrega de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de la resta de fugits es coneixerà a finals d’any.

Al finalitzar la vista celebrada el 5 d’abril passat a la seu del TJUE a Luxemburg, l’advocat general Jean Richard de la Tour va anunciar que formularà les seves conclusions sobre les euroordres el 14 de juliol, per la qual cosa es calculava que la sentència del tribunal es coneixeria un mes després, com sol ser habitual. No obstant, Lenaerts, que va visitar aquest divendres el Tribunal Constitucional espanyol, que va qualificar d’«un dels més prestigiosos, respectats i admirats d’Europa» i on va impartir una conferència sobre la protecció dels drets fonamentals en l’ordenament jurídic de la Unió Europea, va comentar als periodistes que previsiblement la decisió es coneixerà a finals d’any.

El president del TJUE es va mostrar conscient de la transcendència que la seva resolució tindrà en el futur de les euroordres, perquè el nucli del que han de decidir és si un país pot negar-se a entregar una persona perquè considera que el tribunal de cap altre Estat que ho reclama no és el competent per a això, que és el que va decidir Bèlgica respecte a l’exconseller de Cultura Lluís Puig.

Importància de les qüestions prejudicials

Durant la seva conferència, Lenaerts va destacar la importància de les qüestions prejudicials per desenvolupar el jurisprudencialment la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, perquè «majoritàriament» els dubtes plantejats «tenen per objecte la protecció dels drets fonamentals.

Al llarg d’uns 40 minuts el president del tribunal europeu va reflexionar sobre el diàleg entre aquest i els Constitucionales de cada país, que «busca construir ponts entre aquests ordenaments jurídics i crear sinergies per oferir als jutjables una protecció eficaç, completa i ordenada dels seus drets fonamentals».

Notícies relacionades

El jutge Llarena consulta el TJUE per decidir si cursa una euroordre contra Puigdemont

L’or blanc de la defensa: el negoci del rearmament desencadena la guerra pel control de la nitrocel·lulosa

Va insistir en la necessitat que els estats membre independentment del seu model constitucional i de la seva identitat nacional, respectin el Dret de la Unió: «L’esmentada identitat no pot servir als Constitucionales d’excusa per tancar les portes al diàleg prejudicial ni per posar en dubte la interpretació del Dret de la Unió que ha fet el Tribunal de Justícia».

Per la seva part, el president del Constitucional, Pedro González-Trevijano, va destacar el profund europeisme espanyol, cosa que va atribuir a la llarga dictadura que es va viure amb el franquisme. En aquest sentit, va assegurar que el TC ha de vetllar pel respecte del principi de primacia de la Unió Europea en els casos en què hi hagi una interpretació efectuada pel mateix TJUE.