Sánchez cessa la directora del CNI per l’espionatge al seu telèfon i per calmar ERC

El Consell de Ministres ha acordat aquest dimarts el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que hi ha més mòbils del Govern central infectats pel ‘software’ Pegasus, a més del de Pedro Sánchez i Margarita Robles, segons asseguren a aquest diari fonts de l’Executiu. Amb l’argument de les fallades de seguretat, l’Executiu executarà una decisió que fa setmanes que exigeix l’independentisme des que un informe de l’organització Citizen Lab, publicat per ‘The New Yorker’, va constatar que més de 60 dirigents i activistes independentistes havien sigut vigilats amb aquest programa informàtic israelià. 

El Govern espanyol es va mostrar molt titubejant al principi sobre les repercussions que aquesta revelació podia tenir sobre la governabilitat –ERC és un soci parlamentari fonamental–, però amb el pas dels dies, i el vot en contra dels republicans al decret anticrisi, va començar a ser conscient del risc que suposava per a la legislatura. Tot i que la Moncloa afirma que Sánchez pot arribar a finals del 2023 malgrat no comptar amb un suport estable d’ERC, el sacrifici de Paz Esteban era una de les seves condicions per recuperar la interlocució. 

No obstant, la directora del CNI estava a la corda fluixa no per l’espionatge als independentistes, sinó pel que han patit el cap de l’Executiu i la ministra de Defensa. Segons el Govern central, arran de conèixer la infecció amb Pegasus als telèfons de càrrecs separatistes, es va decidir analitzar aquests dos terminals. El dilluns 2 de maig, l’Executiu va fer públic que el Centre Criptològic Nacional confirmava que havien sigut atacats. El de Sánchez, el maig del 2021, en el pitjor moment de la crisi diplomàtica amb el Marroc. El de Robles, un mes després, al juny. 

En els dies successius, el Govern va començar a marcar distàncies amb Paz Esteban, a qui la Moncloa culpa d’una vigilància deficient i una falta de seguretat al telèfon del president, del qual els autors de l’espionatge van arribar a robar 2,6 gigues d’informació. La seva continuïtat ja no es garantia i se supeditava a conèixer què havia fallat i a saber el resultat de la verificació de la resta de ministres. Però qui sí que la va defensar per tots els mitjans va ser la seva superior jeràrquica, la ministra Robles.

La situació de la directora del CNI ja era molt delicada. Tot i així, la Moncloa va fer que comparegués dijous passat en la comissió de secrets oficials, la composició de la qual va canviar expressament la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per donar entrada als portaveus independentistes. En la seva compareixença, Paz Esteban va ratificar que el CNI va vigilar 18 persones en relació amb els disturbis que hi va haver a Barcelona i la resta de Catalunya l’octubre del 2019, després de conèixer-se la sentència del procés. Però que va aconseguir autorització judicial, després de presentar al jutge del Tribunal Suprem competent una petició motivada. Entre els 18 hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en aquell moment era vicepresident i conseller d’Economia. 

Notícies relacionades

Esperanza Casteleiro, nova directora del CNI

El CNI acredita que només el mòbil de Marlaska també va ser espiat

Aquesta revelació va tensar encara més la relació amb ERC. Divendres, en una trobada institucional a Barcelona entre Sánchez i Aragonès, tots dos es van emplaçar a mantenir una reunió que la Generalitat volia fer aquesta mateixa setmana i que el Govern espanyol també vol que es faci aviat. Però el Govern català no renuncia en cap moment a la reclamació que es depurin responsabilitats i a la petició que el Consell de Ministres desclassifiqui la documentació del CNI sobre l’espionatge als independentistes. Desclassificació que la Moncloa ja no descarta.

Fonts coneixedores apunten a aquest diari que aquesta setmana per a Sánchez era absolutament clau, perquè havia de decidir quina resposta donar a Aragonès. En definitiva, que si s’organitzés la trobada ja s’hauria pactat prèviament el resultat d’aquesta cita. Però el president ha optat per posar-ho encara més fàcil i sacrificar la directora del CNI com a primera mesura, tot i que argumentada en les fallades de seguretat del seu telèfon i no en la reclamació dels independentistes.