El Govern sospesa desclassificar documents de l’espionatge per mirar d’apaivagar ERC

Aragonès va exigir, de fet, que s’aixequi el secret sobre aquest aval del Tribunal Suprem als serveis d’intel·ligència. És «absolutament imprescindible» conèixer «els motius que porten a espiar un responsable polític» perquè «en una democràcia no s’espia els dirigents d’altres partits», va assegurar divendres a Catalunya Ràdio, on va declarar que la confiança amb el Govern central «està trencada, està a zero». També Unides Podem i la resta de formacions sobiranistes reclamen aquesta desclassificació. La Generalitat creu que Aragonès va ser vigilat mentre el PSOE negociava la investidura de Sánchez amb ERC.

«Necessitem que ells tinguin una sortida, i nosaltres també, però no farem res que comprometi les institucions de l’Estat», raonen fonts governamentals consultades per aquest diari. L’objectiu, doncs, és «recompondre» la relació amb ERC, i la fórmula és que els republicans «es convencin que l’Executiu ha actuat amb total transparència», assenyalen, i de fet s’ha proporcionat «molta informació» en la comissió de secrets oficials, dijous passat al Congrés. Però aquesta muntanya de papers que va mostrar la directora del CNI, Paz Esteban, no és pública.

La Moncloa, per això, sospesa si convé desclassificar tota aquesta documentació, segons van confirmar a aquest diari fonts de primer nivell. «Ho hem de veure. El que mai de la vida farem és aixecar la reserva de documents que puguin afectar a la seguretat nacional», assenyalen. La llei de secrets oficials, de 1968 (preconstitucional, tot i que reformada el 1978), permet desclassificar arxius a l’òrgan que els va qualificar com a reservats o secrets. La desclassificació d’un document pot ser parcial o total.

Sánchez sobrevuela en Barcelona la crisis del espionaje y defiende ante Aragonès su deseo de avanzar en el diálogo https://t.co/LsYt92QV4f pic.twitter.com/l4SDUmkDpk

— Europa Press (@europapress) 6 de mayo de 2022

L’agenda del president

L’Executiu ja va cancel·lar el veto de documents relatius a l’operació Kitchen el 2018 i 2019, a requeriment judicial, i ho va fer a través del Consell de Ministres. El mateix faria ara, apunten des del Govern: la desclassificació s’articularia a través de la reunió del Gabinet. En qualsevol cas, «no serà imminent», en el Consell de Ministres d’aquest dimarts, sinó «més endavant». «Primer hem d’acabar la investigació interna en el CNI, veure què sabem i a partir d’aquí prendre decisions», responen des de la Moncloa.

El més immediat, doncs, serà l’entrevista de Sánchez i Aragonès, tot i que encara no hi ha cap data. No serà a primers d’aquesta setmana vinent i serà «una mica complicat» casar les agendes, diuen des del Govern. A més de presidir el Consell i atendre la sessió de control dels dimecres, el president té almenys dos viatges previstos i ineludibles: a partir del 22 de maig, al fòrum econòmic de Davos, i el 30 i 31, a la cimera informal de la UE a Brussel·les. A més, el dimarts 17 rep l’emir de Qatar. La idea de la Moncloa és que la reunió dels dos presidents sigui «pública», i no està decidit si serà a Madrid o Barcelona.

Dins el PSOE hi ha dirigents que es reconeixen «preocupats» per «tot el soroll generat i pels decibels» del conflicte amb ERC, que admeten que serà «complicat, sens dubte», redreçar el contacte amb el Govern català, però també es creu que, abans o després, s’aconseguirà reconduir les diferències, perquè a cap de les parts els convé trencar ja la legislatura. En l’Executiu remarquen que s’està sent «molt transparents», que s’està «buscant la veritat i no amagar res». I remarquen que han publicitat fins i tot, i posat a disposició de la justícia, l’espionatge amb el ‘software’ Pegasus a Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, un pas que cap altre govern del món ha fet fins ara i que ha suposat assenyalar el CNI. «Pot ser discutible, però sens dubte és coherent amb el que hem vingut fent. Aquest tema ha posat de manifest que hi ha un problema d’àmbit mundial amb aquest programa israelià, i intentarem aclarir-ho tot, si bé és molt difícil», justifiquen fonts governamentals.

