Sectors del CNI creuen que Sánchez beneficia ERC per salvar-se

Tot el que s’ha parlat i explicat des del Govern sobre les escoltes telefòniques a 63 dirigents independentistes, les 18 intervencions amb autorització del jutge del Tribunal Suprem Pablo Lucas i les punxades dels mòbils del president del Govern, Pedro Sánchez, la ministra Margarita Robles i el ministre Fernando Grande-Marlaska entra dins el llenguatge polític dissenyat, segons Orwell, per «donar una aparença de solidesa al que només és aire».

Però aquest «només aire» no pot dissipar un fet: la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha sigut destituïda.

I no ha sigut una defenestració pacífica. Perquè, és clar, es podia donar que les parts en litigi arriben a un acord i es pacta una renúncia que, amb el pas de temps, superat el moment calent, s’explica després en llibres i entrevistes.

Preparar la sortida

¿Però com ha de dimitir –Paz Esteban– qui es creu irresponsable que els telèfons del president i els ministres fossin piratejats?

Per tant, l’operació que va barrejar les punxades en sèrie tenia un objectiu: preparar una sortida. En política, en casos concrets com el que s’examina, tot i que de vegades sembli el contrari, no hi ha situacions sense sortida.

I aquesta ha sigut la defenestració –substitució, segons Margarita Robles; pagament de la factura dels seus telèfons punxats, segons Pedro Sánchez– de Paz Esteban.

És clar que ha sigut un tribut a l’independentisme. És clar que Sánchez vol assegurar la seva legislatura, això és, garantir que el seu Govern no caurà. Però això és natural. ¿O potser no vol Alberto Núñez Feijóo, que acaba d’aterrar, la caiguda de Sánchez i ocupar el seu lloc a la Moncloa?

En la línia del Suprem

Els sectors del CNI contraris al Govern han ressuscitat la cèlebre canonada de Manuel Marchena, ponent, i els magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem que amb ell van dictar l’informe no vinculant, el maig del 2021, contrari als indults parcials dels dirigents independentistes.

Deia l’informe: «La Sala coincideix amb la idea que la finalitat de l’article 102 de la Constitució no és cap altra que la d’impedir mesures d’autoindult».

Autoindult

És a dir: Pedro Sánchez i el seu Govern, que, sigui dit de passada, a través de l’Advocacia de l’Estat, ha aconseguit les condemnes per delicte de sedició, s’estan autoperdonant.

¿Quin delicte s’estava perdonant a si mateix?

«Des de la singular perspectiva que ofereix el present cas en què alguns dels que aspiren al benefici del dret de gràcia són precisament líders polítics dels partits que, ara com ara, garanteixen l’estabilitat del Govern cridat a l’exercici del dret de gràcia».

Vaja, no volien personalitzar perquè l’únic partit que garanteix aquesta estabilitat és... ERC.

Autosalvació

I ara, sectors del CNI, assenyalen, en lloc de l’autoindult, l’autosalvació de Sánchez amb la defenestració de Paz Esteban.

Però aquesta defenestració és una part de la realitat, perquè s’ha d’incloure la promoció de Esperanza Casteleiro al càrrec de directora del CNI.

I això, segons fonts informades, no ha sigut una elecció improvisada davant l’oportunitat d’entregar el cap de Paz Esteban a l’independentisme espiat.

Casteleiro suposa el nomenament d’«un dels nostres» al capdavant del servei d’intel·ligència. ¿Per què? Perquè si bé és una espia de La Casa des de 1983, el 2004 va ser nomenada com a número dos del CNI –secretària general– pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i perquè després ha passat per la direcció de gabinet de Margarita Robles i, a continuació, des del juliol del 2020, pel Govern de Pedro Sánchez, en qualitat de secretària d’estat de Defensa.

De La Casa

Però, alhora, també és «un dels vostres», és a dir, del CNI. No només per haver pertangut a La Casa, sinó per les seves característiques personals. El seu pare, el coronel d’aviació Antonio Casteleiro Naveiras va ser guardonat el 5 de gener de 1974 amb la Creu del Mèrit Naval pel ministre de Marina, Gabriel Pita da Veiga.

«És el que té el CNI. En general, l’ingrés al servei té lloc per connexions familiars i militars. El cas d’Esperanza, com el de Paz Esteban, entre altres, segueix el mateix patró», assenyala una font que coneix la trajectòria de la nova directora general.

Però Pedro Sánchez ja ha fet altres nomenaments semblants. És el cas de Fernando Grande-Marlaska, a qui va considerar potencial candidat a alcalde de Madrid, idea que va rebutjar però que no li va impedir convertir-lo en ministre de l’Interior. La seva proximitat al PP, que el va portar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), no és precisament un secret d’Estat.

¿Hi haurà línies vermelles?

La reacció de sectors del servei d’intel·ligència contra la destitució de Paz Esteban, és a dir, a la defensiva, és bastant lògica. Perquè l’arribada d’una ex secretària d’estat de Defensa desencadena nerviosisme.

Notícies relacionades

El Gran Germà o l’espionatge del Pegasus

Com més població, més recursos

¿I si és un primer pas per redissenyar límits o establir línies vermelles?

«Si hi ha una reforma que aquesta crisi ha posat sobre la taula, és la que la relació del CNI amb el magistrat del Suprem per tramitar les seves dures propostes –entrades i registres o intervencions telefòniques– no pot continuar sent el binomi que ha sigut fins ara. Aquest magistrat no hauria de ser renovat als cinc anys i, a més, el ministeri fiscal també ha d’intervenir i aportar la seva opinió sobre les autoritzacions sol·licitades pel centre d’intel·ligència», assenyala un magistrat consultat.