Diputats socialistes creuen que el Govern central no l’ha encertat amb la gestió del cas Pegasus

El Govern de Pedro Sánchez ha viscut sota un intensíssim foc en les últimes tres setmanes, des que va esclatar el ‘Catalangate’, mutat, en un rínxol argumental imprevist, en el cas Pegasus, l’espionatge als mòbils del president i els ministres de Defensa i Interior. Tres setmanes sota pressió constant que ara la Moncloa espera veure remetre i que ha colonitzat la discussió política. Tres setmanes que han despertat, al si del Grup Parlamentari Socialista, la primera línia defensiva al Congrés, la sensació que l’escàndol s’ha manejat potser amb malaptesa des de l’Executiu. Alguns diputats parlen de «sorpresa», altres d’un pas «poc explicat i menys comprès per la gent», d’altres deploren que s’hagi «posat a la picota» Margarita Robles i s’hagi ajudat la «victimització de l’independentisme». També hi ha parlamentaris socialistes que consideren que el Govern tenia poc marge de maniobra, i que la gestió no ha sigut tan «deficient». 

Però, de manera molt àmplia, és subjacent una important dosi d’incomprensió pels passos que ha fet l’Executiu, la seva estratègia i la seva política comunicativa. El primer gran dubte és per què el Govern va assumir sense més ni més la denúncia que més de 60 càrrecs independentistes havien sigut espiats amb el ‘software’ Pegasus, publicada a ‘The New Yorker’ i sustentada en l’informe de Citizen Lab, un grup d’experts de la Universitat de Toronto. 

«Des del principi es va abordar com si fos veritat», apunta una diputada, sense qüestionar que es tracta d’una institució no oficial, en què a més treballa Elies Campo Cid, que està sent investigat a l’Audiència Nacional pels disturbis d’octubre del 2019, atribuïts a Tsunami Democràtic. Aquest error inicial, afegeix, va contaminar tota la gestió, perquè es va oferir una resposta «gairebé culpabilitzadora», donant per fet que era el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i que podia haver fet una cosa incorrecta, quan, a més, «tothom coneix els vincles de l’independentisme amb Rússia». «No s’hauria d’haver considerat que els fets [l’espionatge massiu] eren certs». 

El segon moment de confusió va ser la revelació que els mòbils del president del Govern i la ministra de Defensa (més tard es va descobrir que també el d’Interior) havien sigut atacats, també amb Pegasus, i se’ls havia sostret informació. L’Executiu va argumentar que volia ser transparent, quan la transparència, assenyalen fonts del Grup Socialista, «no és una màxima que opera en qüestions de Seguretat Nacional». Amb la contraindicació, apunta un diputat i membre de l’executiva federal, que al publicitar les intrusions als dispositius del president i dels ministres, «es va posar el focus en la vulnerabilitat de l’Estat». I es va sentenciar des del primer minut la directora del CNI, Paz Esteban, finalment cessada aquest dimarts pel Consell de Ministres i rellevada per Esperanza Casteleiro, de la màxima confiança de Robles. 

Un altre parlamentari posa èmfasi en què res en tot aquest procés «s’ha sabut explicar públicament»: «No ha existit política comunicativa». «[Félix] Bolaños no ha sortit bé» perquè, a més, «no pot estar en tot». «Un bon tècnic no compta necessàriament amb visió política». I a això s’hi suma que pocs han entès la disputa entre ell i Robles per qui era el responsable de la seguretat del telèfon de Sánchez. També hi ha els que critiquen la titular de Defensa pel seu «joisme» i per ser un vers lliure al Gabinet.

Esperanza Casteleiro toma posesión como nueva directora del CNI https://t.co/w9L75GAYPy pic.twitter.com/0OgcbTEhhL

— Europa Press TV (@europapress_tv) 12 de mayo de 2022

«S’ha fet malament»

«Més enllà de malaptesa o no, s’ha donat un espai preciós de victimització a l’independentisme, a més de posar a la picota la ministra de Defensa, que és una peça de caça major pel blindatge que sempre Pedro ha fet d’ella», manifesta un diputat català. «S’ha fet malament –conclou un altre, de Madrid–. Hem sigut molt transparents al començament i no teníem informació del que havia passat, i hem generat més dubtes que certeses. Però tinc la sensació que aquesta setmana n’hem après i el tema ja no té més recorregut». 

