El Govern continua demanant explicacions al rei emèrit i remet a la Zarzuela per la seva tornada a Espanya

El Govern central continua posant-se de perfil, portes enfora, en tot el que es refereix a la tornada del rei emèrit a Espanya, que podria ser imminent, per a aquest mateix cap de setmana. Continua afirmant que és una qüestió que afecta exclusivament Joan Carles I i el seu fill, en què la Moncloa no es fica. Ara bé, sí que considera que l’ex cap de l’Estat ha de donar explicacions a la ciutadania per tot l’ocorregut, per les investigacions que va obrir la fiscalia i que va haver de tancar al considerar que sobre ell pesava la inviolabilitat o els presumptes delictes estaven prescrits.

No obstant, fins i tot l’última exigència quedava aquest dimarts una mica diluïda per boca del mateix Executiu. Els periodistes van preguntar a la portaveu del Govern central durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, i ella primer va esquivar la qüestió. Després de preguntar-li de nou, Isabel Rodríguez va assegurar que «les consideracions» que havia fet el president, Pedro Sánchez, «tenen la mateixa vigència avui que ahir». La ministra ni tan sols va esmentar explícitament aquesta petició d’explicacions per la qual se l’havia interrogat, però almenys va deixar clar que l’Executiu no es feia enrere respecte al que havia afirmat Sánchez.

Va ser el mateix líder socialista que, el 14 d’octubre, en una entrevista a La Sexta, va demanar explicacions a l’emèrit: «Seria convenient que el rei Joan Carles digués quina és la seva opinió sobre tots aquests fets, que, efectivament, quan els vaig conèixer, vaig qualificar d’informacions pertorbadores i que al final soscaven la confiança del poble espanyol en les institucions. És molt contraproduent fins i tot inclús per a aquelles coses bones que va fer durant el seu regnat». Al març, després que transcendís la carta que l’ex cap de l’Estat havia enviat al seu fill, i en què l’informava que viuria de manera «estable» i «permanent» a Abu Dhabi, tot i que vindria a Espanya amb freqüència, Sánchez va insistir: «El que no és acceptable són les informacions que hem conegut en aquest temps, que són decebedores. Creiem que deu una explicació als espanyols».

Aquestes «consideracions» del president són les que avui tenen «vigència», segons va manifestar aquest dimarts la portaveu del Gabinet de coalició. Però en totes les altres coses, la Moncloa mira a la Zarzuela i al mateix exmonarca. La seva decisió de tornar a Espanya, en els pròxims dies, «no competeix al Govern, és del rei emèrit». «No ens competeix pronunciar-nos sobre això, és la Casa Reial qui ha de fer-ho en el seu cas», va assenyalar, si bé la Corona no ha confirmat aquest viatge privat de Joan Carles I. Ha sigut el seu cercle pròxim i l’alcalde de Sanxenxo els que han ratificat que serà a Galícia en els pròxims dies per a les regates que se celebren a la localitat.

El Govern central tampoc es vol pronunciar sobre si va posar pegues al fet que l’ex cap de l’Estat pernoctés a la Zarzuela, residència oficial del Rei. L’Executiu central no parlarà d’aquest assumpte «perquè és una decisió que incumbeix exclusivament la Casa Reial», i «per descomptat» la respecta. Quan se li va preguntar en quina mesura el Gabinet de coalició ha participat en el dispositiu de retorn de l’emèrit, com per exemple en qüestions de seguretat, Rodríguez es va enrocar: la decisió és «personal» de Joan Carles, i les seves relacions les té amb la Casa Reial. I per «respecte» a les relacions institucionals que té el Govern amb Felip VI, no farà «cap consideració» sobre una «qüestió que no té res a veure» amb l’Executiu.

«Aquest és el camí, el sender»

La portaveu sí que va remarcar l’«exercici de transparència i exemplaritat» de l’actual monarca, que va publicitar el seu patrimoni el mes passat, pas que va fer l’Executiu en paral·lel a l’aprovar un reial decret de reestructuració de la Corona, i per la qual aquesta se sotmetrà a la fiscalització del Tribunal de Comptes. «Aquest és el camí, aquest és el sender», va insistir.

