El cessament de la directora del CNI no fa efecte en ERC que continua assenyalant Margarita Robles

En la roda de premsa posterior al conclave de Govern on es va decidir la sort d’Esteban, Robles, a qui l’independentisme ha elegit com a cap a cobrar-se, va voler deixar clar que manté tota la seva fortalesa dins del Govern. Esteban era de les ‘seves’, sí. Però la seva substituta, Esperanza Casteleiro, és, així mateix, una estreta col·laboradora de la titular de Defensa. La cadira de Robles no sembla moure’s.

Davant d’això, la reacció independentista, singularment d’ERC, ha sigut coherent amb la que està mostrant des del primer dia de la crisi. El cessament no canvia res. I la fortalesa exhibida per Robles, tampoc.

Els republicans han beneït aquest dimarts la destitució de Paz Esteban, però, en la línia del que han anat afirmant aquestes setmanes, consideren que la crisi està lluny de tancar-se. D’una banda exigeixen prolixes explicacions sobre els diferents espionatges en si: quan, per què, quina informació es va extreure. Una vegada satisfets els detalls, l’assumpció de responsabilitats té un nom per a ERC: Margarita Robles. 

Els republicans es mostren inassequibles al descoratjament malgrat els múltiples missatges que reben, bé directament, bé per persona interposada, que Robles no caurà. En cap moment Esquerra ha fet un càlcul possibilista sobre fins on podria arribar en les seves exigències. Consideren de «calaix» que la ministra responsable dels serveis d’intel·ligència és qui ha de pagar els plats trencats si l’entramat d’espionatge es descobreix. Passa a tots els països del món, començant per Espanya, on les ‘escoltes del Cesid’, dels anys 90, van acabar amb les dimissions dels homòlegs de Robles, Julián García Vargas i Narcís Serra.

I, a més, consideren inacceptables les paraules de la mateixa Robles, fa unes setmanes, en el Congrés, en les quals va treure el seu costat ‘foucherista’ (Joseph Fouché, introductor del maneig de la informació policial i d’intel·ligència d’un Estat a l’acció política) per defensar l’espionatge als 65 independentistes. «¿Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, quan algú declara la independència, quan algú talla les vies públiques, realitza desordres públics, quan algú està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país [Rússia] que està envaint Ucraïna?», va dir Robles el 27 d’abril.

 I si l’objectiu de la dimissió d’Esteban era crear un tallafoc que salvés Robles s’ha de dir que no va funcionar ni mig minut. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va ser la primera que va defensar que amb la destitució de la directora del CNI no n’hi ha prou, per la qual cosa va reclamar «totes les responsabilitats polítiques que faci falta» a més de «transparència, desclassificació i garanties que no es torni a produir» l’espionatge a l’independentisme.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, es va moure en les mateixes coordenades. Per a l’Executiu, el cessament d’Esteban és insuficient. «No tanca el tema. Qui pensi així, s’equivoca. No és suficient».

«Pas inevitable»

A Madrid, el portaveu d’ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, va acceptar el cessament d’Esteban com un pas inevitable. Una cosa que havia de passar sí o sí. I tant ERC com els socis de Govern del PSOE, és a dir, Unides Podem, van mantenir la pressió sobre la titular de Defensa.

Notícies relacionades

Robles justifica que el CNI vigilés l’independentisme el 2017 i 2019

Com més població, més recursos

Així, el portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, va exigir al Govern a no tancar «en fals» la crisi per l’espionatge a polítics, amb referència al cessament d’Esteban. Per a Echenique, en línia amb el que també apunta ERC, el prioritari ara és que s’estableixin garanties perquè l’espionatge «massiu» a polítics, en aquest cas independentistes i nacionalistes, no es torni a repetir. Entre altres coses, mitjançant la desclassificació de la informació facilitada en la comissió de secrets oficials de la setmana passada.

 Els republicans no desisteixen a posar l’exigència d’explicacions al mateix nivell que el de les eventuals dimissions. La raó és senzilla, estan convençuts que, si es desclassifiquen les autoritzacions per a la infiltració al telèfon d’Aragonès, per exemple, quedarà tan evident l’ús de l’espionatge a fi d’obtenir avantatge polític, i no tant per protegir l’Estat de l’‘hidra separatista’, que Sánchez no podrà fer altra cosa que sacrificar Robles, malgrat la seva aparent fortalesa. Perquè serà el seu tallafoc.