Seriedad y una reunión pendiente: Sánchez y Aragonès se reencuentran https://t.co/cNiosK2w91 pic.twitter.com/hGLO1kotyO

— Europa Press TV (@europapress_tv) 6 de mayo de 2022

Robles «té el seu paper»

ERC, a més, exigeix algun cap. En concret, el de Robles. El president no l’hi concedirà, ratifiquen des de la Moncloa, perquè «no pot ser cessada a petició dels independentistes», i amb la cimera de l’OTAN de Madrid a la cantonada, en menys de dos mesos (29 i 30 de juny). A més, la titular de Defensa «té el seu paper dins el Govern», de flagell d’Unides Podem i el sobiranisme, el que permet que Sánchez cobreixi amb ella l’espectre més moderat del seu electorat. I en els gabinets, assenyalen des de l’entorn del president, «s’han de salvaguardar diferents perfils».

¿I Paz Esteban? Ja no està tan clara la seva caiguda com a principis d’aquesta setmana, quan tant el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, com la portaveu, Isabel Rodríguez, van deixar en l’aire la seva continuïtat. «Margarita defensa la directora del CNI, i la vol mantenir, així que ho hem d’anar veient», apunten des de l’Executiu. És a dir, que destituir-la tindria la contraindicació evident que seria obvi que el cessament es produiria sense la conformitat de la seva superior política, la ministra. A més que, avui dia, no satisfaria els desitjos d’ERC i el Govern català, que han apuntat més amunt. Per tant, Sánchez es troba entre l’espasa i la paret: amb una demanda clara de l’independentisme que no està disposat a concedir.

La sortida que indica la Moncloa és la de «recompondre la relació amb ERC amb diàleg i transparència», fent-li veure que el seu propòsit de «buscar la veritat» és real, que es cregui que el Govern central «no ha ordenat cap escolta» i que «no se n’ha beneficiat». Perquè en l’Executiu continuen defensant que Sánchez «mai va saber noms i cognoms de qui s’estava vigilant». «Si la directora del CNI va explicar-l’hi a Robles, no ho sabem, però el que està clar és que aquesta informació mai va arribar a la Moncloa», exposen.

Notícies relacionades

Bolaños mostra el seu recolzament a Robles després de transcendir la tensió entre tots dos

Bolaños agafa el timó del cas Pegasus i compareixerà al Congrés

Malgrat que el conflicte amb els republicans s’ha agreujat, en el Govern central persisteix la convicció que «no perilla la legislatura, en cap cas,» per la qual cosa Sánchez podrà esgotar el mandat quan tenia previst, el desembre del 2023. Des de l’equip del president afirmen que ho aconseguirà fins i tot sense ERC, perquè el partit d’Aragonès «tampoc ha estat del costat de l’Executiu central en les votacions més importants». I citen diversos exemples: es va abstenir en la investidura (però va ser fonamental perquè prosperés), va votar en contra de diverses pròrrogues de l’estat d’alarma, en contra del decret dels fons europeus –que va salvar Vox–, en contra de la reforma laboral –que va tirar endavant gràcies a l’error d’un diputat del PP–, i en contra del pla de xoc de resposta a la guerra –l’auxili va provenir d’EH Bildu–.

En el Govern incideixen que fins ara totes les seves iniciatives han tirat endavant (l’excepció va ser el decret llei de romanents dels ajuntaments), amb diferents combinacions, per la qual cosa ERC no és totalment «imprescindible» per a Sánchez. Però l’aportació dels republicans va més enllà dels seus 13 escons al Congrés, ja que dirigeixen la Generalitat i Sánchez defensa el diàleg com un dels seus pilars d’investidura. «¿Que tenim desgast? Sí, però més desgast té perdre votacions», contesten des de l’Executiu. La inquietud és òbvia, però els llums d’alarma encara no s’han encès. I llancen aquest avís a ERC: «Sempre mira Junts pel retrovisor. Però aquest conflicte tampoc els va bé».