El que sabem i el que no sabem i hauríem de saber del Catalangate

La directora cessada –no pas substituïda, estimada ministra Robles– del CNI, Paz Esteban, va explicar en la comissió de secrets oficials que el centre havia realitzat escoltes a 18 persones, entre les quals hi havia l’actual president, Pere Aragonès, amb una ordre judicial basada en la seva participació en les protestes contra la sentència del procés. Divendres passat, el diari El Mundo va donar més detalls de l’assumpte dels que van revelar els diputats al sortir del Congrés i va publicar aquesta autorització: «la intervenció telefònica és l’única fórmula per evitar una secessió». Ja està. Es tracta d’unes escoltes contra l’anti Espanya i no se’n parli més. També sabem, perquè ho ha explicat Juanjo Fernández, que el CNI, a diferència de la policia, sol afegir les escoltes als telèfons que se li creuen pel camí sense ampliar l’ordre del jutge. Per això, dels 18 reconeguts en el Congrés passem als 66 identificats pel Citizen Lab. Però alhora sabem, i ho han explicat Tono Calleja i Jesús Albalat, que l’entorn de Villarejo i la policia patriòtica van intentar diverses vegades adquirir tecnologia com la de Pegasus per a les seves barbàries, tot i que al final, en aquella ocasió, van comprar antenes convencionals d’escoltes de proximitat, no d’infiltració als dispositius. Si les escoltes no afectessin la sagrada unitat de la pàtria, ¿no s’haurien d’investigar com un cas de violació de drets fonamentals al sospitar que s’han superat els límits de l’autorització judicial o que membres dels cossos de seguretat corromputs van poder realitzar escoltes il·legals després emparades per aquest jutge que fa 13 anys que tracta els assumptes del CNI, com recorda Ernesto Ekáizer? Més quan sabem que en el camí dels espies es va creuar amb el telèfon d’un advocat que participava en un judici al mateix tribunal que va autoritzar les escoltes.

Espanya no és la democràcia de cartró pedra que volen dibuixar els independentistes per desacreditar-la. Però tot estat democràtic ha de ser vigilant. No fa tant, Alemanya va investigar la possible infiltració de l’extrema dreta en els seus serveis d’espionatge. ¿No seria el moment d’aclarir alguns dubtes que planteja el que ha passat amb Pegasus? Tot indica que hi ha escletxes en les institucions de l’Estat de funcionaris que consideren que la seva tasca està per sobre dels polítics, és a dir, dels ciutadans a qui tracten com si fossin menors d’edat. L’infantilisme d’alguns no s’hauria de confondre amb el sentit comú de gairebé tots. I en aquest sentit comú pot ser que es realitzin escoltes per evitar perills contra la democràcia, però no pot ser que sigui el mateix jutge qui ho controli durant anys o que el fiscal no participi en aquest control.

En tot cas, Pegasus ja té un llegat polític. Com van pretendre alguns en la reforma laboral, hi ha una majoria al Parlament sense Esquerra, com s’ha demostrat en les votacions de les mesures contra la guerra o de la llei de seguretat nacional. El diàleg corre un greu risc de passar a millor vida. I a Catalunya ni tan sols ha començat seriosament, però el primer intent en el tema lingüístic ha fracassat. Guanyen aquells que consideren que les escoltes són l’única manera d’evitar la secessió. ¿Qui els ha votat?