Cas Pegasus ¿On és el costat correcte de la història?

Per a un auditori europeista, el discurs de la presidenta de la Comissió Europea va ser molt emocionant. Va arrencar el primer aplaudiment amb un simple «bon dia», demostrant que a certa Catalunya li reconforta més el reconeixement que cap altra cosa. Però va presentar tres idees molt potents: la primera és que la resposta a la pandèmia i a la invasió d’Ucraïna han generat un nou «moment d’Europa» que reforçarà la seva integració; la segona va ser la determinació de guanyar la guerra a Putin perquè junts ens podem salvar de «les amenaces russes», ja que a Ucraïna «lluitem per la nostra democràcia, per la nostra llibertat i pel nostre estat de dret», i la tercera, una felicitació al Cercle per haver estat en «el costat correcte de la història», com Pau Casals.

El Cercle ha sigut l’escenari del primer discurs a Catalunya d’Alberto Núñez Feijóo com a president del PP. Més d’un va quedar sorprès perquè li va agradar molt el que sentia. Tres idees a destacar. Deixar de ser president de la Xunta no li canviarà la seva manera d’entendre l’Estat autonòmic. El projecte d’Espanya ha de protegir les diverses identitats que no existeixen per tocar els nassos als altres, sinó que expressen respecte pel mateix llegat. La política i l’economia necessiten mútuament generar estabilitat, de manera que el seu projecte polític és sortir de la trinxera. Una mirada al tracte de certa premsa de Madrid al seu discurs demostra que, per alguns, sortir d’aquesta trinxera significa perdre un negoci molt lucratiu. Ja més en privat, Feijóo va agradar a alguns assistents perquè té molt estudiat el fet d’acabar amb certs problemes per als empresaris, com l’impost de patrimoni. Però potser el més reconfortant per als socis del Cercle va ser la resposta de Feijóo sobre el pacte amb Vox, al qual es va referir sempre com «aquell partit», igual que Bárcenas era per Rajoy «aquell senyor». El PP és autonomista, europeista i constitucionalista i d’«aquell partit» només necessita recuperar els vots perduts resultat d’una escissió. Vaja, que el PP no es mou pel costat correcte de la història.

En aquest context, Pedro Sánchez i Pere Aragonès van deambular per la clausura de la reunió del Cercle buscant un autor que els proporcioni un argument per restablir la seva aliança. I la cosa no és fàcil. De moment, s’han emplaçat per reunir-se però no ho faran fins que tinguin alguna cosa a dir-se. ¿I què es poden dir? Per ara, Aragonès insisteix que l’assumpte de Pegasus és «molt greu», que ho és. I Sánchez contesta que «respecta» Catalunya i les seves institucions. Això hauria de suposar, per tercera derivada, que no s’investiga a qui es respecta, almenys conscientment. La crisi de Pegasus segueix allà i, mentre estigui descontrolada, no fa més que minar les relacions entre Esquerra i el Govern, entre els dos socis del Govern i entre les diverses sensibilitats del PSOE. Massa trinxeres dins de la gran trinxera. ¿Pot precipitar aquesta deriva el final de la legislatura? L’assumpte té potència de tret per aconseguir-ho i els que van disfrutar escoltant Feijóo ho veuen viable. Però Sánchez sempre salva el ‘match point’, tot i que no sempre caient del costat correcte de la història. I, durant el partit, Aragonès es pot veure arrossegat una altra vegada al costat incorrecte de la història.