Villarejo va anotar que Cospedal li va oferir pagar un deute de 100.000 euros a través d’una empresa pública

El comissari José Manuel Villarejo va anotar, el 12 de juny del 2014, que l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal li va proposar utilitzar l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa), de capital públic, per sufragar un «pagament pendent» de 100.000 euros, segons consta en els diaris de l’autoritat policial d’aleshores, als quals ha tingut accés ‘El Periódico de España’, diari que pertany al mateix grup que aquest mitjà.

En aquelles dates, Villarejo liderava la denominada operació Kitchen d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, frontalment enfrontat a Cospedal, i per la qual està processat a l’Audiència Nacional. Així mateix, estava immers en el projecte Barna o operació Catalunya, que és com es coneixen les actuacions policials que va portar a terme per investigar sense control judicial els polítics independentistes catalans. I es dona la circumstància que des de les clavegueres de la Policia del Govern de Mariano Rajoy també s’estava tractant de comprar, de manera «opaca», un sistema d’intercepció de comunicacions a l’empresa israeliana Rayzone Group, tal com ja va informar aquest diari.

«Enresa. Fco. Gil (contacte de Cospe). Opció per abonar el pagament pendent. Fco. Simao», va escriure en els seus quaderns personals el polèmic comissari, que, d’aquesta manera, al·ludia al llavors president de l’empresa pública, Francisco Gil-Ortega Rincón, que també va ser vicepresident del Parlament castellanomanxec i alcalde de Ciudad Real. A aquest excàrrec del PP se’l considera una persona de la màxima confiança de Cospedal, que en aquestes dates era també president del Govern autonòmic de Castella-la Manxa.

Però no és fins al 16 de setembre del 2014 que, suposadament, Villarejo va obtenir del cap de gabinet de Cospedal al Govern de Toledo, José Luis Ortiz –sempre segons aquestes anotacions–, el número de telèfon de Gil-Ortega Rincón, el nom del qual escriu complet en la seva agenda al costat de la direcció d’Enresa a Madrid: «Emilio Vargas, 7». Aquest mtijà ha confirmat que el número de telèfon escrit en l’agenda del comissari és, efectivament, el de l’expresident d’Enresa, empresa pública responsable de l’adjudicació dels concursos que es van realitzar per a la construcció del magatzem temporal centralitzat de Villar de Cañas (Conca), per un valor de més de 200 milions d’euros.

Tan sols un dia després d’haver aconseguit aquest número telefònic, el 17 de setembre del 2014, Villarejo va anotar l’hora de la cita i la seva impressió: «Paco Gil. Reunió 13 h. Enresa. Molt fred en la recepció».

En les anotacions de les agendes no s’especifica si després d’aquesta suposada trobada el comissari va obtenir els diners que reclamava des del desembre del 2012 a Cospedal, ni el motiu del deute. No obstant, el diari esmentat ha pogut constatar que, després de la «freda» trobada, Villarejo no va tornar a escriure en les seves agendes que hagués de fer noves gestions per rebre els fons al·ludits.

Així, des d’aquesta redacció s’ha trucat a Francisco Gil-Ortega Rincón al número de telèfon que consta en l’agenda. Aquest excàrrec del PP castellanomanxec ha negat haver-se entrevistat amb Villarejo i haver fet un pagament. «Jo no em vaig reunir amb Villarejo, mai. No conec aquest senyor ni sé qui és. Amb tota seguretat», ha assegurat l’exalcalde de Ciudad Real, que ha continuat: «Si és així, jo no estava de president».

«Dimissions personals»

No obstant, el dia de la suposada reunió, el 17 de setembre del 2014, Francisco Gil-Ortega Rincón sí que era president d’Enresa, càrrec del qual va dimitir «per raons personals» el 10 de febrer del 2015. Al ser informat que el número a través del qual es contactava amb ell era el que apareixia en l’agenda de Villarejo, Gil-Ortega Rincón ha considerat molt probable que el número l’hi facilités l’excap de gabinet de Cospedal al Govern de Toledo, José Luis Ortiz. «Potser li va donar el meu telèfon perquè treballava amb Cospedal. Jo l’he vist per la televisió i sé que va amb una gorra, però ja no en sé res més. No és cert», ha conclòs.

