Govern i PSOE corregeixen Robles i justifiquen la caiguda de la cap del CNI per l’espionatge a Sánchez

Dimarts, en la roda de premsa posterior a la reunió ordinària del Consell de Ministres, no hi va haver manera. Van ser recurrents les preguntes a la titular de Defensa, Margarita Robles, perquè expliqués què motivava la destitució («substitució», va esmenar ella) de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Debades. La ministra va atribuir el «canvi» natural a la cúpula dels serveis secrets a la necessitat de donar-los un «impuls», a l’obligació de «modernitzar» el centre perquè tingui «les millores tecnologies possibles», perquè es viuen «uns moments molt complicats, no només en l’àmbit de la guerra d’Ucraïna», sinó per «les amenaces, els atacs cibernètics». I és Esperanza Casteleiro, fins ara secretària d’Estat de Defensa i excap de Gabinet de Robles, dona de la seva màxima confiança, que obre a partir d’ara aquesta «nova etapa» en el CNI.

La cap de Defensa, per tant, no va lligar el relleu a la bretxa de seguretat als telèfons mòbils del president, d’ella mateixa i del titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, bretxa que va detectar el mateix Executiu i que va portar a l’Audiència Nacional, just quan creixia la pressió d’ERC i no trobava la manera de reconduir les relacions amb ERC. Per això aquest dimecres el nucli dur de Govern i PSOE van intentar afinar les explicacions del cessament, deslligant-lo de l’espionatge als dirigents sobiranistes, que va desplegar el CNI i que va comptar amb aval judicial, amb la vigilància suposadament il·legal, «externa» i «il·lícita» als membres del Gabinet amb el ‘software’ israelià Pegasus. Així, Pedro Sánchez, el ministre Félix Bolaños i la vicesecretària general del partit, Adriana Lastra, van sortir des del Congrés i des de la seu socialista de Ferraz per vincular la caiguda d’Esteban, publicada aquest dimecres en el BOE, a les «fallades» de seguretat. L’oposició conservadora afirma, no obstant, que el president ha entregat el cap de la cap dels espies per salvar la legislatura i la seva entesa amb ERC.

El líder socialista, de fet, ho va reconèixer clarament en la primera pregunta de la sessió de control a l’Executiu a la Cambra baixa, en resposta a la secretària general del PP, Cuca Gamarra. «És evident que hi ha hagut una fallada en la seguretat de les comunicacions del Govern d’Espanya, i el que hem fet és el que hem fet sempre, complir amb la llei, posar en coneixement de la Justícia aquests fets delictius i actuar amb absoluta transparència davant l’opinió pública», va ressenyar Sánchez. Va recordar que ahir dimarts el Consell de Ministres va acordar la sortida d’Esteban, i va aprofitar per «reconèixer la seva feina i la feina dels 3.000 funcionaris del CNI».

Sánchez dice, tras el cese de la directora del CNI, que es "evidente que ha habido un fallo en la seguridad de las comunicaciones del Gobierno" y Gamarra dice que "queda claro que gobiernan independentistas" porque "pedían un chivo expiatorio" y el presidente "acata dócilmente" pic.twitter.com/EDw9p93jTv

— Europa Press (@europapress) 11 de mayo de 2022

«Errors» que «sense cap dubte passen»

Notícies relacionades

Sánchez: «La situació avui no és perfecta, però els pispes no són al Govern»

Esperanza Casteleiro, nova directora del CNI

Era la primera vegada, per tant, que el Govern vinculava el cessament de la directora dels serveis secrets, la primera dona en el càrrec, amb les intrusions als mòbils de Sánchez, Robles i Marlaska, detectades gairebé un any després que es produïssin. El Consell, de fet, va procedir a la destitució quan el Centre Criptològic Nacional (CCN), organisme dependent del CNI, va acreditar el seguiment a Marlaska i l’intent fallit d’agressió al dispositiu del ministre d’Agricultura, Luis Planas. Robles sí que va apuntar que en la «nova etapa», amb Casteleiro al capdavant del centre, caldria «aprendre d’errors que hi pugui haver», perquè «sense cap dubte passen», perquè «no es tornin a produir». «Però no existeix la seguretat plena, com no existeix la salut plena de les persones», va precisar. Ella mateixa, quan li van preguntar què havia passat perquè passés de fer una defensa efusiva d’Esteban a firmar el seu cessament, va respondre: «No ha passat res».

Per això, la Moncloa sentia la necessitat de dotar de més contingut la destitució, d’intentar desactivar l’argument que es va forçar per acontentar ERC, soci fonamental de legislatura. Sánchez, com després va fer Bolaños, va presumir que el seu Gabinet ha actuat amb diligència: «Amb aquest Govern, ni els fons públics, ni les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, ni tampoc els serveis d’intel·ligència s’utilitzaran per tapar fets delictius ni per perseguir adversaris polítics fora de la llei».