Qui és Paz Esteban, la directora del CNI destituïda pel cas Pegasus

Destituïda aquest dimarts pel Consell de Ministres com a directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Paz Esteban López (Madrid, 1958) havia passat a un primer pla arran del cas Pegasus. El suposat espionatge de més de 60 personalitats de l’independentisme català i, més recentment, el del president del Govern espanyol i el dels ministres d’Interior i de Defensa, i el d’altres membres del Govern, en espera de ser confirmat, havien posat en dubte la fragilitat dels protocols d’actuació del CNI i la seva possible implicació en el cas. La posició de la seva ja exdirectora, que va arribar al càrrec fa poc més de dos anys, feina setmanes que estava en dubte, fins que aquest matí s’ha confirmat la seva destitució.

Després de set mesos com a interina al lloc, Paz Esteban es va convertir, el 5 de febrer del 2020, en la primera dona a aconseguir el lloc de directora del CNI. D’ella, com a titular dels serveis d’intel·ligència espanyols, se sap poc, però sí que se sap que es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Madrid. Especialitzada en Història Antiga i Medieval, Esteban va començar a preparar-se les oposicions per a funcionària d’Arxius i Biblioteques, però un parent del seu pare la va apartar d’una possible carrera com a bibliotecària a l’oferir-li un lloc en el CESID, l’antic CNI.

Notícies relacionades

El Suprem arxiva l’últim intent del jutge Aguirre d’imputar Puigdemont per la trama russa del procés

L’Audiència Nacional dona carpetada definitiva a Tsunami Democràtic: «Els investigats no van tenir oportunitat efectiva de defensar-se»

Hi va entrar el 1983, és a dir, fa gairebé 40 anys, com a analista d’intel·ligència exterior fent informes sobre l’OTAN i el gihadisme, tot i que, que se sàpiga, mai no ha treballat com a expatriada. La tasca d’Esteban, per tant, sempre ha estat als despatxos i mai fora de les fronteres espanyoles ni sobre el terreny. Els seus mèrits professionals van servir perquè, el 2010, Félix Sanz Roldán, el seu predecessor en el càrrec, la nomenés cap del seu Gabinet Tècnic. Set anys després, el mateix Roldán, amb l’aprovació del Consell de Ministres, la va ascendir a secretària general, és a dir, la seva número dos al capdavant del CNI.

D’ella s’esperava, per tant, que obrís una nova etapa després de l’obscurantisme dels últims anys de Roldán en el càrrec, però l’error clamorós de la bretxa de seguretat en els telèfons mòbils de Pedro Sánchez, Grande-Marlaska i Margarita Robles ha acabat amb una destitució que els partits independentistes demanaven des de feia dies.