El pols en el Govern per l’espionatge acaba amb la cap del CNI

Tot ja estava parlat i amarrat. La proposta formal de cessament de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, i el nomenament de la seva successora, Esperanza Casteleiro, procedia de la ministra de Defensa, però aquest dimarts la portava en mà al Consell de Ministres, perquè s’integrés a l’ordre del dia, el mateix president. En la reunió del Gabinet, es va informar de la destitució d’Esteban, la primera dona al capdavant dels serveis secrets en els 20 anys de vida del centre, però no es va anticipar el nom de la seva successora, de Casteleiro, secretària d’Estat de Defensa i persona de la màxima confiança de Margarita Robles, de qui havia sigut abans directora de Gabinet. El nom es va anunciar després davant els mitjans, tot i que «sempre va estar clar» que seria ella, segons assenyalen fonts governamentals. S’havia d’aixecar, i amb urgència, un tallafoc davant el cas Pegasus, que estava devorant l’Executiu, posant-lo en una ratera, i calia buscar una sortida ja.

Perquè aquest dimarts va ser el desenllaç d’un pols sostingut dins del Govern i un intent de concloure la crisi amb ERC, soci fonamental del bipartit i a qui Pedro Sánchez no vol perdre. Una batalla en la qual Robles cedeix el cap d’una Esteban que havia defensat amb vehemència però que a canvi aconsegueix col·locar una estreta col·laboradora en un lloc d’altíssima sensibilitat. I aquest resultat és ja en si mateix un missatge a l’independentisme: l’Executiu pren nota i assumeix responsabilitats per l’espionatge, però no toca la peça assenyalada per ERC i Unides Podem, a Robles, fins al punt que ella elegeix al reemplaçament d’Esteban en el CNI.

Des que el 2 de maig, en una roda de premsa no programada i insòlita, el Govern es va despullar a si mateix i va confessar que, a través d’una anàlisi pericial realitzada pel Centre Criptològic Nacional (CCN), havia detectat que fa un any Pegasus es va infiltrar als mòbils del president i Robles, la directora del CNI estava sentenciada. L’Executiu va vendre l’exercici de «transparència» com una prova fefaent que no tenia «res a ocultar», però la maniobra no va desactivar la pressió del Govern –més aviat el contrari– i va desencadenar la tensió dins del mateix Gabinet. Entre Defensa i el Ministeri de la Presidència de Félix Bolaños.

Robles defensava Esteban i la tasca del CNI i del seu organisme adscrit, el CCN, mentre apuntava a la Moncloa, perquè ella és la responsable dels terminals dels ministres. I a la Moncloa afirmaven que la ciberseguretat era responsabilitat de la intel·ligència. El cert és que Esteban ja era a la rampa de sortida, però faltava decidir el quan. Sánchez tenia pressa.

L’informe pericial del CCN

Després de temperar el pati intern, tot quedava a mercè de l’informe final del CCN, que es va presentar aquest dimarts i que va confirmar que el dispositiu de Fernando Grande-Marlaska havia patit dues intrusions el juny de 2020 –en les quals li es van sostreure, en total, més de 6 gigues–, i que també va patir un atac fallit el del titular d’Agricultura, Luis Planas. Però aquestes noves dades, que per cert abundaven en la possible autoria marroquina, no van ser utilitzades per Robles per justificar la caiguda d’Esteban. En cap moment.

La ministra va defensar que era necessari donar un «impuls» al CNI per a una «nova etapa», «reforçar-lo», enrobustir-lo per fer front a les noves ciberamenaces. Fins i tot va vestir la destitució d’una «substitució», un canvi «d’una funcionària per una altra», amb perfils similars, perquè de fet les dues van ingressar en el CNI el mateix any, el 1983, i coneixen la Casa a fons. ¿Què havia passat en una setmana, de defensar la continuïtat de la cap del CNI a aprovar el seu cessament? «No ha passat res», va haver de reconèixer Robles. De fet, ella mateixa va insistir que totes les actuacions dels serveis secrets s’han fet d’acord amb la llei, perquè «en aquest país a ningú se l’investiga per les seves idees polítiques», va afirmar quan li van preguntar per l’espionatge amb Pegasus als independentistes.

Robles va buscar passar el tràngol com millor va poder. Mostrant-se segura, sense donar detalls ni motivacions del cessament –«¿potser s’explica quan es canvia un ministre per l’altre? ¿O quan un ministre reemplaça els seus secretaris d’Estat?», es pregunten a Defensa–, lluint «orgull» per l’elecció de Casteleiro, un «reconeixement» a la tasca del seu ministeri i a ella mateixa, i presumint del recolzament de Sánchez: «Tinc la plena confiança del president del Govern, amb el qual fa molts anys que treballo, a qui conec, admiro i respecto, i això no m’ho podrà treure ningú». La ministra fins i tot es va mostrar partidària de la desclassificació de documents, que exigeix el Govern i sospesa la Moncloa, «si ho demana el jutge».

Notícies relacionades

El Parlament Europeu es planteja enviar una missió a Espanya per l’espionatge amb Pegasus

Sánchez cessa la directora del CNI per l’espionatge al seu telèfon i per calmar ERC

Casteleiro ha volgut que de tot el procés de substitució estiguessin assabentats des del primer moment Paz Esteban i el seu número dos en el CNI, el coronel Arturo Relanzón. L’elecció de la nova cap dels espies, segons fonts de la Seguretat de l’Estat, pal·lia la inquietud amb la qual els quadros de comandament del CNI estaven vivint la gestió governamental de l’escàndol Pegasus. Aquesta inquietud va remetre aquest dilluns, segons les mateixes fonts.

S’obre així un altre episodi en el maneig del cas Pegasus. El Govern es mostra cautelosament optimista i considera que ha fet «el que havia de fer», i ara confia que el Govern es calmi. Però com afirma un ministre, «amb ERC mai se sap.