Tanmateix, la crisi no s’ha tancat del tot. Encara queda per celebrar-se la reunió entre Sánchez i el president, Pere Aragonès –encara sense data, però en principi hi hauria una finestra a finals de la setmana vinent–, i que ERC enfundi el sabre. El problema és que tal com avanci el temps, més es tira a sobre la campanya de les eleccions andaluses del 19 de juny. Raó afegida perquè el líder socialista vulgui tancar amb pressa el xoc amb els seus socis. 

Per això alguns diputats andalusos temen que el cas Pegasus es converteixi en una eina llancívola contra el PSOE per part de PP i Vox, arma perillosa que se suma al «fiasco de la unió de l’esquerra andalusa». «La crisi no està superada, s’ha fet un pas poc explicat [el cessament de la cap del CNI] i menys comprès per la gent, i no han quedat bé ni la Marga ni el Félix», assenyala un parlamentari del sud. Una altra companya no ho creu perquè l’espionatge «no és un tema prioritari»: «¿Als mercats ambulants i carrers parlarà el candidat [Juan Espadas] de Pegasus? L’assumpte no dona per a gaire més, i encara no hi ha ambient de campanya». 

Altres diputats veuen l’ampolla mig plena, creuen que no tenen per què patir «desgast, necessàriament, Bolaños i Robles, i apunten que, malgrat la «complexitat», el Govern se n’ha sortit. «Cal posar les coses en context. No estem parlant de gestionar la caseta de la festa major. És un cas delicat, amb multitud de variables, i no és fàcil, i s’ha fet, ateses les circumstàncies i les limitacions que imposa la llei, de la millor manera possible. El Félix i la Margarita han fet cadascú un paper, i tots dos són complementaris. I el que se’n surt de franc, una vegada més, és el PP», observa un parlamentari del PSC, que no percep una gestió «deficient i que recorda que l’Executiu està vivint una legislatura difícil, amb obstacles «inèdits» que s’estan salvant.

.@populares, @vox_es y @CiudadanosCs ayudan a salvar la Ley de Seguridad Nacional https://t.co/zMmACu8h3o pic.twitter.com/8J752wEpOH

— Europa Press TV (@europapress_tv) 12 de mayo de 2022

Els «culpables» no són «víctimes»

Notícies relacionades

Robles acusa ERC de «no voler saber la veritat» sobre l’espionatge

Sánchez cessa la directora del CNI per l’espionatge al seu telèfon i per calmar ERC

Dos diputats més indiquen que no adverteixen «preocupació» i sí «cohesió interna en una «conjuntura molt complicada». «S’ha gestionat bé, el problema és la deslleialtat d’altres», sentencia un parlamentari castellanomanxec. El seu president regional, Emiliano García-Page, va ser molt dur aquesta setmana, al qüestionar que l’estabilitat del país depengui dels «menys fiables»: «Els culpables» de subvertir l’ordre constitucional, va dir, no poden ser «víctimes». 

Pues ya está medida la “debilidad” del Gobierno:

☑️RDL contra oligarcas rusos: 259 votos
☑️PL Seguridad Nacional: 299 votos
☑️PL de explosivos: 299 votos
☑️PL rehabilitación edificatoria: 317 votos
☑️PL contra la trata de refugiadas: 308 votos
☑️PNL Convenio 189 OIT: 336 votos pic.twitter.com/GhvyV80keE

— Rafael Simancas (@SimancasRafael) 12 de mayo de 2022

Els dubtes que ha suscitat el maneig del cas Pegasus, no obstant, no es tradueixen en cap cas en una contestació al líder. En absolut. Hi va poder haver «sorpresa» inicial, concedeix un parlamentari, però «de seguida» es va materialitzar el tancament de files, el «suport» a l’Executiu i al seu president Sánchez. Això no treu que hi hagi qui remarqui que el problema de fons és que «no es transmeti cohesió» amb Unides Podem i amb els socis, perquè «això sí que és desmobilitzador». I, tot i que la relació amb ERC es redreci, no es pot ocultar la «tensió». A la Moncloa prefereixen mirar el compte de resultats: una setmana més, cap votació perduda. Malgrat tot i malgrat tots.