Dos dinars amb Villarejo que van portar Esperanza Casteleiro a declarar en un judici del CNI

La nova directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, es va veure obligada a declarar en un judici celebrat el 15 de gener de 2021 després de coincidir en dos dinars amb el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que havia sigut acusat d’injúries a l’excap de l’espionatge espanyol Félix Sanz Roldán. L’ex alt cap policial va acabar absolt d’un delicte d’injúries contra Roldán.

Almenys un d’aquests dinars va ser reflectit per l’ex alt cap policial als seus diaris, en el qual va escriure el 6 d’octubre de 2014: «Dinar amb Rafael i Esperanza, ara al Citco, abans secretària general del CNI, destinada a Panamà abans».

La mateixa Casteleiro va reconèixer en la seva declaració com a testimoni haver participat en dos dinars amb Villarejo, tot i que va restar importància a les trobades, en què també hauria participat l’excap de la UDEF José Luis Olivera, que llavors era el cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco). Aquest últim, en el seu testimoni, va assegurar que la reunió s’havia allargat bastantes hores: «El dinar es va prolongar fins a les 20 hores», va redactar per la seva banda Villarejo.

Una reunió a Londres

A l’agenda, Villarejo apunta les seves impressions sobre la reunió en què Esperanza Casteleiro va reconèixer haver participat: «Bastanta tensió al principi. Diuen que no hi ha gravació de la trobada del Troll [així es refereix a Félix Sanz Roldán] i Corinna [Larsen] perquè van interferir electrònicament per impedir la gravació». D’aquesta manera es referia el comissari jubilat a la suposada trobada que l’exdirector del CNI hauria mantingut amb l’examant de Joan Carles I en un hotel de Londres, en la qual Larsen va assegurar haver sigut amenaçat. Poc després, l’exdirector del CNI va negar en el judici aquesta acusació: «Mai he amenaçat una dona i un nen», va dir.

En la seva declaració en el judici celebrat al Jutjat de la Penal número 8 de Madrid, Casteleiro va explicar que entre els anys 2014 i 2018 havia estat destinada al Citco mentre continuava formant part del CNI. Va declarar després que va conèixer en un dinar Villarejo, una coincidència que, va especificar, va ser «absolutament circumstancial», i que «el seu interlocutor era el senyor Olivera. Deia que Sanz Roldán havia de parlar, però no hi va haver cap qüestió que em cridés l’atenció», va dir.

«Jo hi vaig coincidir en dues ocasions, que van ser en el mateix format: un dinar, que al final es va reduir al senyor Olivera, el senyor Villarejo i jo mateixa», va reiterar en el seu testimoni Casteleiro, que al ser preguntada per l’advocat de Villarejo, Antonio García Cabrera, sobre si el seu client hauria expressat alguna discrepància amb Sanz Roldán, va contestar: «Va esmentar alguna cosa, però a mi tampoc se’m dirigia per a aquesta particularitat. El cert és que en aquests dos dinars la persona que hi havia d’haver assistit i no va poder ser-hi va ser el director d’intel·ligència, així que vam dinar i vam marxar», va continuar.

Una bronca

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A l’agenda, Villarejo dona una versió diferent, ja que assegura que en la reunió hauria participat un altre agent del CNI, que identifica amb el seu nom i un cognom. Un dia després, el 7 d’octubre de 2015, Olivera truca a Villarejo per assegurar-li que l’espia que s’havia reunit amb ells hauria sigut objecte d’una «bronca per dinar» amb el comissari jubilat. El 15 d’octubre també hi hauria hagut una altra reunió entre Olivera i l’ex alt cap del CNI.

En un altre moment de la declaració, al ser preguntada sobre una suposada operació antiterrorista a Melilla per l’advocat de Villarejo, que va ser qui la va proposar com a testimoni, l’ara directora del CNI va desmuntar la versió del comissari, que defensava que el CNI havia filtrat una fotografia seva d’una operació secreta que havia desenvolupat amb Olivera: «Aquest assumpte el conec per la premsa, perquè al Citco no es fan operacions antiterroristes i no és un organisme operatiu. No teníem cap competència en aquest aspecte», va dir Casteleiro, que va tancar l’assumpte: «No hi va haver absolutament res, perquè el Citco és un organisme d’anàlisi i no s’hi realitzen activitats operatives».