Francisco Gil-Ortega Rincón va ser nomenat president d’Enresa pel Consell d’Administració de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el 28 de maig del 2012. Es va mantenir en aquest càrrec fins al febrer del 2015, data en la qual va presentar la seva dimissió, després d’haver sigut desautoritzat pel Ministeri d’Indústria.

A aquesta persona de la màxima confiança de Cospedal se li atribuïa des del Govern del PP haver pretès adjudicar l’obra del magatzem nuclear de Villar de Cañas sense esperar els permisos del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Precisament, la Plataforma Contra el Cementiri Nuclear a Conca va presentar una denúncia contra el marit de Cospedal, Ignacio López del Hierro, per un suposat tracte de favor rebut des d’Enresa, ja que, segons la versió del col·lectiu ecologista, dos terços de les adjudicacions del cementiri nuclear de Conca van anar a parar a empreses vinculades al cònjuge de l’ex secretària general del PP.

Diaris de Villarejo

Villarejo va escriure en els seus quaderns almenys una desena de vegades referències als suposats pagaments que havia de fer Cospedal a la ‘claveguera’ policial, ja que el llavors director adjunt operatiu (DAO) de la Policia, Eugenio Pino, processat en el cas Kitchen, va afirmar al comissari, l’11 de desembre del 2013, que no tenia fons «per pagar el que tenia pendent».

Aquest diari ha pogut confirmar, a més, que els diaris de Villarejo, que van ser requisats pels fiscals Miguel Serrano i Ignacio Stampa en un registre de la vivenda del comissari, eren al seu torn una guia de les gravacions que feia l’excomandament policial, que registrava totes les trucades de telèfon i converses que considerava d’interès.

I per tenir accés a aquestes, Villarejo mantenia un registre de totes les converses, en les quals explicitava el dia i la persona amb qui parlava. També incloïa un petit resum de les impressions de les seves cites o trucades.

Tant la Fiscalia Anticorrupció com el mateix instructor del cas Tàndem, Manuel García Castellón, consideren de gran interès probatori el contingut de les agendes, tant en el cas Kitchen com en la resta de peces separades de la causa contra Villarejo, el presumpte capitost del que el Ministeri Públic considera un clan policial mafiós.

En tot cas, ni Cospedal ni el seu marit estan imputats per l’espionatge a Luis Bárcenas, després que la Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional –composta pels magistrats Félix Alfonso Guevara Marcos, Carolina Rius Alarcó i Ana María Rubio Encinas (aquesta última en qualitat de ponent)– no veiés prou indicis per continuar investigant els vincles amb l’operació Kitchen que es desprenen d’aquestes agendes.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Aquestes anotacions i missatges no són suficients indicis de participació d’Ignacio López del Hierro o María Dolores de Cospedal en els fets investigats, atès que queden debilitats pels testimonis dels investigats José Manuel Villarejo, Sergio Ríos i Andrés Manuel Gómez Gordo», van considerar els jutges, que van destacar en la seva interlocutòria que tant Cospedal com el seu marit van reconèixer les reunions amb Villarejo, tot i que per qüestions al marge dels fets investigats.

Quant a altres anotacions, en les quals el comissari informava presumptament Cospedal de les operacions policials, de caràcter secret, els magistrats tampoc no ho van considerar d’interès: «Si aquestes notes van coincidir amb detencions de persones afiliades al Partit Popular, res té d’estrany que José Manuel Villarejo ho comentés amb Ignacio López del Hierro, atesa la relació que aquest tenia amb María Dolores de Cospedal, secretària general de l’esmentat partit polític, i la que mantenien els dos primers des de feia molts anys, almenys 20, va dir Ignacio López del Hierro en la seva declaració en la instrucció, els quals es reunien de tant en tant i comentaven, entre d’altres, temes d’actualitat i mediàtics, com, sens dubte, eren les detencions de membres d’un dels partits polítics majoritaris a Espanya», diu la interlocutòria de l’Audiència Nacional, que va arxivar la causa contra Cospedal.