El Govern ultima l’informe de la revisió als mòbils dels ministres

La investigació sobre el possible espionatge amb Pegasus als membres del Govern, més enllà del president, Pedro Sánchez, i la titular de Defensa, Margarita Robles, està ja pròxima al final. La Moncloa «està acabant» l’informe amb els resultats de l’anàlisi pericial que ha fet el Centre Criptològic Nacional (CCN), organisme dependent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), als mòbils dels ministres.

D’aquesta manera, l’Executiu treballa per fer públic aquest document després de la reunió del Consell de Ministres d’aquest dimarts 10 de maig, com va avançar la SER i van confirmar a aquest diari fonts governamentals de primer nivell. «Si és possible», per tant, si s’arriba a temps, rubriquen en l’equip del president, es donaran a conèixer les conclusions de les indagacions del CCN, tot i que no està clar encara en quin format s’oferiran i quina informació es donarà de cada cas. L’informe s’ha retardat perquè hi havia ministres que van entregar la seva terminal al CCN divendres passat. Els tècnics d’aquest organisme necessiten el dispositiu físicament per analitzar si va ser infectat amb el programa de fabricació israeliana Pegasus.

El 2 de maig passat, dia festiu a Madrid, la Moncloa va convocar una roda de premsa d’urgència en la qual van comparèixer el titular de la Presidència, Félix Bolaños, i la portaveu, Isabel Rodríguez, per informar que els mòbils de Sánchez i Robles havien sigut espiats entre el maig i el juny del 2021, i en aquests atacs –«externs» i «il·lícits»– es van extreure 2,6 gigues i 130 megues de dades, en el cas del president, i 9 megues, en el cas de la ministra. L’Executiu no ha informat de més intrusions certificades pel CCN, tot i que segons ‘El País’ també s’havien detectat agressions en el terminal del responsable d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. És la Moncloa la que està centralitzant totes les gestions, i no Defensa.

El previsible és que el Govern traslladi tots els nous casos que trobi a l’Audiència Nacional. És el que va fer quan va tenir coneixement de l’espionatge a Sánchez i Robles. De fet, va assumir la investigació el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, el magistrat José Luis Calama, que el 5 de maig passat la va declarar secreta. L’objectiu, va dir el jutge, és «prevenir una situació que pugui comprometre de forma greu el resultat» de les indagacions, i només declarant-les secretes «es podrà impedir que el coneixement del resultat de les diligències» pugui donar lloc a «interferències o manipulacions dirigides a obstaculitzar la investigació i frustrar els seus objectius». No obstant, el resultat d’aquesta podrà conèixer-se posteriorment per evitar «qualsevol minva del dret de defensa». Calama també va oferir a Sánchez i Robles la possibilitat que es personin en el procediment en qualitat de perjudicats.

El president va patir dues intrusions el 2021, el 19 i el 31 de maig –les dates, en plena onada migratòria, apuntalen que pogués ser el Marroc l’autor de l’ordre d’espionatge–, i la ministra de Defensa, al juny, tot i que avui dia cap dels mòbils analitzats «presenta indicadors d’infecció en curs de Pegasus».

El Govern vol anar ràpid, perquè necessita restablir «al més aviat possible la normalitat» amb el Govern i ERC, que collen dia a dia. L’Executiu ha insistit que està actuant amb diligència i «transparència», perquè quedi clar que no té «res a ocultar». Donar a conèixer l’informe de conclusions sobre l’anàlisi dels mòbils dels ministres li permetrà avançar el següent pas: adoptar mesures perquè un espionatge així no es torni a repetir. Això li donaria cobertura a Sánchez per forçar dimissions, com li demanen els republicans. Però la sortida més probable és la de la directora del CNI, Paz Esteban, i no la de Robles, a la qual apunta ERC.

