El retard de Podem en el registre aboca a una nova negociació en la coalició andalusa

Tant es va tensar la corda, que es va trencar. I no té fàcil solució. L’acord a Andalusia entre els sis partits a l’esquerra del PSOE va arribar aquest divendres cap a la mitjanit. Un acord que es redueix al sentit polític, perquè Podem es va quedar legalment fora de la coalició, al no arribar a temps el registre del document definitiu. La Junta Electoral ja ha confirmat que la formació morada no es podrà presentar en coalició a les eleccions andaluses del 19 de juny; una circumstància que obligarà totes les parts a tornar a negociar els termes de l’acord buscant fórmules que permetin donar cabuda als morats, tant pel que fa a la representació de les llistes, com a recursos personals, tècnics i econòmics.

Després d’unes tensíssimes negociacions que es van paralitzar durant tot gairebé tot el divendres, els morats van reprendre les converses a les 23 hores i van acabar per afegir-se in extremis al pacte ja acordat per IU, Més País, Equo i Iniciativa del Poble Andalús, sota la marca Per Andalusia i amb la candidata Inmaculada Nieto, portaveu parlamentària d’IU, després de setmanes de pressions per situar com a cap de llista el diputat per Cadis, Juan Antonio Delgado.

No obstant, els morats no van enviar el document definitiu a IU fins a les 23.57, i la impossibilitat d’imprimir-lo, llegir-lo i firmar-lo abans de la mitjanit –quan expirava el termini de registre– va fer que la resta de forces inscriguessin el document que ja tenien preparat on només figuraven els quatre partits inicials, sense Podem ni Aliança Verda. Avui avui Podem no està dins la coalició i tampoc podrà presentar-se en solitari –el termini de registre també va expirar–, de manera que no es poden presentar com a tal a les eleccions andaluses. Estan a expenses de l’acord a què arribin amb els altres partits. Uns partits que, durant les negociacions de les últimes setmanes, s’han sentit especialment menystinguts per la formació morada, a la qual ara hauran de donar cabuda.

Tot i que hi hagi algunes vies legals per mirar de reparar l’error, alguns juristes els auguren un curt recorregut, i apunten que l’acord electoral s’haurà de dotar de mecanismes menys ortodoxos. L’àmbit de la representació es podria cobrir introduint dirigents de Podem a les llistes, tot i que el partit no estigui formalment en la coalició. El termini per presentar les candidatures per les vuit províncies s’acaba el 24 de maig, i fins aleshores es podrà negociar la inclusió de quadros morats. Podem va difondre un document divendres a la nit en què assenyalava que tindria quatre caps de llista (Cadis, Còrdova, Granada i Huelva), mentre IU aniria amb tres (Màlaga, Jaén i Almeria), i Més País amb un (Sevilla).

El document, en què es reflectien els detalls de l’acord, es va fer públic abans de registrar-se la coalició i de patir el revés administratiu, i després va ser posat en dubte per algun dels partits que, en teoria, participaven de l’acord. Als morats se’ls va arribar a acusar després d’haver difós un document que no havia sigut prèviament ratificat per les altres forces. Tot i que entre les parts hi ha la voluntat de permanència de l’acord i tots asseguren que hi haurà «generositat», la veritat és que el clima està marcat per la desconfiança. I el context no és fútil, ja que qualsevol decisió haurà de ser ratificada per unanimitat a la taula de partits, conformada pels quatre líders de les forces que componen la coalició.

La ‘segona ronda’ de negociació amb Podem pot presentar importants complicacions, a causa de la falta d’entesa mostrada fins ara pels diferents actors. En aquest cas, tanmateix, i a diferència de les setmanes anteriors de negociació, els morats es trobarien en una posició de debilitat, ja que la possibilitat d’anar a les urnes d’una forma o una altra depèn directament dels partits a qui ha portat al límit en els últims dies.

Un altre dels aspectes a negociar serà el repartiment dels recursos econòmics, que es podrien transferir a Podem a través d’acords privats. Una fórmula que no està exempta de problemes, a causa del procés que comporten les subvencions públiques que perceben els partits amb representació (apartat en què Podem no entraria, almenys sobre el paper).

En el cas que IU i la resta de formacions percebessin uns ingressos de l’erari públic haurien de quedar justificades amb la seva activitat política per després passar l’examen del Tribunal de Comptes. La transferència econòmica d’aquests partits a Podem –ja sigui mitjançant un contracte privat o qualsevol altra via– per nodrir l’organització de recursos presenta alguns dubtes legals, ja que aquestes subvencions, que tenen caràcter finalista, anirien a parar a una formació –Podem– que no tindria l’obligació d’explicar a què destina els fons. L’opacitat del procés posa en dubte aquesta opció.

Les despeses de campanya també hauran de ser un altre aspecte a negociar. L’acord inicial incloïa un repartiment d’aquestes despeses entre els principals partits, IU i Podem, però ara els morats no podran percebre subvencions amb aquesta finalitat ja que formalment no es presenten a les eleccions; així les coses, o bé fa el desemborsament per a la campanya tot i que no percebi aquestes ajudes, o bé farà recaure el pes econòmic de les eleccions sobre la resta de components de la coalició.