L’altre assumpte polític candent a sobre de la taula del Consell de Ministres d’aquest dimarts és la futura reunió de Sánchez amb Pere Aragonès pel cas Pegasus. No hi ha novetats, va venir a dir la ministra. La cita està pendent que els dos presidents quadrin les seves agendes, i segons la Moncloa no hi ha obstacles perquè es pugui celebrar ni ensopegades entre els dos gabinets. El cert és que ja han passat 11 dies des que el líder socialista emplacés el cap del Govern a una entrevista bilateral per abordar l’espionatge a dirigents i activistes independentistes i no hi ha encara data. Ni una aproximació, tot i que el compromís de la Moncloa es manté.

La portaveu va recordar que Sánchez i Aragonès van parlar telefònicament aquest dilluns a la tarda després de l’accident ferroviari a Sant Boi de Llobregat, i era un assumpte d’«absoluta gravetat», prou transcendent com perquè tots dos només abordessin aquesta qüestió durant la seva conversa.

Fonts de la Moncloa van indicar posteriorment que no hi ha problemes i que s’ha provat que el diàleg és l’única via per resoldre els conflictes, i que la interlocució amb la Generalitat s’ha mantingut en tot moment. Però van ser incapaços de precisar si la reunió es pot produir aquesta setmana –només podria ser a partir de dijous, ja que aquest dimarts i dimecres té lloc la visita d’Estat de l’emir de Qatar, i demà Sánchez el rep a la Moncloa– o la que ve. Tampoc van detallar si podria ser la cita abans o després de la compareixença al Congrés per Pegasus que ell té fixada per al dijous 26 de maig, després de la seva assistència al Fòrum de Davos. Tot això apunta que l’entrevista no serà imminent, ja que el 30 i 31 de maig Sánchez viatja a la cimera informal de la UE a Brussel·les i el divendres 3 de juny arrenca la campanya de les eleccions autonòmiques andaluses, prioritària per als socialistes.

Exercici de «transparència»

Rodríguez no va voler avançar què traslladarà Sánchez a Aragonès, tot i que sí que va emfatitzar l’exercici de transparència que el Govern central ha fet davant el cas de l’espionatge i les portes que ha obert: les compareixences de la ministra de Defensa i de la ja exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) –aquesta, davant la comissió de secrets oficials del Congrés–, la col·laboració amb el Defensor del Poble per a la seva investigació interna i la posada a disposició de la justícia de tots els documents que li demani desclassificar. Però no aixecarà el secret sobre aquests arxius a iniciativa pròpia.

Notícies relacionades

ERC assenyala el PSC per haver-se beneficiat del ‘Catalangate’

Sánchez no ha protestat davant Israel per haver venut Pegasus al Marroc, una cosa que sí que va fer Macron

¿Pot donar llum verda a la comissió d’investigació a la Cambra baixa que han demanat Unides Podem i els grups nacionalistes? «Això no està definit», van assegurar fonts governamentals. L’Executiu central sempre s’ha negat a aquest format per aclarir l’espionatge, perquè la llei de secrets i la del CNI impedeixen donar comptes als funcionaris públics de matèries reservades.

Però la formulació de l’escrit dels grups deixa oberta l’opció que Pegasus es dilueixi, ja que se centra a investigar «la vinculació de diversos estaments oficials de l’Estat i un entramat mediàtic, empresarial i parapolicial amb recursos i armes reservades a organismes estatals al servei d’interessos espuris al marge de l’interès general i presumptament sufragats amb fons reservats». Això donaria peu als socialistes per buscar una sortida que satisfés els seus socis i que alhora els permetés posar el focus de nou en els casos de corrupció del PP, reverdits aquesta setmana amb els àudios del comissari José Manuel Villarejo publicats a ‘El País’.