#EnDirecto | Robles tiene "todo el apoyo" de la Ejecutiva del PSOE: "Entendemos a aquellos que puedan pedir responsabilidades ante un caso que ha sido grave", pero esas responsabilidades, "en caso de que tengan que asumirse, será una vez que se sepa qué ha ocurrido" pic.twitter.com/4T7GYxQhaY

— Europa Press (@europapress) 9 de mayo de 2022

«En el dia d’avui»

El president i secretari general del PSOE va reunir aquest dilluns al matí la seva executiva federal i, segons relataven alguns dels presents a aquest diari, va traslladar que prendria només aquelles decisions que estiguessin «justificades», mesures que fossin «efectives». Alguns dirigents van interpretar que no eren tan pròximes les dimissions i que el líder estava apuntant a prendre més mesures, per exemple, en ciberseguretat, més enllà de les que el Govern ja tenia previstes amb la guerra d’Ucraïna.

El portaveu de la direcció, Felipe Sicilia, va deixar veure amb nitidesa que no són al mateix esglaó, a ulls del partit i de l’Executiu, la ministra i la seva subordinada, la cap del CNI. Robles té «tot el recolzament» de l’executiva i «tot» el suport del Gabinet. «Una prova evident és que continua sent ministra de Defensa. Una magnífica ministra, per cert, molt ben valorada pels ciutadans quan es pregunta per ella i un orgull per a aquest partit que Margarita Robles sigui ministra de Defensa», va assegurar el diputat jaenès. Sánchez no pensa cedir el seu cap a petició dels independentistes.

La diferència era notable amb Esteban: «En el dia d’avui, ni una sola informació, ni una sola raó perquè no sigui al seu lloc. Té el recolzament de qui hauria de tenir-lo, de la mateixa ministra [Robles]». Era important la locució «en el dia d’avui», que reflectia la provisionalitat de la seva continuïtat en el càrrec. Sicilia va respondre aquells que demanen dimissions davant un cas tan «greu» com el de l’espionatge amb Pegasus que primer cal saber «què ha passat», sobretot respecte als casos en els quals hi va poder haver seguiments sense aval judicial, per a la qual cosa fa falta conèixer primer la investigació interna del CNI. Quan aquest dimarts, per tant, es conegui l’informe, quedarà en teoria més clara la responsabilitat de la cap dels serveis secrets, segons va apuntant la Moncloa.

#EnDirecto | El PSOE: "A día de hoy no hay ni una sola información" para que "la directora del CNI no esté en su puesto" pic.twitter.com/ch1r6xLylp

— Europa Press (@europapress) 9 de mayo de 2022

L’aposta continuista

De fet, fonts de la Seguretat de l’Estat confirmen la imminència del cessament –o «relleu», segons l’expliquin altres fonts del mateix sector– de Paz Esteban al capdavant del CNI. Aquest cessament s’ha estat retardant fins que s’ha completat l’anàlisi dels primers telèfons mòbils de membres del Govern per buscar rastres d’espionatge amb Pegasus o sistemes similars d’escolta. Però, una vegada comunicat l’abast real de la infecció, escenificació que es preveu per a aquest dimarts, hi haurà ja una raó per procedir al canvi. 

Les fonts consultades descarten per al lloc els dos noms que més han sonat aquests dies, el de la secretària d’Estat de Defensa i experta integrant del CNI, Esperanza Casteleiro, i el del general en cap del Departament de Seguretat Nacional, Miguel Ángel Ballesteros.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La primera, Casteleiro, és de la confiança de Robles. El segon, Ballesteros, forma part de l’equip de la Moncloa, i depèn orgànicament del director de Gabinet del president, Óscar López.

Un tercer nom entra a la borsa de candidats, en l’aposta més continuista i que menys trencaria delicades línies de treball posades en marxa mentre està activa la guerra a Ucraïna. Es tracta d’Arturo Relanzón, coronel d’Infanteria i secretari general del CNI des del 2020, que podria ser col·locat al capdavant del centre en una etapa transitòria fins que el Govern reunís consensos necessaris per col·locar-hi una figura nova.