Al Parlament
ERC, el PSC i els comuns pressionen Junts per aprovar el pacte lingüístic al més aviat possible
La postconvergència manté els seus recels malgrat l’última resolució del TSJC que dona 15 dies per complir amb el 25% de castellà a les aules de Catalunya
Mentre el Govern estudia com donar resposta a l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’aplicar en un termini màxim de 15 dies el 25% de classes en castellà a les aules catalanes, els partits continuen encallats sobre el retoc de la llei de política lingüística.
La modificació de la norma, pactada entre el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem, pretenia donar resposta a aquesta decisió judicial, però està encallada al Parlament arran que Junts congelés la seva firma vuit hores després d’haver subscrit l’acord i d’haver demanat fins a tres pròrrogues en la Junta de Portaveus per intentar que no anés al ple a la recerca d’un consens social més ampli.
La portaveu d’Esquerra, Marta Vilalta, ha defensat aquest dimarts que cal «culminar» la modificació «sense més dilació», perquè «una no resposta no és una resposta» i perquè, altrament, deixa l’escola catalana «a mercè dels tribunals». «Està en joc la cohesió social del país», ha inquirit, i ha desdenyat que es mantingui encallada pels «interessos» de la postconvergència. «Ens juguem massa per supeditar l’agenda del país a la d’un partit concret», ha reblat.
La dirigent dels comuns, Jéssica Albiach, també ha pressionat perquè el pacte es conclogui al més aviat possible i ha demanant una reunió de la Junta de Portaveus extraordinària perquè la modificació s’inclogui en el ple que comença aquest dimarts i que s’allargarà fins dijous: «Hem de reaccionar perquè estem en el temps de descompte», ha etzibat a TV-3. Però els republicans consideren que, si bé és «urgent», cal veure «la millor manera» per introduir-lo en el ple, i això no vol dir que sigui exigible que sigui aquesta mateixa setmana.
Per la seva part, el líder del PSC, Salvador Illa, ha defensat el compliment de les sentències judicials i ha denunciat la «inacció» del Govern en aquest àmbit. En una entrevista a TVE, el dirigent socialista ha assenyalat que el català «ha de continuar sent el centre de gravetat en l’ensenyament», però ha advertit que això «no implica atacar el castellà com alguns fan».
La reforma
Notícies relacionadesEls quatre partits van registrar, el 24 de març, una proposició de llei que manté el català com a «llengua vehicular» i que, al seu torn, garanteix l’ús del castellà, i dona marge als centres educatius per definir els seus projectes lingüístics.
La llei actual resa que el català «s’ha d’utilitzar normalment» com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’educació no universitària. La proposta de reforma a quatre bandes fixa que el català és la llengua «normalment emprada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i que «també es fa servir el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre». Evita fixar percentatges i assenyala que «la determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques».
En Comú Podem ERC - Esquerra Republicana de Catalunya PSC PSC Immersió lingüística Junts per Catalunya
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia