El CNI va investigar la formació de govern a Barcelona després de la victòria d’ERC

Una dels 18 personalitats del procés espiades pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va ser perquè tenia coneixement de les negociacions que estaven en marxa a Barcelona davant la possibilitat que Esquerra Republicana de Catalunya (la candidatura d’Ernest Maragall va ser la llista més votada) s’alcés amb l’alcaldia, segons consta en la documentació que el CNI va aportar a la comissió de Secrets Oficials del Congrés del 5 de maig, segons publica ‘La Vanguardia’.

Els serveis secrets espanyols volien conèixer l’estat de les negociacions a Barcelona i els constava que una punxada podia oferir-los informació rellevant. En concret, es va intervenir el telèfon d’una persona que estava intercedint per a la formació d’un govern de coalició entre ERC i Barcelona en Comú, la formació d’Ada Colau, que van empatar en els comicis municipals del 26 de maig de 2019 en 10 regidors. Aquestes converses no van fructificar i finalment el plenari va proclamar l’alcaldessa Colau gràcies als vots del PSC i l’abstenció de dos regidors de la candidatura de l’ex primer ministre francès Manuel Valls.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Ernest Maragall ha confirmat que hi va haver una «operació d’Estat» per evitar que ell assumís l’alcaldia: «Potser tenien por d’un 14 d’abril», ha dit, i ha assegurat que Valls va ser «una joguina més» en el marc d’una «operació d’Estat» que pretenia evitar que ERC recuperés l’alcaldia de Barcelona. «Estem en una democràcia intervinguda», ha sentenciat el dirigent republicà, que deplora que des d’institucions estatals es vegi com un «risc» la possibilitat que ERC governi.

Segons el seu parer, la informació sobre l’espionatge del CNI a aquest presumpte mitjancer, la identitat del qual no ha volgut revelar, «afecta molt greument la legitimitat i la validació democràtica» del succeït després de les eleccions municipals de 2019. En aquest sentit, ha demanat a l’alcaldessa i al seu primer tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni, que «siguin dignes de les seves responsabilitats», si bé no ha aclarit quina reacció espera.

Notícies relacionades

Aragonès i 66 independentistes més van ser espiats a través del telèfon

El pols en el Govern per l’espionatge acaba amb la cap del CNI

Després que el ‘New Yorker’ fes pública la investigació de Citizen Labs, que apuntava que fins a 60 càrrecs independentistes havien sigut espiats amb el ‘software’ Pegasus, la llavors directora del CNI, Paz Esteban, va aclarir que aquestes dades eren errònies, que es tractava només de 18 persones i que en tots els casos va aconseguir la petició prèvia al jutge del Tribunal Suprem competent per avalar l’espionatge.

Els serveis secrets admeten que han espiat Pere Aragonès, llavors vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC; el secretari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, la vicepresidenta del mateix partit i líder a Barcelona, Elsa Artadi i el diputat d’aquesta formació Albert Batet; Carles Riera, diputat de la CUP; Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC; el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri i el membre de la junta Jordi Bosch de Borja; l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye i tres persones molt pròximes a l’expresident: Joan Matamala, que és el director de l’estructura tècnica de la Casa de la República a Waterloo, Sergi Miquel i el responsable de l’esmentada estructura, Josep Lluís Alay; l’empresari i exconseller d’ERC Xavier Vendrell; el president del PDECat, David Bonvehí i el secretari general adjunt (i alcalde de Mollerussa) Marc Solsona, i els empresaris tecnològics Jordi Baylina, Xavier Vives i Pau Escrich.