Un misteriós exdiplomàtic rus es va entrevistar amb Puigdemont el dia abans de la DUI

¿Qui era aquest emissari? Una investigació conjunta d’EL PERIÓDICO i els mitjans OCCRP, Bellingcat, Irpimedia (Itàlia), Istories (Rússia) i Il Fatto Quotidiano ha corroborat que aquell 26 d’octubre va viatjar a Barcelona en el vol 2514 d’Aeroflot procedent de Moscou Nikolai Sadovnikov, de 64 anys, un misteriós exdiplomàtic i hipotètic empresari rus. Va arribar a les 15.44 hores a l’aeroport del Prat i va abandonar Catalunya dies després.

Aquest ciutadà rus, el seu compatriota Serguei Motin, el català Jordi Sardà Bonvehí (implicat en una presumpta estafa amb una venda de gas a Ucraïna) van mantenir una reunió amb Puigdemont a la Casa dels Canonges. Així ho confirma Terradellas, que va participar en la trobada, en la qual, segons la seva versió, van oferir al llavors president català ajut econòmic de milions de dòlars i, suposadament, també militar (uns 10.000 soldats). A canvi, els russos demanaven una legislació favorable per posar en marxa un sistema de criptomonedes en una Catalunya independent i crear una gran veta de mercat mundial de moneda virtual. Aquest diari va intentar sense èxit obtenir la versió de Puigdemont sobre aquesta reunió.

Sadovnikov, que ha sigut reconegut fotogràficament per una persona que va tenir relació amb ell a la capital catalana, va ser presentat com l’«enviat» del president rus, Vladímir Putin. Al final, no es va concretar res, però els contactes van continuar. El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre interrogarà aquest dimecres Terradellas per conèixer les activitats de la seva fundació, CatMón i els seus contactes amb Rússia.

Sadovnikov té experiència en el món diplomàtic. Va exercir per a la Unió Soviètica a Roma entre 1984 i 1987 i després va ser cònsol adjunt a Milà des de 1991 fins, almenys, 1995, primer per a l’URSS i després per a Rússia. Segons els registres del Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia, el seu nom apareix com a assessor en un departament de planificació de política exterior el 2007 i es va fer amb membres de la Duma. A més, va estar en actiu al ministeri diversos anys. El 2012, va estar al radar, almenys, d’una agència d’intel·ligència occidental. Pier Giorgio Bassi, un italià que va actuar com a garant d’un visat que Sadovnikov va sol·licitar el gener del 2016, afirma que aquest va deixar el Ministeri de Relacions Exteriors rus «al voltant del 2018». El 2016 i el 2017, va recordar, va ser assessor del ministeri i «va tenir un paper important en l’estratègia de política exterior», en especial l’europea. Creu recordar que llavors analitzava la situació d’Espanya i Catalunya.

El mitjancer «no oficial»

En dues ocasions, els periodistes que han participat en aquesta investigació han pogut llegir i prendre notes d’un informe d’un servei secret que detalla que Sadovnikov era conegut com un «intermediari oficiós de Moscou» a Síria i l’Iran, on «ha vist el seu paper consolidat i estès». Tot i que va actuar sota el paraigua del Ministeri d’Exteriors, «ret comptes només al cap de l’Estat», amb qui «reivindica una certa proximitat», incideix. Sadovnikov, afegeix, «està involucrat» en assumptes de Síria, Iran, Líbia i, en general, «en les relacions bilaterals amb els països del Golf». El seu objectiu era «promoure la convergència d’interessos entre Rússia i l’Iran, especialment per reduir la influència americana a la regió». Esmenta un viatge a l’Iran l’abril del 2012 i un altre el mes següent als Emirats Àrabs Units, on va acompanyar el canceller Serguei Lavrov.

Paral·lelament, Sadovnikov va estar relacionat amb cinc societats a Rússia. Totes estaven registrades al número 5 de la plaça Roja de Moscou. Fins a l’any 2000, aquest complex figurava a l’inventari del Ministeri de Defensa rus; el 2009, va ser cedit al FSO (Servei Federal de Protecció), i el 2012 es va cedir als museus del Kremlin. Aquestes societats tenien patrons similars.

Sadovnikov també era soci d’una companyia russa de projectes d’inversió juntament amb Larissa Conti, una dona que es presenta com a portaveu de l’autoproclamada República Popular de Donetsk (regió ucraïnesa ocupada per Rússia), segons les dades de l’esmentada empresa, tot i que aquesta ho ha negat. També era director d’Onava Energy, firma registrada a Panamà, associada a Antonio Mario Angotti i Ottavio Antonio Angotti, condemnats als Estats Units per frau.

