Dos comissionistes i la nebulosa del rei Joan Carles

Un any i una mica més d’un mes per contestar amb un paràgraf: res.

«A l’Autoritat de Control i Anticorrupció del Regne de l’Aràbia Saudita li agradaria informar que, després de la investigació, no ha trobat transaccions derivades d’activitats sospitoses entre les companyies espanyoles i Al Shoula Establishments Group o EPIC Arabia Project Development Company».

El puzle de les comissions

Pastor comprovava el que el fiscal suís Yves Bertossa, que va iniciar a Ginebra les investigacions l’agost del 2018, ja va assenyalar a EL PERIÓDICO quan aquest cronista li va preguntar el 13 de desembre del 2021 si no havia enviat al seu torn una sol·licitud d’auxili a Riad sobre la comissió de 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que, segons sospitava, encobria la transferència ordenada pel rei saudita Abdulaziz el 8 d’agost del 2008 al compte helvètic de Joan Carles I, llavors rei d’Espanya i cap d’Estat.

«De natural soc optimista. Però no arribo a tant com demanar auxili judicial a l’Aràbia Saudita», va riure.

El fiscal Pastor dibuixa la història del projecte d’adjudicació de l’AVE i el puzle de les comissions pagades.

El 2006, «la Saudi Railways Organization (SRO) obre la licitació per a la construcció, amb finançament públic, d’una línia ferroviària d’alta velocitat entre les ciutats de la Meca i Medina, anomenada Haramain High Speed Railway».

La carta del Rei

Ves per on, el 13 de març del 2006, Joan Carles I va enviar des del Palau de la Zarzuela una carta al primer viceministre (2005-2011) i ministre de Defensa, el príncep coronat de l’Aràbia Saudita, Sultan bin Abdulaziz al-Saud, anomenat Sultan el bo, en què anunciava la seva visita oficial entre el 8 i el 10 d’abril del 2006.

Segons deia, aniria «acompanyat d’una important delegació d’Espanya i ens centrarem a millorar la nostra relació política i econòmica. Espero veure sa altesa reial en ordre a considerar certs detalls que sens dubte promourien una relació més estreta entre els nostres respectius països...»

I afegia: «Estic enviant aquesta carta amb una persona de confiança, la senyora Shaphari Zanganeh, per coordinar privadament la possibilitat d’aquesta trobada». Es tractava de la llavors dona, fins al 2014, del famós traficant d’armes i visitant assidu quan Marbella era una festa per als milionaris dignataris del Pròxim Orient.

És a dir: Adnan Khashoggi.

Visita amb Corinna

La visita oficial va tenir lloc en ple festeig entre Joan Carles I i Corinna zu Sayn-Wittgenstein. I la seva amant va viatjar en l’Airbus A-310 de la Força Aèria Espanyola, en els seients reservats als membres del Govern i, per descomptat, a la reina Sofia.

Corinna va participar en qualitat d’assessora en l’operació. En un comunicat posterior a la visita que van fer Joan Carles I i Corinna a l’Agència Saudita d’Inversions Internacionals (SAGIA) –mentre la reina Sofia era de visita a l’hospital Príncep Sultan Abdulaziz– s’apuntava: «La princesa Corinna va acompanyar el Rei i una delegació espanyola a l’Aràbia Saudita en una visita d’Estat com a consellera estratègica de la delegació».

Per la seva banda, Shaphari Zanganeh es va desplaçar amb avió privat per invitació de Juan Miguel Villar Mir, l’home fort de la constructora OHL, pilar del projecte saudita.

Els arguments dels comissionistes

Els dos comissionistes que identifica en el seu informe d’arxiu el fiscal Pastor són Shaphari Zanganeh, a través de la seva empresa de consultoria Epic (97,5 milions d’euros, tot i que només en va cobrar una part i l’altra està en litigi), i Meshaal bin Abdulazizz al-Saud (120 milions d’euros), membre de la família reial, un dels homes més poderosos del regne saudita i fundador de l’Al-Shoula Group, el gran inversor en desenvolupaments immobiliaris del Pròxim Orient.

Shaphari Zanganeh va justificar la seva comissió, compromesa sobretot per Villar Mir en nom de les empreses espanyoles, pel seu treball d’intermediació, assessorament i contactes.

Però, llavors, ¿per què necessitava la carta de presentació de Joan Carles I del 13 de març del 2006 per acordar la cita amb el vice primer ministre de l’Aràbia Saudita?

Per la seva banda, Meshaal bin Abdulazizz al-Saud va cobrar la comissió «habitual» de peatge per entrar a l’Aràbia Saudita.

¿I el tercer comissionista?

El pagament dels 100 milions de dòlars –les comissions sempre ronden aquesta quantitat– al compte de la fundació Lucum, creada per Joan Carles I el juliol del 2008, va tenir com a propòsit rebre aquests diners el 8 d’agost del mateix any.

Més clar que l’aigua.

Les conclusions

En el seu informe, Pastor apunta que a l’interrogar Corinna a Londres, el 2019, la testimoni va manifestar que l’anterior cap d’Estat va dir en la seva presència que 50 milions d’euros de les comissions pagades per l’adjudicació de l’AVE Medina-la Meca eren per ell, si bé no va poder assegurar que realment hagués arribat a cobrar aquesta quantitat. Pel que fa a la intervenció de Zanganeh, va dir que s’hi va reunir diverses vegades a Madrid i l’Aràbia Saudita, que li va comentar que estava vinculada amb OHL des de l’any 2006, que era una dona de negocis amb èxit en una regió molt difícil i que va cobrar entre 80 i 100 milions d’euros per la seva participació en el projecte de l’AVE a la Meca, circumstància que coneixia perquè l’hi va dir el rei emèrit i que va ser un pagament que li va fer el consorci guanyador de la licitació».

Pastor deixa, al final de l’escrit, constància de la seva incredulitat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«A ningú s’amaga que aquests contractes, calculadament ambigus i retribuïts per imports significativament superiors al valor de qualsevol servei legítim que el mitjancer pugui proporcionar, permeten habitualment canalitzar el pagament a les autoritats o funcionaris involucrats en l’adjudicació, de manera que el mitjancer conservi per ell una part del pagament i transfereixi a l’autoritat local el do acordat per haver guanyat el contracte».

Amb tot, acaba dient «que els elements que es disposen després d’aquesta investigació, són clarament insuficients, sense univocitat incriminatòria ni la necessària connexió entre ells, en part contradictoris, i que, per tant, no permeten construir, ni tan sols provisionalment, una tesi inculpatòria».