Les dues vies legals

En l’actualitat encara hi ha dues vies obertes per mirar de reconduir jurídicament la situació, i demanar la inclusió de Podem en la coalició registrada. Aquest dissabte l’òrgan electoral d’Andalusia, tal com va explicar ‘El Periódico de España’, denegava l’accés de Podem a la coalició Per Andalusia, on sí que hi ha IU, Més País Andalusia, Equo i Iniciativa del Poble Andalús: «La Junta Electoral d’Andalusia ha acordat no acceptar la sol·licitud de constitució de la coalició electoral Podem Andalusia - Izquierda Unida Andalusia - Més País Andalusia - Verds Equo - Aliança Verda - Iniciativa del Poble Andalús: Per Andalusia remesa mitjançant correus electrònics el 7 de maig del 2022 (0.14 i 1.07 hores), a l’haver-se presentat la sol·licitud una vegada transcorregut el termini establert», deia la comunicació, que donava 24 hores per recórrer la decisió davant la Junta Electoral Central.

La primera via consistiria que Podem recorregués aquesta decisió, tot i que en el partit es mostraven aquest dissabte escèptics sobre l’èxit del recurs, ja que el registre telemàtic el van fer fora de termini. L’opció preferida dels morats és modificar l’acord que sí que es va registrar efectivament per part dels altres partits. I en això tenen posades les esperances.

Aquesta és precisament la segona opció, i l’única que tindria alguna opció –tot i que remota– de tirar endavant: que els quatre partits de l’actual coalició presentessin una petició d’esmena per introduir Podem i l’Aliança Verda. Aquest procediment no té un termini predeterminat i s’ha de fonamentar en arguments sòlids perquè pugui tenir alguna opció.

Una missió extremadament difícil, a causa que no hi ha hagut cap error material en el text –com podria haver sigut un oblit a l’hora de plasmar una firma– sinó que el document registrat hauria de ser alterat substancialment, afegint una nova persona jurídica a tots els efectes. Des de Podem asseguren que ha de ser IU qui presenti l’esmena, «perquè es presenta la seva candidata», i afirmen que ja s’hi està treballant. Defensen que la voluntat de les parts és que l’acord es mantingui.

Tanmateix, la relació de Podem ja no és només amb IU, i seran els quatre integrants de la coalició els qui decidiran si es presenta l’esmena o no. Una decisió que es prendrà a la taula de partits, conformada per tots els líders: Toni Valero, d’IU; Esperanza Gómez, de Més País; Mar González, d’Equo; i José Antonio Jiménez, d’Iniciativa. Tot i que sembla probable que s’intenti l’última via per donar cabuda formalment a Podem, a última hora d’aquest dissabte no estava clar que se n’hagués de presentar aquesta esmena, a l’espera d’un debat entre totes les forces.

Clima de desconfiança

I és que la difícil relació entre Podem i la resta de forces complica la possible solució a l’escenari actual; els quatre partits que formen la coalició, i que s’han sentit menyspreats per Podem els últims dies, seran ara els responsables de ‘salvar’ el partit en l’àmbit electoral. Durant les negociacions els morats han mirat de deixar de banda els partits més petits, especialment Més País, amb qui mantenen una relació marcada per la desconfiança. Així, els últims dies s’han dirigit únicament a Izquierda Unida alhora que ignoraven els altres actors.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

I ni tan sols la relació ha sigut fluida amb el partit d’Alberto Garzón, amb qui van segellar una aliança estratègica el 2016, que s’ha mantingut des d’aleshores. La tensió és palpable entre les dues formacions; mentre a IU creuen que Podem està mirant d’imposar el seu protagonisme per sobre de la unitat, els morats els acusen d’haver trencat el pacte per aliar-se amb Més País, liderat per Iñigo Errejón. A això s’afegeixen els forts recels que guarden amb aquests actors per haver-se acostat en els últims mesos a Yolanda Díaz, que ha anunciat la seva intenció de crear un projecte en què sumar actors polítics de diferents sensibilitats. Una declaració d’intencions que ha encès el llum d’alarma a Podem, on no volen perdre protagonisme ni veure’s diluïts en un espai més gran.

Les negociacions, marcades per les fortes tensions, van amenaçar de trencar-se divendres, el mateix dia que s’acabava el termini per a l’acord, i va haver de ser Josep Vendrell, cap de Gabinet de Yolanda Díaz, l’encarregat d’intermediar amb Lilith Vestrynge, secretària d’Organització de Podem, per traslladar-li les propostes que, al seu torn, provenien d’IU. Perquè els dirigents andalusos de Podem, Martina Velarde i Juan Antonio Delgado, ni tan sols agafaven el telèfon als dirigents d’Izquierda Unida, protestaven aquests. En paral·lel, el canal estava obert entre Ione Belarra, líder morada i ministra de Drets Socials, i el seu secretari d’Estat per l’agenda 2030 i secretari general del PCE, Enrique Santiago.