¿Com va arribar Sadovnikov a veure Puigdemont? Va ser a través de Terradellas, però amb la intermediació de Sardà Bonvehí. En aquest cercle hi figura un altre rus misteriós: Serguei Motin, que va deixar de pagar la factura de la seva estada a la Clínica Diagonal de Barcelona i que va morir després de càncer. Uns dies abans de la reunió a la Casa dels Canonges, havia tingut lloc una altra amb Puigdemont, però llavors l’únic rus que va assistir va ser Motin.

Terradellas, segons els seus missatges de mòbil, va reconèixer la possibilitat que formessin part de la màfia russa. «Jo ja crec que són mafiosos. ¿On és la diferència entre màfia i poder polític? Normal que no surtin [...] Ara estava parlant amb Carles [Puigdemont]. És tot estrany però... i ens diuen que amb el que ens ofereixen podem pagar el deute espanyol? ¿Estrany? Molt», va escriure en un missatge.

«Sou l’equip de Nicolai»

El 2018, Terradellas, a través de Sardà Bonvehí, va continuar mantenint el contacte amb Sadovnikov. «Nikolai ja t’ho va dir. [Putin] és una estructura, no una persona», va escriure el març d’aquell any Sardà a Terradellas. Aquest últim va respondre: «Sí, una peça més de l’engranatge que sou l’equip de Nicolai». Els missatges donen a entendre més reunions amb Sadovnikov.

Durant aquells mesos, segons revelen els missatges de Terradellas, es va estar gestionant una transferència de diners (a través de bitcoins) que els russos estaven disposats a aportar. Per provar que els diners que li van prometre eren reals, Sardà Bonvehí va entregar a Terradellas el que sembla un suposat certificat de valors per valor de 500.000 milions d’euros, que s’ha verificat que és fals. «El document és cent per cent fals. Tals falsificacions sovint s’utilitzen en estafes en què les persones volen presumir que controlen els esmentats actius. I la falsificació es fa de manera molt matussera», assegura Daniel Thelesklaf, excap de l’Oficina de Comunicació i Denúncia de Blanqueig de Diner de Suïssa.

La confirmació de l’estada a Barcelona

En conversa telefònica, Sadovnikov ha confirmat que va viatjar a Barcelona per aquelles dates. «Realment no sé qui vaig conèixer, perquè no parlo espanyol. El camarada amb qui hi vaig anar [possiblement Sardà Bonvehí] em va portar a algun lloc. Però, creguin-me, no sé amb qui em vaig reunir, ni els noms d’aquestes persones. A més, mai em va interessar Catalunya i només estava visitant un amic», va assegurar.

I va precisar: «No tinc res a veure amb la política, l’economia o els esdeveniments a Catalunya». En aquest sentit, va argumentar que «la integritat d’Espanya, com la de Rússia, és un fet indiscutible». Va admetre que va escoltar en aquesta trobada les promeses que es van fer sobre ajut econòmic i militar, tot i que, al seu parer, tot podia ser un engany.

Notícies relacionades

Dirigents del procés van buscar suport a Rússia fins al febrer del 2020

Missatge a Puigdemont: «Situació complicada a Moscou»

«Em vaig asseure i vaig esperar que acabés tot», recorda. I sosté: «Mai he treballat per al Govern rus». Sobre les seves empreses, primer en va negar l’existència, tot i que després va confessar que l’any 2000 va descobrir a internet que havien utilitzat el seu passaport per crear una o dues companyies sense que ell ho sabés. Se li va oferir mostrar la foto de Puigdemont, però Sadovnikov va argumentar que havia perdut memòria després d’haver tingut la covid.

Christopher Nehring, expert alemany en intel·ligència i professor a la Universitat de Potsdam, destaca l’estranya naturalesa dual d’aquests contactes russos. D’una banda, «òbviament té una relació amb els serveis d’intel·ligència russos». De l’altra, «la suposada demanda de convertir Catalunya en la Suïssa de les criptomonedes sona a estafa empresarial». «Sembla que estem davant un suport encobert avalat per intel·ligència i amb un component d’estafa o frau». «Això té tots els símptomes de ser una operació mixta entre ingerència política i afany de lucre», ressalta un altre dels experts consultats en assumptes russos, el britànic Keir Giles.