Eleccions 2023

L’embolic a Andalusia afegeix dificultats al projecte nacional de Yolanda Díaz

La vicepresidenta desmarca el seu procés d’escolta de les tensions entre Podem i IU per conformar una coalició per al 19-J

L’embolic a Andalusia afegeix dificultats al projecte nacional de Yolanda Díaz
3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

El 9 de maig, però de 2016, Pablo Iglesias i Alberto Garzón van segellar la primera aliança de Podem i IU. Es va conèixer com el ‘pacte dels quintos’. Els dos líders, amb una cervesa a la mà, brindaven per la creació de l’espai d’Unides Podem. Aquest 9 de maig, sis anys després, la vicepresidenta segona i líder dels morats, Yolanda Díaz, va anunciar que després de les eleccions andaluses començarà a recórrer tot Espanya per ampliar aquest mateix espai i, al final de tot, decidir si es presenta candidata a les pròximes eleccions generals. Arrencarà aquest camí amb les advertències que li deixa la difícil negociació de l’esquerra andalusa, encara pendent d’un fil.

A última hora de divendres passat, Podem, IU, Més País i tres formacions més van firmar un pacte per presentar-se en coalició als comicis del pròxim 19 de juliol a Andalusia. Però, lluny de ser un motiu per celebrar, gairebé s’ha entès més com un avançament dels reptes a què haurà de fer front Díaz en no gaires mesos, si finalment fa aquest pas endavant. La conformació d’un equip, el repartiment de les llistes o, fins i tot, del finançament són alguns d’aquests desafiaments.

Sense sortir del guió dels últims mesos, la vicepresidenta va deixar clar aquest dilluns que el seu procés d’escolta no va de partits, sinó de la ciutadania. Fonts del seu entorn recalquen que es tracta d’escoltar els col·lectius, d’atendre les seves propostes i les seves opinions. No volen que ho enterboleixin les formacions polítiques amb les seves lluites pels candidats o disputes de l’estil. Però el cert és que Andalusia ha evidenciat que és just en aquest punt on sorgeixen les topades.

Tensions d’última hora

Des del febrer, Podem, IU i Més País estaven buscant una entesa. No obstant, a escassos minuts que s’acabés el termini per presentar una aliança continuava sense haver-hi acord. Fonts coneixedores de les converses situen el problema en l’elecció del candidat –va acabar imposant-se Inma Nieto (IU), davant Juan Antonio Delgado (Podem)–, en el repartiment dels llocs en les llistes electorals i en la divisió dels recursos econòmics. Finalment, l’acord va arribar, tot i que es va presentar fora de temps i la Junta Electoral d’Andalusia ha rebutjat l’esmena de l’error, per la qual cosa les formacions busquen altres fórmules per posar remei a aquest contratemps.

«Moltes vegades m’han sentit dir que probablement aquestes coses són les que allunyen la ciutadania dels partits polítics», va asseverar Díaz. La vicepresidenta, tot i que es va desmarcar d’aquestes negociacions i va negar que tinguessin relació amb el seu procés d’escolta, va estar present durant les converses. Dijous passat va visitar la Fira de Sevilla i es va reunir amb totes les formacions per empènyer cap a un acord ‘in extremis’. En aquells moments, la pugna pel poder orgànic en la coalició estava en ple auge.

Els egos

Notícies relacionades

Va ser en aquelles hores quan la negociació es va traslladar d’Andalusia al pla estatal. Amb les vies bloquejades a la capital andalusa, l’exlíder de Podem, Pablo Iglesias; l’actual secretària general del partit, Ione Belarra; el coordinador federal d’IU, Alberto Garzón; i fins i tot el líder de Més País, Íñigo Errejón, van entrar en joc per intentar portar a bon port l’acord. Díaz sempre ha dit que no vol ‘egos’ en el seu projecte i la relació personal entre alguns d’aquests dirigents, sobre tot Iglesias i Errejón, era un dels factors que feia preveure un desenllaç tens.

Superada aquesta primera prova, de cara a una candidatura unitària a nivell nacional, seria diferent. Uns i altres, més enllà d’antigues disputes, haurien de compartir escenari i mítings. S’ha de veure si la figura de Díaz té prou pes per aconseguir-ho.