L’ofensiva judicial a Pegasus per l’espionatge es juga en mitja dotzena de ciutats

L’Advocacia de l’Estat, en nom del president del Govern, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, es va decantar per l’Audiència Nacional per denunciar les dues intromissions que va patir el primer el 19 i el 31 de juliol de l’any passat, i la segona, al juny.

En el seu cas l’elecció era fàcil, perquè l’autoria de moment només es conjectura, cosa que impedeix que la iniciativa pugui dirigir-se contra algú en concret, i entre les competències de l’Audiència Nacional figuren els delictes contra «alts organismes de la nació», entre els quals no hi ha dubtes que hi ha els membres l’Executiu.

Acumulació per origen

La Moncloa desvincula l’espionatge que tots dos van patir del denunciat per 65 independentistes catalans, a partir d’un informe del Citizen Lab, dependent de la Universitat de Toronto. Després de la celebració de la comissió de secrets oficials del Congrés es va saber que el CNI, amb la preceptiva autorització judicial, va estar darrere de 18 casos, entre ells, el del president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan era vicepresident.

Això descarta qualsevol possibilitat d’acumulació amb la causa seguida a l’Audiència Nacional, perquè, als dubtes sobre si un president autonòmic està entre els protegits pel precepte que regula les competències de l’Audiència Nacional, s’hi suma que l’origen de la intromissió és diferent.

Dels 65 no tots han denunciat encara. Gonzalo Boye, advocat de l’expresident Carles Puigdemont, s’ha querellat als jutjats madrilenys contra les empreses israelianes que comercialitzen el ‘software’ espia. Es va decidir per la capital per ser on té fixada la seva residència, però no descarta ampliar les actuacions a les ciutats on era en el moment dels almenys 19 atacs dels que considera haver sigut víctima.

No obstant, la majoria de les denúncies s’estan presentant a Barcelona. El Jutjat d’Instrucció número 32 d’aquesta ciutat investiga des de fa més d’un any i mig el presumpte espionatge denunciat per l’expresident del Parlament Roger Torrent i l’exdiputat i líder d’ERC a la Ciutat Comtal, Ernest Maragall. Les d’Òmnium Cultural i la CUP, també dirigides contra l’empresa israeliana NSO, s’han avançat a les que segueixen aquest camí.

L’expresident Quim Torra, en canvi, va anunciar a Twitter que amb l’exvicepresident del Parlament Josep Costa es querellaran contra Sánchez i el seu Govern, cosa que només es pot fer davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, al ser l’únic que pot investigar i jutjar els membres de l’Executiu.

Amb @JosepCosta demandem el president del govern espanyol i el consell de ministres per l'espionatge amb Pegasus. Són els responsables de l’espionatge més important fet els últims anys contra una minoria nacional i han vulnerat els nostres drets.

+info: https://t.co/HalvbRZwvd

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 3 de mayo de 2022

Fora d’Espanya

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A més de les iniciatives presentades en tribunals espanyols, des de la seu del Parlament Europeu, Puigdemont i el president d’ERC, Oriol Junqueras, van anunciar que portarien les seves querelles a Bèlgica, Suïssa, Luxemburg, Alemanya i França, perquè també es pronunciïn els seus tribunals aprofitant la circumstància que estaven en aquests països quan van patir els atacs.

D’aquesta manera aconsegueixen un dels objectius que almenys el primer ha mantingut durant tot el procés: internacionalitzar el cas, a la recerca de resolucions que qüestionin les dictades per la justícia espanyola.