Junts per Catalunya es despenja del pacte sobre la reforma de la immersió lingüística

L’enèsim pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que apressa la Generalitat a executar la sentència que fixa un 25% de classes en castellà va confirmar l’auguri del PSC, ERC i els comuns: Junts va estripar les cartes i es va despenjar definitivament de l’acord per retocar la llei de política lingüística i mirar d’esquivar els percentatges de català i castellà a les aules. La modificació legislativa pot tirar endavant si els republicans accepten el repte d’aprovar-la amb els socialistes i els comuns. O el que és el mateix, sense la resta de l’independentisme.

«La crònica d’una deserció anunciada», va lamentar la líder dels comuns, Jéssica Albiach, després de ser informada que la direcció de Junts havia decidit «per unanimitat» sortir de l’equació, justificant davant les càmeres que no hi havia el consens social necessari per donar suport a la reforma –després de les crítiques de l’ala més dura de l’independentisme– i que un retoc a la norma de 1998 tampoc frenaria les intencions del tribunal, que ja va ser informat que aquesta llei cuinava al Parlament abans de pronunciar-se demanant l’execució forçosa de la sentència.

ERC no va tardar a carregar contra els seus socis en el Govern, pel que considera una maniobra de partit que es porta a terme després que Jordi Turull i Laura Borràs hagin tancat un acord per coliderar Junts.

Nova bretxa, doncs, entre els partits que formen el Consell Executiu, però tampoc anirà més enllà. Qui més qui menys a ERC té assimilat que Junts-partit es troba immers en les turbulències pròpies de l’etapa precongressual i aïllen aquestes polèmiques. Els republicans insisteixen que la cohesió del Gabinet d’Aragonès és sorprenentment alta, tant que no els estranya que, des de Junts, s’intenti menyscabar-la perquè encaixi amb el discurs més frontista de Borràs, presidenta ‘in pectore’ de la força.

Les condicions

El text que va ser pactat a quatre bandes el 24 de març –i que no ha arribat al ple per les peticions de pròrroga de Junts– no fixa cap percentatge, diu que el català és la llengua «normalment utilitzada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i que «també és fa servir el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre». Però la constatació del castellà com a llengua docent va aixecar les crítiques d’alguns sectors independentistes i va provocar la retirada de Junts.

El portaveu del partit, Josep Rius, va defensar en roda de premsa que la seva formació va posar tres condicions, «que no han sigut acceptades», per mantenir l’acord: que el català segueixi sent llengua vehicular, protegir les direccions i els docents validant els projectes des del Govern i protegir la immersió i mantenir les aules d’acollida com element d’aprenentatge.

Uns arguments per desdenyar el pacte inicial que els altres partits impulsors rebutgen perquè defensen que sí que es blinda el català com a llengua vehicular i perquè l’adaptació als projectes educatius sempre està supervisada per l’Executiu. «La reforma de la llei de política lingüística no servirà per protegir la immersió», va insistir Rius, donant per tancada la qüestió i passant la pilota al Govern, ja que segons va explicar el partit dissenyarà un decret llei amb l’ambició que el Consell Executiu l’aprovi com més aviat millor.

Una «greu irresponsabilitat»

«Sortir d’aquest acord, per raons que ningú entén i que tenen a veure amb les pugnes internes d’un partit és una greu irresponsabilitat i suposa resignar-se que siguin els tribunals els que decideixin la política lingüística», va assenyalar la seva homòloga a ERC, Marta Vilalta, que va lamentar que Junts decideixi «en clau personal i de partit, i no de país».

«No presenten ni una alternativa, posen l’alfombra vermella perquè els jutges facin el que els vingui de gust amb el missatge que ‘no s’hi pot fer res’. I això, no fer res, és una opció per ERC», va reblar. Uns retrets calcats als dels morats, que van assegurar que Junts no va plantejar en cap cas quines eren les seves esmenes i quines parts pretenia retocar.

Majoria suficient

El PSC i els comuns esperen que ERC sí que compleixi la seva paraula i que la sortida dels postconvergents no impedeixi l’aprovació dels canvis. Fonts socialistes emmarquen la decisió de Junts en la pugna constant amb ERC per l’hegemonia dins l’independentisme, així que demanen «estar a l’altura». «El pitjor en aquesta vida, i en la política, és perdre el nord i no tenir una direcció clara», va dir la portaveu Alícia Romero.

Notícies relacionades

ERC, el PSC i els comuns pressionen Junts per aprovar el pacte lingüístic al més aviat possible

Com més població, més recursos

Però Vilalta no va voler avançar si promouen l’aprovació de la llei, tenint en compte que els suports (73 diputats) hi són. «No tirem la tovallola», va assenyalar. El president Pere Aragonès, dimecres, després de l’anunci del TSJC, va exhortar les parts a trobar una sortida ràpida que permeti fer front al dictat dels tribunals.

Per la seva banda, la CUP va insistir a modificar la llei d’educació de Catalunya perquè el català sigui l’«única llengua vehicular», però no obté el suport de cap altre partit.